QUÈ ES COU?

L’arròs a Menorca

Si demanàssim als menorquins quins són els plats que més els agraden o els que més consumeixen, segurament entre ells hi hauria l’arròs, i no l’arròs de la terra que es cuina a Menorca amb blat trencat.

Del cultiu de l’arròs a Menorca poc en sabem. Potser els àrabs en van sembrar a les albuferes, com la del Grau, o bé als prats que hi havia abans de ser dessecats a Algaiarens o als de Bellavista, Lluriach o al de Son Bou, que és del darrer lloc on tenim constància que s’hi va sembrar arròs.

Va ser als anys 50 del segle passat quan a diferents llocs de Menorca es va sembrar arròs, que en un principi va tenir èxit però a poc a poc va decaure per manca de rendiment, tant productiu com econòmic. Els pagesos de l’illa van aprendre a sembrar arròs ensenyats per jornalers vinguts de València o del Delta de l’Ebre que van quedar després de la guerra a residir a l’illa o bé hi van fer el servei militar. Es va fer una feina de canalitzacions de les aigües dels torrents per embassar tanques amb aigua dolça o aprofitar les basses temporals i prats humits, que es va desforestar per poder-hi sembrar, a més de sistemes de comportes per buidar i tornar a omplir d’aigua dolça aquelles zones de nou cultiu.

Va ser a la zona d’Alaior, a Son Bou, als terrenys del canonge Florit, on es va portar a terme la producció d’arròs, la més important de l’illa, i també de les dures condicions del terreny, de la sembra i de les dificultats de competir al mercat amb els arrossos que ens arribaven des de fora, cosa que va fer que a poc a poc aquesta activitat es perdés totalment a l’illa i, de moment, com sí que s’ha recuperat la vinya, la sembra del blat de xeixa, la producció de sal, de l’arròs ni se’n parla ni crec que ningú s’aventuri en la seva recuperació.

A la cuina

Els arrossos a Menorca es cuinaven tradicionalment dins un tià de terra, el que es coneix com un arròs a la cassola o en greixonera, i no va ser fins als anys 40 i 50 quan es van començar a cuinar a la paella, per part d’aquells soldats valencians o de Castelló, el cas del meu avi Manolo, que els va tocar la guerra quan feien la mili a Menorca i van quedar aquí, on van formar família, o bé per part d’aquests que van començar a sembrar arròs i també es van establir a l’illa a final dels anys 50 i principi dels 60, quan l’economia es remuntava amb les fàbriques de sabates i l’inici del turisme. Serà també el turisme el que portarà la paella als menús i a les cartes dels restaurants.

Com hem dit, Menorca és una illa arrossera encara que no cultivi arròs, perquè als menorquins ens agrada i ben segur que en menjam un dia a la setmana. Potser els diumenges, o bé seguir el costum català del dijous arròs, o potser a ca meva el dia de menjar arròs amb els avis paterns era el divendres l’arròs dins el tià i els diumenges paella amb els avis materns.

Arrossos amb cabra (cranca), amb molls, amb pop, amb cigala, amb llagosta i pebres vermells, de conill i llagosta... Arrossos amb conill del camp; amb cegues, tords i esclata-sangs; amb rellom de porc i cames seques; de costella pelada i sípia... Paelles a la valenciana, paelles de gambes, sípia i musclos, paelles de pollastre, sípia i escamarlans... Arrossos caldosos o brouosos i també amb llegums com els ciurons o les mongetes amb arròs, i moltes vegades, per sortir del pas, arròs bullit amb tomatigat i un ou estrellat o dos al damunt. Som arrossers i crec que es ben nota.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF