ELS ANUNCIS DE LA NOSTRA VIDA
Misc 19/07/2020

No et magregis els llavis, pallús!

i
Toni Vall
2 min
Els anuncis De la nostra vida No et magregis els llavis,  Pallús!

Vistes amb perspectiva, hi ha coses que provoquen autèntica angúnia. Hi ha casos en què és ben certa aquella consideració tan vaga segons la qual “els temps canvien” i que, segons com, sembla obligar a un revisionisme inquisitiu en favor de la correcció política. En voleu fer la prova? Entreu a YouTube i busqueu l’anunci de l’Home Martini de 1993. Us retrobareu amb una desconeguda Charlize Theron que acabava de fer divuit anys, asseguda a la taula d’un milionari amb les ulleres de pasta de l’Onassis. Apareix un jove mudat amb vestit negre, corbata i ulleres de sol, li roba una ampolla de vermut al cambrer i els serveix una ronda. Li vacil·la al milionari, es passa el polze pels llavis i se’n va. Ella s’aixeca i marxa darrere seu mentre el seu vestidet va desfilant-se perquè un fil se li ha quedat oportunament enganxat a la cadira. El cul va quedant-li al descobert a mesura que avança però el logo de Martini, col·locat amb tota la intenció del món, impedeix que el vegem.

L’anunci, creat per l’agència McCann Erickson, va ser una autèntica bomba. Avui seria bastant impensable que passés els estàndards de qualitat que vetllen per erradicar els biaixos sexistes dels continguts audiovisuals, en especial de la publicitat. ¿Una noia jove que va amb un home gran per diners? ¿Aquesta mateixa noia cau rendida als peus d’un altre home pel simple fet que s’ha passat el dit pels llavis? Tots els estereotips de la dona objecte posats en solfa molt barroerament. Fa vint-i-vuit anys d’aquest anunci i en algunes coses, per sort, hem canviat a fi de bé. Tot i que encara queda.

Quants nois i adolescents van adoptar el gest com a presumpte arma de seducció infal·lible? Quin grau d’eficàcia devia tenir? Quin èxit publicitari i quin ridícul per a tota la resta! Per cert, el gest en qüestió no és genuí. L’Home Martini l’hi va copiar a Jean-Paul Belmondo, que a la mítica Al final de l’escapada, de Jean-Luc Godard, injectat d’hormones i, per què no dir-ho, de tonteria, joguineja amb els seus llavis sense cap propòsit clar amb la joveneta venedora de diaris, Jean Seberg, pensant-se si és o no és l’home de la seva vida.

Home Martini (1993)

stats