L’art i la història dalt les muntanyes més altes
Hi han deixat el seu testimoni tant els primers pobladors de la nostra espècie com els artistes més contemporanis
Des de la prehistòria, els humans s’han sentit fascinats per la immensitat dels cims dels Pirineus catalans. De fet, s’hi concentren vestigis de totes les èpoques de la història de la humanitat. Hi han deixat el seu testimoni tant els primers pobladors de la nostra espècie com els artistes més contemporanis. I si parlam d’Art i d’Història, en majúscules, és possible fer un recorregut per les èpoques més fascinants de la història sense sortir de les rutes que abracen els Pirineus de Catalunya.
Els dòlmens i les restes prehistòriques esquitxen tots els racons. Però si posam la mirada en les grans civilitzacions, la primera aturada obligada és Emporion. Aquest indret va ser la porta d’entrada de grecs i romans a Catalunya. I el jaciment arqueològic mereix una visita. Ben a prop, a Castelló d’Empúries, hi fixaren la seva residència els comtes d’Empúries a partir del segle XI. Amb els comtes hi va arribar l’esplendor que encara avui hi llueix. El nucli històric, format per edificis romànics i gòtics, té com a emblemes la llotja, l’antiga presó, el pont sobre el riu Fluvià i la basílica de Santa Maria amb la seva portada de marbre blanc.
No us deixeu enlluernar. Si des d’allà mirau cap a les muntanyes, potser hi destriareu la silueta de l’antic monestir de Sant Pere de Rodes. Una immensa construcció romànica del segle XI que s’alça forta als peus del castell de Sant Salvador. Després de la desaparició de l’imperi romà, les manifestacions artístiques varen entrar en segles de decadència. Però observant Sant Pere de Rodes entendreu per què l’art romànic va fer aixecar el cap a la humanitat en termes d’art i arquitectura.
I ben a prop d’allà, a Besalú, es conserva un dels vestigis més interessants de la cultura hebrea. En el seu nucli medieval es troba el call jueu, que conté un dels quatre únics recintes de banys jueus que s’han conservat a tot el continent europeu. En una sala d’estil romànic, hi ha una enorme piscina que tenia la funció de purificar l’ànima per mitjà d’immersions de tot el cos. Antigament, sobre la piscina, s’hi alçava la sinagoga, que conserva el pati i la sala d’oració. I si us interessa el romànic, no us podeu perdre la catedral de Santa Maria d’Urgell, l’única de tot Catalunya construïda íntegrament seguint aquest estil arquitectònic.
Si voleu trepitjar els temples que construïren els iniciadors de les dinasties reials catalanes, heu d’anar fins a Ripoll. Aquesta zona, que es coneix amb el sobrenom de Terra de Comtes i Abats, acull el monestir de Sant Joan de les Abadesses. En va iniciar la construcció Guifré el Pilós l’any 879, que va convertir-se en el primer comte de Barcelona i se’l considera el fundador de Catalunya. Allà també hi descansa la reina Violant d’Hongria, que va ser esposa de Jaume I el Conqueridor. Si seguiu la ruta dels monestirs, arribareu a Santa Maria de Ripoll, que va convertir-se en una autèntica escola de cal·ligrafia. La seva portada monumental és una de les joies d’aquest monestir medieval.
El viatge per l’edat mitjana no pot defugir els pobles de muntanya que s’escampen arreu de la Val d’Aran. Si en seguiu les pistes, aturau-vos a Viella, Arties o Bossòst, i parau l’orella per escoltar com sona l’aranès, la llengua pròpia d’aquesta contrada. Un ingredient més que juntament amb la gastronomia i el paisatge fan única la Val d’Aran.
Si allò que cercau és un autèntic museu de la pintura i l’arquitectura romàniques, heu de recórrer la Vall de Boí. Fa vint anys la Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat les vuit esglèsies romàniques i una ermita d’aquesta vall. Construïdes entre els segles XI i XII, són característics els seus campanars altíssims i els frescos de colors que decoren els seus interiors. Les tres esglésies més reconegudes són les de Sant Climent de Taüll, la de Santa Maria de Taüll i la de Santa Eulàlia d’Erill la Vall.
Però no tot és art medieval al voltant dels Pirineus de Catalunya. Una icona de la modernitat, com és Salvador Dalí, no es pot desvincular de Figueres ni de Portlligat. La seva obra magna és el Teatre-Museu Dalí, un espai dissenyat i concebut pel geni surrealista. I a la petita cala de Portlligat, molt a prop de Cadaqués, Dalí i la seva musa Gala hi varen construir el seu particular paradís. La Casa-Museu Salvador Dalí en dona testimoni i mostra la cara més hedonista d’aquest geni de l’art del segle XX.
