L’art d’explicar el color a qui no el veu

“Quan pinto amb la paleta de colors relaciono cada color amb alguna cosa que sé que és d’aquell color. El lila, que és el meu color preferit, em recorda a l’espígol i la seva olor; el blau a la brisa marina i les onades del mar; el groc a la llum del sol i a la forma i l’olor àcida de la llimona; el verd a la gespa mullada i acabada de tallar; i el blanc a la fredor de la neu”. Ho explica la Laura Parra (en primer terme a la foto), una nena invident que aquest curs ha acabat 3r de primària a l’Escola Ramon Fuster de Bellaterra. Ella és l’origen d’una “història bonica que va començar fa dos anys i que ha acabat amb un final encara més bonic”, com la descriuen Eugènia Mestre i Carme Marcè, professores de la Laura, especialistes en educació sensorial i plàstica de les escoles Avenç i Ramon Fuster (Fundació Collserola). Totes dues -amb la col·laboració dels mateixos alumnes- han ideat una “paleta de barreges de colors inclusiva” que permet als infants amb discapacitat visual o d’altres tipus treballar l’art de manera autònoma i amb les mateixes condicions que la resta de companys. A més, el projecte ha comptat amb la participació de FabLab Sant Cugat, un centre de fabricació digital i d’intercanvi obert al públic on es fabriquen objectes físics i prototips a partir de softwares de disseny i impressores 3D.

El relat d’aquesta història parteix d’una nova mirada a la creació artística, en la qual l’art “permet avançar en l’ús d’un llenguatge inclusiu, lliure de les barreres de l’encert i l’error, un llenguatge connectat directament amb l’emoció i la subjectivitat que permet als infants millorar en l’autoconeixement i el criteri personal”. I, en aquest context, el nom d’educació sensorial i plàstica els encaixava molt millor que el d’educació visual i plàstica, del qual forçosament s’estaven excloent els alumnes que no hi veien o que hi veien diferent. “Ens deien que no calia explicar el color a una persona que no l’havia vist mai”, diu l’Eugènia. “Que afegíssim olors als colors (vermell-maduixa, groc-llimona, blanc-coco) o fins i tot que els incorporéssim textures diferents. Però ens semblava que les associacions unidireccionals eren massa reduccionistes i alhora l’estàvem limitant a pintar sempre amb les mans”, hi afegeix. “També vam veure que aquestes associacions no es corresponien amb la realitat ni amb la teoria dels colors. Si barreges una maduixa i una llimona, no en surt un suc de taronja”, diu la Carme.

L’assessorament rebut per part de professionals que havien treballat amb persones invidents va ser un bon punt de partida per a les docents. “No haguéssim pogut fer aquest camí si abans no haguéssim escoltat tots els consells que ens van donar. Van ser importantíssims per arribar fins aquí”, diu la Carme. Començava aleshores un treball d’investigació, d’assaig i error, de dos anys de durada, portat a terme amb il·lusió i perseverança per tal d’aconseguir que la Laura pogués treballar les seves creacions artístiques amb les mateixes eines i autonomia de treball que els seus companys d’aula.

Dotar de significat els colors

Totes dues docents tenien clar que calia treballar el color amb la Laura, però també que calia buscar noves solucions. “La primera paleta que vam fer va ser una paleta de fusta feta amb molt bona voluntat. Però com que la Laura encara no llegia li vam associar cada color amb un objecte (el verd amb la gespa o el groc amb una llimona), tot i que érem conscients que estàvem repetint el que ja no ens convencia. Per tant, perquè la Laura pogués treballar amb els colors calia que primer els dotés de significat”, explica l’Eugènia.

