Societat 07/09/2019

L’Arenal, del marès a la massificació turística

Els veïns s’organitzen per preservar la identitat col·lectiva arrelant-la a les festes populars

Xisca Sastre
3 min
L’Arenal, del marès a la massificació turística

PalmaJa queden pocs records de l’Arenal d’abans del boom turístic. La marca ‘Platja de Palma’ està ineludiblement lligada a l’oci nocturn, la massificació hotelera i l’incivisme. És, juntament amb Magaluf, l’emblema del turisme de gatera a Mallorca. Els veïns conviuen amb els visitants alemanys, les baralles etíliques, la brutor a la platja i el renou constant. I ho fan immersos en un procés de reconstruir la identitat col·lectiva per evitar que la seva història sigui esborrada. El moviment associatiu de la comarca de Son Sunyer, que agrupa l’Arenal, les Cadenes i el Pil·larí, reivindica a través de les festes la cultura popular, la música i la llengua com a patrimoni immaterial dels pobles.

“Necessitam preservar el fil conductor de les nostres arrels. Connectar amb l’antiguitat és una manera d’entendre el present i caminar cap al futur”, assenyala Dídac Martorell, investigador i activista cultural de la zona. I sentencia: “El turisme ha provocat la destrucció de la identitat i del lleure”. A més, considera que l’Administració ha abandonat la zona perquè és un territori perifèric i turistitzat.

Les festes populars apel·len a la tradició per crear un nou relat que arrela sobretot en el jovent i els nouvinguts. “La intenció és que sentin la festa com a seva i que facin com la gent gran: moure’s entre els tres eixos residencials, conèixer-se entre si i gaudir plegats”, diu Martorell. Ara, explica, el jovent es trasllada fins a Ciutat per al lleure: al barri hi viu i hi fa feina, però no el concep com a territori d’oci i comunitat. “Volem que el seu entorn sigui el mateix barri i que la gent estigui orgullosa de ser de l’Arenal, el Pil·larí i les Cadenes”. I tot, sense oblidar la importància de la llengua, que per a aquest activista i filòleg és el que realment connecta: “Als mallorquins ens uneix el fet de parlar català, això ens fa singulars. Si la llengua no s’estima, si es deixa de transmetre o de parlar, haurem perdut el pilar que aguanta el poble com a poble”.

Tensió transnacional

La revolució turística és un dels moments més importants de la història de Mallorca. Segons Martorell, “va canviar per sempre la nostra manera de pensar i la nostra autoestima col·lectiva”. A més, conclou que l’arribada de la feina d’hostaleria, generalment precària, va complicar que els joves es poguessin organitzar. A l’estiu, quan se celebren les festes, les extenses jornades laborals fan impossible l’organització popular.

L’antropòleg Omar Trujillo, de la Universitat Heidelberg, està ara a l’Arenal elaborant una tesi doctoral centrada en la festa d’aquesta zona com a escenari de tensió transnacional. “Per una banda, tenim el relat d’una època passada i, per l’altra, un assentament turístic molt agressiu que també ha generat arrelament i que xoca directament amb la gent que viu allà”, explica. I afegeix que aquests dos discursos entren en pugna per disputar-se el territori festiu “en una relació de subalternitat amb el visitant; no és un acte col·lectiu”.

La història de Son Sunyer d’abans dels anys cinquanta és dels pagesos i dels trencadors de marès de les pedreres del redol. Aquest és, precisament, l’element que per Martorell uneix els tres barris: “La manera de fer poble aquí és fer viu el que eren aquests treballadors, connectant amb la ruralitat, perquè en aquell moment érem lliures a escala identitària”.

Cada any es duen a terme a les Cadenes les corregudes de marès, una festa única al món que consisteix a fer ballar una peça d’aquest material; és a dir, fer-lo córrer d’una banda a l’altra mitjançant la tècnica que han llegat els antics trencadors. Aquesta celebració va començar l’any 1989 i enguany s’ha arribat a la XXX edició. En commemoració, també s’hi ha incorporat la bandera de les Cadenes, que consisteix en una escoda i un tallant, eines dels trencadors, i unes cadenes, fent honor al nom del poble. A més, com a element d’imatgeria festiva popular de la comarca, Martorell ha ideat el Dimoni de les Arenes, que simbolitza un diable que vivia a les pedreres de Son Sunyer i que, famolenc d’arena, cada any compareix a les tres festes patronals per encalçar els infants ballant amb la música de les xeremies.

La comarca de Son Sunyer era una zona sobretot republicana. Els trencadors s’organitzaven de manera horitzontal perquè vivien la ruralitat des de la menestralia; treballaven la terra, però no eren pagesos. Això els va permetre organitzar-se en cooperatives i en famílies sense sotmetre’s a les ordres de cap amo. Testimonis de l’època conten que aquest ideal d’autogestió i llibertat es trencà amb l’arribada de les màquines, a mitjan anys cinquanta, que imposaren els horaris i la figura del patró. També augmentaren significativament els accidents laborals, i les morts. Finalment, la massificació turística canvià definitivament la manera de viure de la gent i el que queda ara de tot allò són mostres testimonials dels centenars de treballadors que va arribar a tenir la regió.

Homenatge a les trencadores

La connexió entre les dones i les pedreres s’havia oblidat fins fa poc. Els veïns més grans de la comunitat conten que eren imprescindibles, especialment després de la Guerra Civil, quan molts homes foren assassinats o detinguts. Aleshores les seves parelles agafaren el seu lloc picant a les pedreres i altres veïnes, en solidaritat amb elles, s’hi posaren també, teixint així una xarxa de treballadores. Amb l’arribada del turisme moltes passaren a ser les primeres cambreres de pis. Des del maig, una placa de l’Ajuntament de Palma recorda les trencadores, a petició de l’Associació de Veïns, en una plaça. “El poble de les Cadenes vol mantenir-ne vius la memòria i l’honor que suposa tenir-les com a referent”, diu el text de la placa d’homenatge. A Palma, els carrers amb nom de dona representen encara menys d’un 10%. La placa de les Cadenes, a més d’homenatjar les antigues habitants, ajuda a augmentar la representació femenina a l’espai públic. L’Associació de Veïns reivindica que la nova plaça s’anomeni “de les Trencadores de marès”.

stats