L’ampliació del Parc de Cabrera, a la recta final

PalmaL’ampliació del Parc Nacional de Cabrera ha entrat en la recta final. La ministra de Medi Ambient, Teresa Ribera, ha anunciat que abans de final d’any se’n pot aprovar l’ampliació. Si s’aprovàs, suposaria mutiplicar per deu l’àrea protegida. Passaria d’una superfície de 9.000 hectàrees a 90.000.

La protecció marítima abastaria ecosistemes de gran importància com els esculls de corall del fort d’en Moreu, a l’est de l’arxipèlag. I es protegiria també l’escarpament Émile Baudot, un impressionant espadat submarí que té una extensió de 200 quilòmetres de llarg i uns 2.000 metres de fondària. Així mateix, destaca que amb l’ampliació el Parc inclouria onze dels tretze sistemes naturals recollits a la Llei de parcs nacionals.

El director general de Parcs Naturals de la Conselleria de Medi Ambinet, Miquel Mir, assegura que “entenem que el govern anterior no tenia la voluntat d’ampliar el Parc i ho justificava que hi havia els pescadors de Carboneras (Almeria) que hi sortien perjudicats i per això no es podia ampliar. Ara hi ha hagut un canvi de tarannà molt important per part del govern espanyol. La ministra de Medi Ambient ha comunicat que l’ampliació s’aprovarà com a molt tard aquesta legislatura”.

Mir afegeix que “s’ha reactivat la comissió mixta Govern-Ministeri de Medi Ambient. Això ens dona esperança, perquè érem bastant pessimistes, ja que el govern anterior no apostava per l’ampliació”.

En aquest sentit, assegura que “donaven la pesca com a excusa, però semblava que, darrerament, hi havia un canvi de posició dins la Secretaria General de Pesca”, afirma Miquel Mir.

Marta Carreras

D’altra banda, Marta Carreras, portaveu d’Oceana, destaca que “s’ha fet un procés participatiu entre el Govern, associacions conservacionistes i Oceana per consensuar una proposta i ara es presenta aquesta alternativa al Ministeri de Medi Ambient”.

Un dels punts importants de la proposta és la protecció de l’escarpament Émile Baudot, que és un espadat marí amb una caiguda de 2.000 metres que va des de Formentera fins a Menorca, i també el fort d’en Moreu, que és un escull coral·ligen a l’est del Parc actual.

“Ara hi ha voluntat per fer-ne l’ampliació, hi ha hagut reunions de coordinació, i la ministra en una reunió amb directors de parcs nacionals assenyala que un dels objectius era l’ampliació del Parc de Cabrera”, assegura la portaveu d’Oceana.

Marta Carreras apunta que “vigilam que siguin 90.000 hectàrees, perquè també hi havia pressions dels pescadors recreatius. Hi havia un informe de la Secretaria General de Pesca que deia que afectava els pescadors d’Almeria, però en canvi l’Institut d’Oceanografia ho contradeia. Des d’Oceana vàrem fer un treball de seguiment via satèl·lit i eren unes quinze barques que pescaven allà una vegada a l’any, és a dir, que fan qualque calada per allà, perquè cerquen la tonyina o l’emperador, que són espècies migradores i que passen per allà, també per tota la Mediterrània; això sempre ens ha sonat a excusa”. El problema dels pescadors d’Almeria s’esvaeix i “un representant de la Secretaria General de Pesca ens va dir que varen fer un altre informe i no hi havia problemes, en tot cas depenia dels nous ministres”, subratlla. A parer seu, tot està bastant preparat des del punt de vista tècnic, “la proposta podria anar al consell de ministres”.

Amb referència a l’ampliació, assenyala que la proposta que feim és passar de les 9.000 hectàrees d’ara a 90.000, multiplicat per deu. Això és el que s’ha consensuat i que sembla molt, però en realitat no és tant si mires en conjunt aquesta part de la Mediterrània. Hi ha molt poca protecció per als ecosistemes de fondària. Es protegeixen onze dels tretze sistemes naturals recollits a la Llei de parcs nacionals.

