Societat 30/03/2020

Els beneficis de tenir un animal domèstic durant el confinament

Són un gran suport psicològic i emocional, sobretot per als petits i les persones que viuen soles

Berta Vilanova Ventura
4 min
Diverses persones passejant el gos

BarcelonaPoder sortir al carrer a passejar no és l’únic avantatge de tenir un gos a casa durant aquests dies de confinament. Els gossos, com els gats, són també un fort suport psicològic i emocional per a moltes persones en aquesta situació. “La interacció amb un animal pot contribuir a pal·liar la frustració o les emocions negatives que es poden donar aquests dies de confinament, i pot ajudar a afrontar la situació d’una manera millor”, expliquen les psicòlogues Mari Arrabal i Gema Hernández, del grup de treball de Benestar Animal i Teràpies Assistides amb Animals del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (GT de Benestar Animal i TAA del COPC). “Acariciar i observar els nostres companys animals ens pot ajudar a relaxar-nos, ja que està demostrat que aquestes accions redueixen la tensió arterial. A més, els animals transmeten seguretat i són un catalitzador de les emocions positives, cosa que pot contribuir a millorar la convivència amb els nostres familiars”. La Paula, de 30 anys, viu amb la seva parella i dos gats, i hi està d’acord. “Hem passat uns dies difícils, amb ansietat, i els gats sembla que notin el teu estat d’ànim i se t’acostin més per animar-te. Et distreuen i et fan riure quan s’amaguen a llocs inesperats, i et transmeten bona energia”.

També és el cas de la Mercedes, de 60 anys, que aquests dies està confinada amb el Lindo, el gos que normalment comparteix amb la seva filla. “El tinc tota l’estona enganxat, fins i tot a l’hora de dormir. És una companyia impressionant –assegura–. A vegades es posa panxa amunt perquè vol que l’acaroni, o aixeca la pota i em mira. Em transmet molta tendresa, estima i bon rotllo”.

Per a les persones que viuen soles, el fet de tenir un animal de companyia pot ser encara un suport més important. “En aquests moments de confinament poden trobar a faltar el fet de conviure amb altres persones. Els animals fan que se sentin menys soles i cobreixen les necessitats d’interacció que tenim com a éssers socials”, comenten des del grup de treball de Benestar Animal i TAA del COPC.

Un home seu a un banc amb el seu gos

La Mercedes considera que aquests dies la relació amb el Lindo s’ha intensificat. “Estem vivint aquest moment junts. Cada vespre, quan comença a sentir l’aplaudiment per als equips sanitaris, ell ja es prepara per sortir, ho viu com una festa, i els veïns ja el coneixen i el saluden. O quan parlo amb amics per videotrucada, ell també participa i tothom li diu coses –explica–. Sento que ens estem coneixent més i m’adono de fins a quin punt ens necessitem mútuament”.

Un amic amb qui jugar i aprendre

Per als més petits, el fet de tenir un animal de companyia també pot convertir-se en un suport psicològic, emocional i físic. “Estar tant temps tancats a casa els pot resultar molt estressant, i tenir un company animal fa que ho visquin d’una manera més amena, sobretot quan es tracta de fills únics –opinen Arrabal i Hernández–. Poden compartir moments de joc, tombar-se junts a veure la TV o fer treballs en companyia”. És el cas d’en Biel, de 6 anys, de Vilassar de Mar, que ha trobat en el seu gos de vint mesos, el Cotó, un amic amb qui compartir el seu dia a dia a casa. “Jugo molt amb ell, ens perseguim per tota la casa o li agafo alguna joguina i ell intenta recuperar-la. És molt divertit”, explica. “Estan tot el dia junts, quan no està fent deures, està amb ell fent qualsevol cosa, jugant o mirant la TV. També li posa el menjar i l’aigua cada matí. És com el seu germà petit”, diu la Laura, la seva mare. “A vegades, fins i tot, l’he d’aturar perquè el gos és petit i es cansa, no està acostumat a tanta activitat”. Els nens i nenes no se senten jutjats perls animals i això fa que augmenti la seva seguretat i se sentin més relaxats, expliquen des de l’equip de treball de Benestar Animal i TAA del COPC. Per això és aconsellable fomentar aquesta interrelació, sempre que estigui supervisada per algun adult. “Massa excitabilitat pot arribar a incomodar els gossos. Cada família ha de conèixer els seus fills i els seus animals i saber quines necessitats tenen”, adverteixen Arrabal i Hernández.