Per tal d’omplir els colors de sensacions i vivències, l’Eugènia i la Carme van idear una paleta de descoberta multisensorial feta a partir dels diferents elements naturals i personals que els alumnes portaven de casa juntament amb les aportacions de les dues mestres: gespa, pomes i xiclets de menta al verd; una maduixa, un pintallavis i un perfum al vermell, i una llimona, un plàtan i una flor al groc. Va ser un treball d’expressió oral importantíssim en el qual, de manera conjunta, els alumnes -aleshores de 2n de primària- van proporcionar significat als colors. De la suma de totes les aportacions en van resultar textos que explicaven els múltiples significats i orígens que poden tenir els colors segons paràmetres subjectius i objectius: “El vermell és com l’amor, com els batecs del cor o els llavis quan fan petons. Quan ens enfadem, la sang vermella tremola i ens transforma el color de la cara. Però també podem tenir les galtes vermelles si ens fa vergonya alguna cosa. El vermell té un gust dolç com les cireres i les maduixes, fresc com la síndria, àcid com el tomàquet i estrany com el quètxup o la salsa barbacoa”. “Els colors tenen un significat o un altre en funció del context en el qual s’emmarquen. Per tant, tot aquest treball ofereix un ampli poder de decisió a la persona que pinta perquè pot escollir des de quin punt de vista pinta amb un determinat color. Si des de l’amor, la ràbia, la dolçor...”, explica l’Eugènia.

El resultat d’aquest intens treball del color amb els alumnes de 6 i 7 anys va derivar en la paleta de descobriment. Una paleta formada per diferents contenidors per posar la pintura, amb un trosset de velcro enganxat al costat de cadascun d’ells, en el qual s’anaven variant els elements que s’associaven a cada color. Verd amb la frescor de la gespa o l’olor de la menta o amb una fulla d’un arbre: “El que no volíem era que fos sempre el mateix element ni tampoc que la Laura establís relacions unidireccionals entre un color i un objecte, sinó dotar-la de prou experiències i informació perquè pogués escollir el color que volia de manera intencionada”, explica l’Eugènia.

De la idea a la concreció

El procés de treball artístic amb la Laura i els seus companys d’aula va generar un enriquiment conjunt de tots els infants en relació a l’aprenentatge del color, tant en l’apreciació de les tonalitats i en el procés d’expressió oral com també en les experiències i els sentits que cada infant donava a cada color. “Ens vam adonar que l’aula on estàvem implementant aquesta nova metodologia tenia una percepció del color molt més àmplia que la resta de grups i vam decidir implementar-ho a la resta d’alumnes”, explica la Carme.

A partir d’aquesta apreciació, la Carme, amb l’assesorament de l’Eugènia, va iniciar els dos anys d’investigació emmarcada sota el paraigua dels treballs de recerca pedagògica que cada dos anys convoca la Fundació Collserola. “Uns treballs que volen aportar a l’aula el que l’equip docent representa. La voluntat és anar millorant, a la recerca de noves metodologies que donin més sentit a allò que el docent explica en una classe”, diu Mònica Geronès, directora pedagògica de la Fundació Collserola.

Una paleta per a tots

Un cop acomplert l’objectiu de dotar de significat i de vivències els colors entre iguals, calia passar a materialitzar una paleta que permetés treballar la teoria dels colors. I calia fer-ho dotant-se d’estris d’ús general i comparatiu amb tot l’alumnat, creats a partir del Disseny Universal per a l’Aprenentatge, en el qual ningú se sentís exclòs. Un bon punt de partida va ser una paleta ideada a partir d’un codi en relleu creat per una artista colombiana -Codi Constanz- que permetia a la Laura saber quin color estava utilitzant en cada moment: “Aquesta paleta, que inicialment era només per a la Laura, atreia molts alumnes més i els permetia entendre molt millor la teoria dels colors. Per tant, en lloc d’una en vam fer moltes”, explica la Carme.

El pas següent era crear una eina de suport que fos útil no només per als infants invidents sinó per als infants amb qualsevol tipus de discapacitat o trastorn i que permetés planificar l’acció de barrejar els colors: “Vam demanar la col·laboració de nens i nenes amb daltonisme, dislèxia, autisme i ceguesa perquè valoressin si l’eina els era útil o no”. Després, les dues docents van crear unes targetes de suport a partir del codi CMYK (Cyan, Magenta, Yellow i Black) per referir-se als colors primaris i al negre que permetien recordar les relacions entre els colors que els infants havien descobert. Les targetes acompanyaven el disseny final de la “paleta de barreges de colors inclusiva” que ha merescut el Premi Sant Cugat 2018 i que està en fase de reajustament. “Ara ens cal validar-la amb una mostra externa més gran i representativa, així com fer les modificacions pertinents per tal que es converteixi en un estri operatiu per als docents”, conclou l’Eugènia.