Aporofòbia a l’illa del luxe

EivissaEl 2017, la Fundació BBVA triava el neologisme ‘aporofòbia’ com a paraula de l’any. Es tracta d’un terme que va encunyar fa més de 20 anys la filòsofa Adela Cortina per designar la por però, sobretot, el rebuig cap a la pobresa i les persones pobres, a més a més de l’aversió a les zones carenciades, amb pocs recursos, i vers la gent en situació d’atur que hi viu.

La mateixa Cortina evidenciava amb aquesta paraula que moltes vegades s’atribueix a la xenofòbia la discriminació d’un sector de la societat que, de fet, no s’exclou pel seu lloc d’origen, sinó per la posició econòmica. En aquest sentit, la filòsofa ha assenyalat multitud de vegades que els llocs que majoritàriament viuen del turisme són hospitalaris amb els estrangers, sempre que pertanyin a una classe social determinada.

Eivissa no és diferent, només que en el cas d’aquesta illa les diferències de tracte a unes persones i altres en funció del seu poder adquisitiu és, tal vegada, més evident que en qualsevol altre lloc. Perquè Eivissa és sinònim de luxe. Des de fa anys, l’estratègia turística de l’illa s’orienta de cada pic més cap als visitants més adinerats, sobretot els mesos centrals de l’estiu, però també en temporada baixa, tal com afirmava el grup Eivissa Luxury Destination fa ja tres anys en la fira World Travel Market de Londres.

Més categoria

Les plantes hoteleres de la pitiüsa gran es renoven i aposten per sumar estrelles. Així, Eivissa cerca visitants amb major poder adquisitiu alhora que els residents, fins i tot els que tenen feina, sofreixen any rere any una pauperització provocada principalment pels elevadíssims preus de l’habitatge tant en règim de lloguer com de compra -el municipi eivissenc de Sant Josep és el més car de l’Estat, amb 6.138 euros el metre quadrat, segons les darreres dades de Pisos.com- i per l’elevat cost de la vida a l’illa.

El desfasament entre el preu de la vida i els sous, la proliferació dels contractes de menys de tres mesos o de mitja jornada i l’encariment dels productes bàsics, entre altres motius, han provocat que també a Eivissa hi hagi un important nombre de treballadors pobres, tal com denunciava el sindicat CGT Eivissa a la fi de 2018, especialment en el sector de l’hostaleria. Així mateix, des de Càritas Eivissa parlaven l’estiu passat d’una “pobresa assentada” a l’illa, ja que les xifres de la seva memòria de l’any anterior reflectien que 158 persones varen ser ateses en el centre de dia, mentre que el seu programa d’acolliment va ajudar 533 persones i el nombre d’usuaris del menjador social havia augmentat de 200 persones a 233.

Així, a l’illa del luxe, les mansions, i els megaiots, són moltes les persones en situació de vulnerabilitat que, amb feina o sense, tenen dificultats per assegurar-se un sostre per a ells i per a les seves famílies. Malgrat això, a més dels quatre pisos que recentment va habilitar l’Ajuntament d’Eivissa, l’únic lloc de l’illa en el qual es dona refugi a persones sense llar és el Centre d’Acolliment Municipal, propietat del Bisbat i gestionat per l’Ajuntament d’Eivissa. Es tracta d’un lloc antic, no adaptat per a persones amb mobilitat reduïda -és un tercer pis sense ascensor- i amb poques habitacions individuals.

El vell alberg només té capacitat per a 20 persones i la seva llista d’espera oscil·la entre les 7 i les 20 persones, moltes de les quals són derivades des d’altres municipis, malgrat que la llei obliga aquelles poblacions de més de 20.000 habitants a donar resposta d’habitatge temporal a la gent sense llar, la qual cosa, a excepció de Vila, cap dels municipis de l’illa compleix, més enllà de facilitar temporalment pensions o derivar aquestes persones a l’alberg de Vila.

Per tot això, els Serveis Socials de l’Ajuntament d’Eivissa han treballat pràcticament durant tota la legislatura amb l’objectiu de consolidar un nou Servei d’Acolliment Municipal (SAM) a l’antiga comandància de la Policia, un edifici propietat de l’Ajuntament situat en el carrer Vicent Serra i Orvay que preveu oferir fins a 32 places -15 en la primera fase de construcció i 17 en la segona-, a les quals se sumarien 10 places més en pisos propietat del Consistori.

