La nostra ramaderia
El pla estratègic es farà a partir de grups de treball amb la implicació del sector
Aquesta setmana s’ha presentat a les organitzacions agràries un primer diagnòstic, fet per Semilla, de la situació de la ramaderia balear. Un bon treball que ha de servir per elaborar un pla d’actuacions i que ens posa davant una realitat impossible d’ignorar. Amb l’excepció de la producció d’ous i de carn de vedella, explicables per actuacions comercials potents que han tingut el suport d’empreses de distribució alimentària, i l’estabilitat de la cabana ovina, tota la resta va per avall o ha desaparegut del tot, com l’avicultura i la cunicultura a Mallorca. El problema determinant és la insularitat, no sols pels majors costos de producció, sinó pel seu efecte sobre els mercats alimentaris. Ara el pla estratègic de la ramaderia s’elaborarà a partir de grups de treball que comptaran amb la implicació del sector.
La compra pública alimentària
Aquesta iniciativa ajuda tant els productors locals com les entitats socials
La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació du a terme la segona fase del programa de compra pública d’aliments locals per a entitats socials. En la primera fase es va arribar als 63.000 usuaris, xifra que ara es pot superar, ja que en les tres primeres setmanes de desembre s’han comprat 123.664 quilos de producte local (65.322 quilos de fruites i hortalisses, 7.373 quilos de carn i 50.968 litres de llet) per valor de 105.928 €. La iniciativa és fruit d’un acord entre les conselleries d’Agricultura i d’Afers Socials, amb la finalitat d’ajudar les persones en situació de vulnerabilitat i, a la vegada, la pagesia, que ha vist que la demanda dels hotels i dels bars i restaurants ha caigut en picat a causa de la pandèmia. En la segona fase es continuaran comprant aliments i proporcionant-los a entitats com el Banc d’Aliments, Creu Roja, Mallorca Sense Fam, Monti-sion Solidaris, Zaqueo, Tardor, Pa i Mel, Càritas i SOS Mamàs.
El vi de la terra d’Eivissa
Malgrat la situació de pandèmia i crisi econòmica, ha mantingut la producció
Enguany, segons dades de l’IQUA, el vi de la terra d’Eivissa ha implicat 38 viticultors i unes 60 ha de vinya, 20 de raïm blanc i 40 de raïm negre. La producció de raïm blanc es va incrementar un 19% a causa de l’augment de la superfície de vinya. Per contra, la producció de raïm negre va disminuir un 20%, afectada pel descens de les vinyes veremades i per una menor producció. Els quatre cellers de la Indicació Geogràfica Protegida varen elaborar 1.518 hectolitres de vi: 670 de vi rosat, 503 de vi blanc i 345 de vi negre. Tot i la pandèmia, els resultats de la campanya demostren que el vi eivissenc manté les seves posicions pel que fa a la superfície conrada i a la producció.
L’arbre dels prodigis
El garrover ha tingut un rendiment mai vist gràcies al preu de la garrova
El garrover és l’arbre dels prodigis. Si no m’he descomptat, enguany aquest arbre, ell tot solet, haurà aportat a l’economia balear més de 20 milions d’euros, gràcies a una producció normal, però a un preu molt bo, que ha fet que es collissin les garroves que ja no es collien. Un arbre que està abandonat, sense exsecallar, sense adobar, sense gens d’esment i a punt de seguir el mateix camí que els ametlers ha demostrat un potencial econòmic gens menyspreable. És per pensar-hi, perquè els garrovers han produït tant com tota la patata de sa Pobla i com tot el formatge de Menorca; tan sols les hortalisses i els vins els superaran en aportació a la producció final agrària balear. Si es té cura d’aquests arbres, la producció serà més elevada i, si es manté la demanda, els preus poden ser interessants.
La rellevància de Carob
Aquesta empresa és en part responsable que el garroví sigui tan valorat
Però mai cap prodigi és per casualitat. Sempre hi ha un qualcú al darrere dels miracles. I en el cas del garrover hi intuïm la presència d’una empresa mallorquina de rellevància internacional com és Carob. La goma de garroví que comercialitza aquesta empresa, ubicada a Marratxí des de 1996 i amb magatzem a Baltimore, ha jugat un paper determinant a l’hora de mantenir viu el garroverar balear. El treball fet per Carob des dels anys setanta ha estat productiu. Gràcies a la difusió de la goma de garroví com a espessidor, estabilitzador i agent gelificant, que proporciona la textura adequada a moltes produccions alimentàries (rebosteria i dolços, confitures, gelats, formatges, salses, alimentació infantil, productes carnis i altres), s’ha aconseguit valoritzar la producció de garroves. Un cop més es fa realitat que, si es té un bon producte, és possible guanyar els mercats més difícils.
