8-M: DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

L’antídot perquè el porno no sigui la principal font d’informació sobre sexe

Els alumnes reclamen educació sexual i professorat conscienciat disposat a abordar el tabú

“Acabarem l’institut sense saber res de sexualitat, em varen dir alumnes de segon de Batxillerat. Així que vaig crear un grup i en les meves hores extres i les seves hores lliures ens trobam”, explica Esther Vaquero, professora de Biologia de l’institut Josep Sureda i Blanes. I afegeix: “Veig que és necessari. Ho volen. No tenen espai de diàleg i quan parlam surten coses: ulls negats, canvis de postura. Tenim tendència a no parlar-ne, però forma part de la nostra salut”. Vaquero fa dos anys es va trobar en la situació d’haver d’ajudar una professora que li va demanar de fer un parell de sessions d’educació sexual i afectiva. “Vaig cercar recursos i vaig trobar que la Conselleria de Salut tenia el programa ‘Amb tots els sentits’, que era just com jo pensava que s’havia de fer. Vaig veure la llum”, recorda.

La professora va continuar formant-se i involucrant la resta de docents en la necessitat d’arribar amb aquest tema a tots els alumnes. També es va posar en contacte amb l’associació Rana, que tracta el tema i la denúncia dels abusos sexuals a menors. “Els hem de dir que passen coses que mai no haurien de passar”, assenyala.

Ara mateix al seu institut es treballen temes d’educació afectivosexual a primer i segon d’ESO. “La rebuda per part dels al·lots i les al·lotes és fantàstica”, diu Vaquero. Comenta que la intenció és trobar més hores i que no siguin tallers aïllats. “Hem de fer molta feina i no la podem fer ràpidament. Han de poder desenvolupar la seva pròpia sensibilitat”. El programa ‘Amb tots els sentits’, que va començar per primera vegada el curs 2017-2018, ofereix, segons explica, moltes eines i estratègies amb dinàmiques i jocs de rol “perquè puguin reflexionar sobre coses que desgraciadament estan molt normalitzades i no hauria de ser així”.

El recurs de la pornografia

“Tenim nins de primer i de segon d’ESO que reconeixen que consumeixen porno de manera habitual”, explica Vaquero amb preocupació; “per saber sobre sexualitat, alguns demanen als seus pares o als professors, però si no ho fan acudeixen al porno”. “Ho veuen com si fos una cosa neutral”, continua. “Diuen: el porno és allà, i si no ho vols no en miris. Cal desaprendre moltes coses que hem acceptat com a normals”.

És per això que pensa que la formació en educació afectivosexual també hauria d’arribar als pares i les mares, perquè si el porno s’imposa com a font de referència en sortiran molt perjudicats, perquè cercaran relacions semblants: desiguals i estereotipades. “Els fa falta molta informació adaptada a la seva edat”, assenyala.

Esther Vaquero critica la idea que ja hi ha molta informació sobre aquest tema, perquè “també n’hi ha de les assignatures de Física o d’Història de l’Art i no hi accedeixen”. Apunta que fins i tot convé revisar què anomenam femení o masculí. No podem dir: això són genitals masculins i, per tant, és un nin, o femenins i, per tant, és una nina, explica. Alerta que la identitat sexual de cadascú “no s’ha de construir des dels genitals”.

Alerta pels extrems

En un altre institut, el Joan Maria Tomàs, “hi ha grups d’al·lotes que utilitzen amb normalitat conceptes transfeministes, però també hi ha al·lots que pinten esvàstiques i canten el Cara al sol ”, explica Sasha de Ignacio, professora del centre. L’adolescència és un moment de radicalització, diu, però es mostra sorpresa per aquests extrems i preocupada per l’entrada sense filtres de missatges d’odi i per l’hegemonia de “l’amor romàntic” a la música i a les pel·lícules, ja que, diu, és un relat que condiciona negativament les seves primeres relacions afectives.

De Ignacio fa 12 anys que fa feina com a docent i explica que té la sensació que en relació amb la informació sobre sexe hi ha un “cert estancament”. “A la meva edat t’explicaven com posar un preservatiu -recorda-, la penetració o com evitar un embaràs o les malalties de transmissió sexual, i fins ara no hi ha hagut un gran canvi”.

El ministre José Ignacio Wert (PP), quan va eliminar Educació per a la Ciutadania, va fer desaparèixer l’única assignatura que tenia el contingut adient per treballar-ho, recalca aquesta professora, que també coordina el grup de coeducació. Fins ara el professorat que volia ho treballava pel seu compte. “És ara que es comença a demanar”, assenyala. De Ignacio es mostra optimista, però diu que “encara troba resistències, sobretot en els mateixos docents. Mentrestant, els alumnes desitgen rebre informació”. En aquest sentit, expressa les seves ganes i la decisió de la nova directiva del centre de treballar aquest tema amb l’alumnat.

Tant ella com la seva companya de feina, Glòria Tejero, professora de Biologia, coincideixen en la necessitat d’abordar l’educació afectivosexual als centres. “Continuam com quan jo era adolescent”, explica, sense amagar que és “un tema complicat, ja que encara està molt arrelat el sentiment que és un tabú”. “La masturbació sembla que sigui només cosa d’ells i que les al·lotes no la coneixen”, comenta. “Cal anar més enllà de prevenir malalties o embarassos. S’ha d’aconseguir que es puguin conèixer ells mateixos i aprendre a tenir relacions afectives sanes”, afegeix la professora.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF