MACROPROJECTES FANTASMA

L’antiga base militar que mai s’ha transformat en centre d’interpretació

El govern espanyol va anunciar el 2007 la compra de l’Enclusa per fer-hi un dels projectes estrella de la Reserva de la Biosfera

A la segona muntanya més alta de Menorca, l’Enclusa, que té 275 metres i és al terme de Ferreries, hi ha una antiga base militar nord-americana abandonada d’ençà dels anys noranta. Fa gairebé 30 anys que és presa de les pintades i les males herbes. Quan funcionava feia d’enllaç de comunicacions entre els Estats Units i les tropes desplegades a l’Orient. El 3 d’abril de 2007 va semblar que això canviaria: el president de la Fundació Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient, Antonio Serrano, va visitar la base desballestada i va anunciar que l’havien comprada per 350.000 euros i que a partir de l’estiu de 2008 es convertiria en seu del Centre d’Interpretació de la Reserva de la Biosfera; n’havia de ser un dels projectes bandera. Des de llavors han passat 12 anys, però continua abandonada. No s’hi ha fet res. I tot i això, ha costat doblers. Ni tan sols la celebració, l’any passat, del 25è aniversari de la declaració de la Reserva de la Biosfera per part de la Unesco ha aconseguit canviar-ho.

Cap dels partits que han passat durant aquests 12 anys pels equips de govern de l’Ajuntament de Ferreries, el Consell de Menorca, el Govern balear i el govern espanyol han estat capaços de desencallar el projecte. D’entrada, els governs balear i espanyol i el Consell varen iniciar l’elaboració d’un pla d’usos per concretar el contingut de les instal·lacions. L’octubre de 2008 un equip tècnic dirigit per Ferran Vizoso i Jesús Cardona va començar la redacció d’un primer avantprojecte. El document definia el pla d’ordenació dels espais exteriors, el programa de necessitats i els estudis previs d’accessibilitat, de capacitat d’acollida, d’autosuficiència, de viabilitat econòmica i d’impacte ambiental del futur centre d’interpretació. Llavors es va prometre l’inici de les obres per al 2010 i el Govern balear es va comprometre a destinar-hi set milions d’euros, amb càrrec a les inversions estatutàries. A final de 2014, el Consell de Menorca va aprovar l’encàrrec de gestió de serveis a la societat pública estatal Tragsa, per a la redacció d’un avantprojecte, memòria ambiental, estudi de sostenibilitat i viabilitat econòmica. El document es lliurà el mes de gener del 2015.

El 13 de juliol de 2015, el Consell va rebre una notificació de la Secretaria d’Estat en la qual es traslladava una resolució que declarava l’incompliment i l’obligació de retorn de les quantitats no justificades per l’actuació de l’Enclusa, a més dels interessos derivats, que sumaven uns dos milions d’euros. Després de les pertinents al·legacions, s’obrí un expedient de reintegrament dels set milions d’euros. Paral·lelament, la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, i el llavors ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, varen signar un protocol d’intencions, en el qual el govern espanyol es comprometia a establir un nou conveni per a l’Enclusa, en què s’oferia una nova pròrroga de quatre anys per acabar el projecte. El protocol no va arribar a concretar-se. Al principi del 2016, el Consell va encarregar als arquitectes Ferran Vizoso i Jesús Cardona la revisió i la nova redacció de l’avantprojecte del 2009, per fer un document per recuperar la inversió prevista per a l’execució del Centre d’Interpretació Reserva de la Biosfera. El contenciós interposat pel Govern contra el requeriment de devolució i les negociacions polítiques continuen sense permetre la retirada del procés judicial.

L’observatori de deu milions

Un altre cas menorquí de projecte institucional fallit és el de l’observatori astronòmic de Ciutadella. La idea va sorgir del regidor Avel·lí Casasnovas, membre de l’equip de govern del Partit Popular, amb Llorenç Brondo de batle. Un telescopi ha quedat com a testimoni d’un projecte, construït l’any 2011. D’entrada va costar quatre milions d’euros, però els canvis de projecte i altres inversions del govern popular varen elevar-ne el cost a uns deu milions d’euros.

L’Observatori, ubicat al canal Salat, forma part del paisatge urbà de Ciutadella. La seva estètica trenca amb la fisonomia de la zona i els professionals de l’astronomia no entenen com se li va acudir a algú fer un observatori d’aquesta mena tan a la vora d’una ciutat, amb la contaminació lumínica corresponent. A la pràctica, només podria servir per observar la lluna o planetes com Júpiter i Saturn. No pot ser apte observar galàxies ni de grups d’estrelles. L’exregidora del PSM-MÉS per Menorca a Ciutadella Maite Salord ja ho va advertir: “La ubicació actual no és la millor per albergar una instal·lació com l’Observatori”, va dir. I també va assegurar a l’ideòleg del projecte, Avel·lí Casasnovas, que Ciutadella no necessitava “un equipament així per desestacionalitzar el turisme”. Per Salord l’Observatori es va acabar convertint en una hipoteca. “L’havíem de construir sí o sí per mantenir la subvenció de tres milions d’euros procedent del Govern balear”, va arribar a declarar.

Actualment, l’Ajuntament de Ciutadella i la secció d’astronomia del Cercle Artístic han acordat un conveni de col·laboració, segons el qual l’entitat local gestionarà l’espai. La idea és poder dur-hi a terme una activitat mensual. El consistori també haurà de fer obres de millora a l’entorn, amb el repte de facilitar-hi l’accessibilitat.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF