Un anticòs podria reduir els ingressos per covid-19

Nova YorkUna sola dosi d’un fàrmac experimental administrat per degoteig intravenós ha reduït considerablement els nivells de coronavirus en pacients acabats d’infectar i ha rebaixat la probabilitat d’hospitalització, ha anunciat recentment el fabricant del medicament. El fàrmac és un anticòs monoclonal, una còpia fabricada en un laboratori d’un anticòs produït per un pacient que ha superat el covid-19. Tot i que la fabricació és difícil i cara, molts científics esperen que els anticossos monoclonals es revelin com un tractament potent contra el covid-19.

Eli Lilly, el fabricant, no va acompanyar l’anunci de dades detallades. Els resultats encara no s’han sotmès a la revisió de científics independents ni s’han publicat en cap revista científica revisada per experts. Per tant, les conclusions són els resultats provisionals d’un assaig que encara està en curs.

72% menys de risc d’hospitalització

En el marc de l’estudi, es va administrar l’anticòs monoclonal o un placebo a més de 450 pacients a qui s’acabava de diagnosticar el covid-19. Mentre que un 1,7% dels pacients a qui es va donar el fàrmac van requerir hospitalització, entre els que van rebre el placebo aquesta xifra va ser del 6%, cosa que suposa una reducció del risc d’un 72%, segons Eli Lilly. Els nivells de coronavirus van caure en picat entre els participants a qui es va administrar el medicament, que també van presentar menys símptomes que els que van rebre el placebo.

Fins ara, els tractaments que s’ha demostrat que ajuden els pacients de coronavirus -l’antiviral remdesivir i l’esteroide dexametasona-únicament es prescriuen a pacients hospitalitzats. Els que presenten símptomes lleus o moderats no tenen més remei que esperar que la malaltia faci el seu curs i la puguin superar. El doctor Myron Cohen, director de l’Institut de Salut Global i Malalties Infeccioses de la Universitat de Carolina del Nord, situada a Chapel Hill, es declara impressionat. L’assaig clínic sembla rigorós i els resultats són “d’allò més convincents”. “S’està obrint una porta”, diu el científic.

El doctor Rajesh T. Gandhi, un especialista en malalties infeccioses de l’Hospital General de Massachusetts, aplaudeix Eli Lilly per haver estudiat pacients amb símptomes entre lleus i moderats. “És on tenim més del 80% de pacients”, assenyala. A parer del doctor Gandhi, que el medicament sembli reduir la quantitat de virus presents a les vies respiratòries resulta esperançador i podria implicar que el fàrmac fa menys infecciosos els pacients. Aquesta suposició, però, seria difícil de demostrar, atès que caldrien assajos a gran escala, comenta. El científic afegeix que, per bé que les dades són “prometedores”, voldria disposar de més detalls i espera impacient la finalització de l’estudi, en què participaran més pacients.

Una fabricació difícil

Els anticossos monoclonals s’empren en el tractament de malalties diverses, des de l’artritis fins al càncer, passant per l’èczema, però són cars i extremadament difícils de fabricar. Per elaborar el seu anticòs monoclonal, els investigadors d’Eli Lilly van obtenir plasma sanguini de persones que havien superat infeccions per coronavirus i van extreure i examinar milers d’anticossos del plasma per detectar els que semblaven més potents. A continuació, van determinar-ne la seqüència genètica i van introduir ADN amb la seqüència en qüestió a cèl·lules ovàriques d’hàmster per convertir-les en fàbriques d’anticossos en miniatura.

Aquestes cèl·lules s’han criat a l’interior d’una sala estèril, en enormes dipòsits d’acer inoxidable en condicions asèptiques. El brou de cultiu que contenen ha d’estar sota supervisió constant per assegurar-se que no el contaminin altres microbis. Un cop el dipòsit és ple a vessar de cèl·lules, els operaris es desfan del brou i concentren els anticossos per emprar-los com a fàrmac.

El procés dura entre dos i quatre mesos. L’alt cost de l’anticòs monoclonal és per les condicions que cal mantenir per fabricar-ne grans quantitats de manera segura, explica Andrew Adams, que dirigeix el desenvolupament de teràpies contra el covid-19 d’Eli Lilly. Quan finalitzi l’estudi, hi hauran participat uns 800 pacients de totes les edats i categories de risc, procedents de tota la geografia dels EUA. El fàrmac també s’està provant en residències per a la gent gran per comprovar si evita que els residents i el personal s’infectin.

Un resultat prometedor

Els investigadors esperaven que el seu medicament provoqués una davallada del nombre de virus presents a la cavitat nasal dels pacients. El que no esperaven és que reduís dràsticament la proporció de pacients que requereixen hospitalització. “És la primera vegada que veiem una cosa d’aquesta magnitud”, assegura el doctor Skovronsky. A més, l’anticòs no ha produït efectes secundaris importants, assenyala. Els pacients van rebre’n una sola dosi per degoteig intravenós, els efectes de la qual s’estima que duren aproximadament un mes.

Eli Lilly, com altres empreses, ha fabricat el fàrmac en grans quantitats (100.000 dosis) amb l’esperança que resulti eficaç. El doctor Skovronsky explica que l’empresa presentarà les seves dades a l’Administració d’Aliments i Medicaments nord-americana, amb qui debatrà la possibilitat d’obtenir una autorització per a ús d’emergència que permeti a la farmacèutica comercialitzar el medicament. Si es confirmen els resultats, la població tindrà el consol de saber que els metges poden fer alguna cosa per evitar els símptomes més greus, comenta el doctor Cohen. “La meva dona i jo, que som grans i grassos, esperem medicaments com aquest per poder veure els nostres nets”, afegeix.

Traducció d’Ignasi Vancells

Copyright The New York Times