Veus en contra

Des que es va fer aquest anunci, l’Ajuntament es va trobar amb l’oposició d’una part dels veïns del barri de l’Eixample Nou, els quals ho varen manifestar al regidor de l’àrea, Joan Ribas, en una reunió informativa mantinguda el novembre de 2016. Des de llavors, aquest sector veïnal ha posat en marxa una campanya en contra del projecte que va començar amb pancartes en balcons i comerços amb el lema ‘Alberg sí, però al Gorg’.

És a dir, aquells veïns no tenien problemes perquè es construís un alberg, sempre que no estigués al seu barri i se situàs als afores, concretament al Gorg, lloc en el qual hi ha un projecte d’alberg per part del Consell d’Eivissa des de 2004. Aquest projecte sempre ha estat el d’un centre d’acolliment de baixa exigència. Això significa que, a diferència del projecte del SAM de Vila, aquelles instal·lacions acolliran veïns en situació de marginalitat extrema essencialment per donar-los un lloc on dormir i on atendre’ls al centre de dia.

El perfil és, per tant, molt diferent del del projecte del SAM de Vila, ja que en els centres de baixa exigència, com el previst al Gorg, els usuaris serien majoritàriament persones en situació d’exclusió greu moltes vegades cronificada, mentre que el SAM projectat a Eivissa seria un centre d’alta exigència en el qual les persones usuàries no han de tenir problemes mentals o d’addiccions i els perfils de les quals atenen una integració social prèvia, però que per qüestions puntuals -com la pèrdua d’ocupació, desnonaments hipotecaris, etc.- poden necessitar un lloc on residir temporalment.

Respecte del projecte del Gorg, cal assenyalar que, tot i que el 2009 va ser l’any que l’equip de govern al Consell, del Partit Popular, va assegurar que el 2011 l’alberg de baixa exigència del Gorg estaria en marxa, 15 anys després d’haver-se planificat el centre continua embossat. No obstant això, no cal distreure’s amb un projecte com el del Gorg, del qual cada govern del Consell parla però, de moment, cap executa, perquè, com veim, tots dos projectes atenen dos perfils diferents.

Perfils diferents

En aquest sentit, des de Vila insisteixen que tots els informes tècnics i els més avantguardistes estudis sobre atenció social emfatitzen que per donar atenció a aquestes persones no és recomanable que tots dos perfils -alta i baixa exigència- estiguin en un mateix lloc. Per contra, tal com assenyala Joan Ribas, l’informe Configuració de la xarxa local d’atenció a persones sense llar integrada en el Sistema Públic de Serveis Socials. 100 arguments i propostes del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat posa de manifest que els espais d’atenció massificada han de ser recursos a extingir, per la qual cosa el nou disseny, la nova construcció i la reforma de centres existents han de descartar el retorn als models de centres massificats.

A més a més, el Ministeri apunta que els centres i serveis destinats a aquestes persones atenen una gran diversitat de situacions, les quals no sempre han de ser abordades en els mateixos espais ni requereixen les mateixes normes, expectatives o exigències. I pel que fa a la ubicació, el mateix informe assegura que els centres i serveis a persones sense llar han de situar-se amb criteris de proximitat, és a dir, que han de ser cèntrics i estar ben comunicats.

El barri de l’Eixample Nou compleix tots aquests requisits, però no ho fa el barri del Gorg, on ara com ara encara no hi ha cap projecte tangible. Tot plegat no sembla que convenci la part del veïnat que en el seu moment va presentar 1.500 signatures en contra de l’alberg del carrer Vicent Serra i Orvay i que va anunciar que recorreria per la via administrativa la seva construcció per tal de retardar al màxim el començament d’unes obres la licitació de les quals varen començar la setmana passada.

I mentre que el projecte de Vila continua el seu curs a l’illa del luxe, el centre de baixa exigència del Gorg ni hi és ni se l’espera -si més no aquest 2019-, i la resta de municipis d’Eivissa continuen fent els ulls grossos sobre l’assumpte i no disposen de moment de cap projecte de centre d’acolliment propi.