Una nena dorm amb un gat

Segons aquestes expertes, una de les coses positives que ens pot aportar el confinament és temps per dedicar-nos a enfortir la nostra relació amb els animals. Ho podem fer a través de diverses activitats lúdiques que són positives per a tothom, com ara ensenyar als nens i nenes a tenir cura del gos o del gat. “D’aquesta manera els hi ensenyem responsabilitat, empatia, la importància de tenir cura dels altres, i que tots podem aportar coses bones en l’entorn familiar”. També és bona idea dedicar temps a llegir i aprendre temes relacionats amb el benestar animal. “Es poden fer dibuixos, redaccions, llegir en veu alta. Fins i tot, si el nen o nena té problemes per llegir en veu alta, li pot anar bé llegir davant del gos”. Una altra activitat proposada és amagar bocins de menjar del gos i que l'animal els hagi de trobar. “Així els gossos no s’avorreixen i poden jugar estimulant la seva ment a través de l’olfacte”. Finalment, des de l’equip de treball de Benestar Animal i TAA del COPC, recomanen realitzar activitats d’atenció plena com el mindfulness. “Posar atenció al ritme respiratori del gos o gat, observar-lo o acariciar-lo posant atenció a la textura del pèl. A més de ser positiu per a ells, nosaltres ens relaxarem i podrem gestionar millor les nostres emocions”, conclouen.

Mesures que cal prendre amb els animals de companyia

Segons les dades científiques de les quals es disposa actualment, no hi ha cap evidència que els animals domèstics, inclosos gossos i gats, puguin desenvolupar la covid-19, ni tan sols que es puguin infectar amb el virus o transmetre’l a persones o a altres animals. Tot i això, poden funcionar com a portadors passius de partícules virals (a la seva pell, al nas, etc.), el que es coneix com a fòmits. Per això, segons Marta Legido, veterinària i membre de la junta de govern del Col·legi de Veterinaris de Barcelona (COVB), ara més que mai cal mantenir la higiene habitual que es recomana per evitar el contagi de qualsevol patogen. És a dir, evitar tocar-se la boca, els ulls i el nas i rentar-se les mans amb aigua i sabó després de tocar els animals. “Això pot garantir la salut de les persones però també la dels animals”, diu Legido, que considera molt poc recomanable l’ús de mascaretes per a animals. “En molts casos no és eficient i els pot crear ansietat”. Coincideixen amb ella les psicòlogues Mari Arrabal i Gema Hernández, del grup de treball de Benestar Animal i TAA del COPC. “A l’hora de treure el gos a passejar, a més de fer-ho amb el temps just per a les seves necessitats fisiològiques, hem d’evitar que altres persones el toquin –comenten–. Cal exposar-los el mínim. Sortir al carrer a passejar el gos pot ser un alleujament durant el confinament, però cal ser prudent i no utilitzar el nostre animal com una excusa per a benefici propi”.

Per evitar l’acumulació de persones als veterinaris i minimitzar el risc de transmissió, des del Col·legi de Veterinaris de Barcelona s’aconsella demanar cita prèvia abans d’acudir-hi, i que l’animal vagi acompanyat d’una sola persona. “Si la persona està infectada o té símptomes de la malaltia cal trucar al centre i comunicar-ho per trobar la manera i el moment més adient per fer la visita –diu Legido–. També cal extremar les condicions, mantenir distància amb l’animal i utilitzar mascareta per minimitzar el risc de contagi indirecte”. Si a causa dels efectes de la malaltia la persona afectada no es pot ocupar de la seva mascota, la persona que se’n faci càrrec ha de procurar no utilitzar els mateixos estris que la persona infectada, com els plats de menjar i beure de l’animal, corretges i collars. Legido opina que el més important en aquests moments és col·laborar i mantenir la calma. “És aconsellable anar consultant les plataformes oficials per assegurar-se que la informació que ens arriba és verídica”. Entre altres, tant l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE, sigles en anglès) i WSAVA, a escala internacional, com l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) i el COVB, a escala nacional, s’han fet ressò de les mesures que cal prendre en relació als animals de companyia i el covid-19, i actualitzen la informació regularment.

stats