Els arbres de Mallorca
Una aproximació satel·lital a la coberta vegetal arbrada
GeògrafAvui parlarem d’un producte d’àmbit forestal elaborat per Copernicus per als 40 països membres de l’Agència Mediambiental Europea. De manera succinta, Copernicus és una iniciativa de la Comissió Europea i l’Agència Europea de l’Espai (ESA) amb l’objectiu de desenvolupar un conjunt de serveis de seguiment de l’estat del medi ambient, recollint dades de múltiples sensors, entre ells els satel·litals.
Aquest producte s’anomena High Resolution Layer Forest i es genera a partir de dades espectrals d’imatges de satèl·lit d’elevada resolució espacial, utilitzant la fotointerpretació d’imatges de satèl·lit amb molt elevada resolució espacial i d’ortofotos, com a dades de referència.
La data de l’anàlisi correspon al 2015, incloent una comparativa amb el 2012. Es presenten cinc capes diferents amb una resolució espacial (costat de cel·la) de 20 m excepte una de les capes, amb una resolució de 100 m. A la part superior de la imatge es pot observar l’illa de Mallorca amb una capa indicant el percentatge de coberta arbrada en una escala de l’1% al 100% per a cada cel·la de 20 m de costat. Amb aquest format es pretén que cada usuari pugui establir el llindar que més be s’ajusti a les seves necessitats. Per exemple, en el cas de l’estat espanyol es considera coberta arbrada a partir d’una densitat del 5%.
En el cas de Mallorca, en funció de la capa anterior, un 48% de la seva superfície presenta una cobertura arbrada superior al 5%. És important tenir en compte que en aquesta capa estan inclosos els olivars i altres associacions no forestals.
Per veure amb detall cadascuna de les diferents capes ens fixarem en els sis requadres de la part inferior de la figura, que corresponen a una àrea de 2 x 2 km del pla de l’Evangèlica, a Andratx. L’ortofoto del 2015 (requadre 4) ens pot ajudar a analitzar la resta dels requadres.
El requadre 1 presenta, igual que el mapa de Mallorca, el percentatge de coberta arbrada. Aquesta informació també està disponible per a l’any 2012, si anam al requadre 6 podem observar les variacions entre els dos anys, en aquest cas amb una resolució espacial més grollera, amb un costat de cel·la de 100 m.
Al requadre 2, la capa dibuixa la presència de coníferes i frondoses seguint els criteris de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) a l’hora de definir la coberta forestal. Per tant, en aquest cas exclou els arbres amb finalitat agrícola -al contrari que al requadre 3, on no s’exclouen. El requadre 5 dibuixa la presència d’arbrat utilitzat de manera predominant per a pràctiques agrícoles. Aquesta capa està formada a partir del producte de Copernicus Corine Land Cover del 2012 i que veurem amb detall en un proper article.
Per acabar, si miram el mapa de Mallorca, on es representa la densitat de la coberta arbrada, podem fer algunes lectures:
La Tramuntana mostra contrasts elevats entre àrees on el percentatge de coberta arbrada és molt elevat a causa de l’abandonament de la gestió forestal per fabricar carbó o calç, entre d’altres, com també sectors amb un percentatge de coberta arbrada molt baix, resultat del foc com a eina de gestió pretèrita i del rocam calcari nu -observau la part més propera al litoral del sector septentrional de la serra de Tramuntana, un àmbit anomenat “la Costa”- o dels recents grans incendis forestals -observau la baixa densitat d’arbratge a la zona afectada per l’incendi forestal de 2013 a Andratx. Al Pla de Mallorca observam percentatges de coberta arbrada molt baixos, fins i tot l’absència absoluta. Una característica relativament recent a causa de l’adaptació dels conreus a les grans dimensions de l’actual maquinària agrícola, incompatibles amb la presència d’arbratgre, circumstància que apuntà el geògraf Miquel Grimalt Gelabert en una xerrada a Sant Joan l’estiu passat.
