Societat 18/03/2022

Una anemona comanda el vaixell de Shackleton

Gràcies als vídeos enregistrats per drons submarins, els científics podrien haver descobert noves espècies al derelicte

Sabrina Imbler
3 min
Imatge de la popa del vaixell enfonsat amb nombrosa presència d’anemones.

Nova YorkHuw Griffiths, biogeògraf marí del Servei Britànic de Prospecció Antàrtica (BAS), estava esmorzant pancakes quan va saltar la notícia del descobriment de les restes de l’Endurance, el famós vaixell comandat per Ernest Shackleton que es va enfonsar en una expedició el 1915. Les imatges van captar el seu interès i van eclipsar l’esmorzar. La primera cosa que va pensar va ser que el vaixell semblava quasi de mentida, tan increïblement intacte com estava 106 anys després d’haver-se enfonsat al mar de Weddell, a la vora de l’Antàrtida. Tot seguit, el va assaltar un segon pensament: què hi vivia ara, al vaixell?

Amb els anys, el derelicte ha adquirit una exuberància pròpia d’un jardí. En un fil a Twitter, el Dr. Griffiths va ampliar l’enregistrament de les restes del vaixell per fixar-se en les criatures que hi podia reconèixer: anemones, esponges, ascidis, estrelles de mar i un crinoïdeu d’un groc llimona. Altres inquilins eren més misteriosos: uns cèrcols blancs, grumolls transparents i una criatura misteriosa amb forma de ploma.

Quan Katrin Linse, una biòloga marina del mateix BAS, va examinar la gravació de les restes del vaixell al seu despatx, va quedar admirada per les anemones, els cucs i les esponges. Tot seguit va veure una cosa d’allò més sorprenent, al costat d’un ull de bou. “Allà hi ha un cranc”, va fer la Dra. Linse. “No n’hi hauria d’haver, aquí”. La Dra. Linse, que va contribuir al descobriment de les primeres fumaroles hidrotermals a l’oceà Antàrtic, té molt bon ull per detectar crancs blancs. La presència d’aquestes criatures fantasmagòriques al fang de les profunditats del mar pot indicar l’existència de fumaroles al voltant.

La Dra. Linse va escriure un missatge al Dr. Griffiths preguntant-li per què no li havia dit res del cranc. Ell ni tan sols l’havia vist: la seva presència al vídeo es limitava a l’aparició d’una taca blanca amb potes. L’observació d’un cranc pot ser banal en molts indrets, però al mar de Weddell no se n’havia observat mai cap. Quan la Dra. Linse va tornar a visionar l’enregistrament, en va descobrir tres més.

Un continent sense crancs

L’absència general de decàpodes (gambes, crancs i llagostes) a l’Antàrtida “ha intrigat els biòlegs polars des de fa moltíssims anys”, escriu en un correu electrònic Paula Rodríguez Flores, una investigadora del Museu de Zoologia de la Universitat de Harvard que estudia els anomurs i altres decàpodes que viuen a grans profunditats. Anteriorment, els científics havien plantejat la hipòtesi que els crancs decàpodes havien estat expulsats de l’Antàrtida fa milions d’anys i només hi havien tornat recentment pel canvi climàtic. Per això, “fa molta il·lusió trobar crancs a l’Antàrtida”, comenta la Dra. Linse.

Tanmateix, examinant la gravació amb més deteniment es va constatar que el crustaci en qüestió no era un cranc, sinó un anomur d’aigües profundes del gènere Munidopsis, comenta la Dra. Rodríguez Flores. Només hi ha registrada una espècie d’anomurs a les aigües de l’Antàrtida. “Segur que aquesta és una altra espècie”, comenta la científica, i afegeix que caldria un estudi més precís per determinar-ne la identitat. La presència del crustaci planteja tot un seguit de preguntes inèdites. “Com hi han arribat?”, es demana la Dra. Linse. “És una nova espècie de Munidopsis?”, es planteja la Dra. Rodríguez Flores. “S’està menjant el vaixell?”, pregunta el Dr. Griffiths.

El derelicte de l’Endurance es considera un monument històric en virtut del Tractat sobre l’Antàrtida. “Ningú el pot tocar”, explica el Dr. Griffiths. De tota manera, l’enregistrament de vídeos d’alta resolució podria ajudar els científics a determinar quines espècies habiten a les restes del vaixell i si alguna d’elles és desconeguda.

Si la Dra. Rodríguez es va alegrar del descobriment del derelicte, encara es va alegrar més veient que el buc del vaixell estava dominat per anemones, que són animals molt poc estudiats. “El grup té uns 600 milions d’anys. És això el que em fascina”, diu. “Com resisteixen: són dures”.

Tot i que la qualitat del vídeo impedeix identificar moltes d’aquestes espècies amb precisió, alguns habitants criden l’atenció, sobretot els que hi ha prop del timó. Pel que s’aprecia al vídeo, l’ésser viu més gran de darrere el timó de l’Endurance és una anemona. “L’antiga tripulació va abandonar el vaixell viva i aquesta és la que hi ha entrat”, comenta el Dr. Griffiths. “Qui sap on el portarà, aquesta anemona”.

Copyright: The New York Times

Traducció Ignasi Vancells

stats