Carreras posa de relleu que “ara han fet el corredor de cetacis, que implica protegir una àrea molt més gran que la proposta d’ampliació”. “També s’ha de tenir en compte que el corredor de cetacis protegeix una espècie en concret, però l’ampliació del Parc protegeix tot el conjunt, peixos pelàgics com cetacis i tonyines, però també els ecosistemes dels fons i totes les formes de vida. Aquest és el graó més alt i complet de protecció”, hi insisteix.

Aquesta iniciativa es pren després d’un procés participatiu en el qual intervenen el Govern, Oceana i altres organitzacions. “Fa deu anys que treballam amb aquesta proposta -destaca Carreras- i ara hi ha aquest consens, gràcies al qual tenim a tocar l’ampliació del Parc”, remarca.

La necessitat d’una major protecció ve donada pel coneixement en profunditat de les aigües al voltant del Parc. Oceana, en un dels informes, destaca que “quan es va crear el Parc la tecnologia no permetia explorar a grans profunditats. Més recentment, gràcies a l’ús de robots submarins, sabem que a fora dels límits del Parc hi ha ecosistemes de gran valor ecològic que mereixen ser protegits”.

Segons l’organització ecologista, “en els vint-i-cinc anys de la creació del Parc ha millorat la conservació de les praderes de posidònia i ha augmentat la dimensió i la densitat d’algunes espècies com l’anfós i la cigala de mar”. “Al llarg de les campanyes oceanogràfiques -diu l’informe d’Oceana- s’han trobat nombrosos sistemes naturals de rellevància ecològica a les portes dels actuals límits del Parc Nacional”. “S’han descobert -continua l’informe- esculls de corall, boscos de laminàries i gorgònies, a més de zones d’alimentació de cetacis i peixos pelàgics. La biodiversitat als voltants de Cabrera estava amenaçada per activitats humanes agressives”. Aquestes zones -subratlla l’informe- “necessiten una protecció i una gestió adequada per a la conservació”.

Paisatges submarins

Fora de la zona de protecció es troba una riquesa ecològica espectacular a la Mediterrània. Hi ha fons dendrítics i sedimentaris amb crustacis que s’han adaptat a viure a fons blans, és a dir, mòbils.

S’hi troben crustacis que construeixen galeries complexes, plomes de mar i agrupacions d’estrelles de mar. Hi ha formacions de corall, blan o dur -a l’ementat escarpament Émile Baudot i fons de maerls, d’algues roges calcàries, de creixement molt lent i molt vulnerables. Aquests fons han d’estar protegits, segons la legislació internacional. No poden estar sotmesos a la pesca d’arrossegament que devasta aquestes zones de gran valor. Es protegiran àrees poblades de mamífers marins, rèptils i cetacis. A aigües de Cabrera es poden veure rorquals i catxalots.

Així mateix, és una zona de migracions d’emperador i tonyina vermella. El sistema natural que envolta Cabrera engloba quatre tipus de formacions geològiques. Aquestes formacions condicionen els fons marins i tenen una gran diversitat biològica per a cadascuna.

Durant l’exploració de l’escarpament Émile Baudot, s’han documentat coves a 170 metres de fondària que són refugi de coralls, eriçons i xerles.

Segons l’estudi d’Oceana, es tracta d’un hàbitat rarament documentat en aquestes profunditats.

Sobre roques o fons dendrítics es poden veure esponges. La diversitat d’espècies en aquests hàbitats és molt elevada. Al voltant de Cabrera es troben aquests hàbitats al nord, sud, est i oest incloses les zones de l’escarpament Emile Baudot.

Algues

Les fotòfiles volen aigües clares i les laminàries estan a més fondària. Ambdós grups poden arribar a formar autèntics boscos marins. Al fort d’en Moreu hi ha un dels boscos d’algues més densos de laminàries. Fora dels límits del Parc es troben afloraments rocosos coberts d’algues de manera dispersa a l’oest, nord i sud. Aquestes zones boscoses acullen estrelles de mar i mol·luscs. Subratlla també els baixos rocosos de fons sedimentaris, on hi ha algues, coralls i esponges. Els de valor més destacat es troben a la part superior de l’escarpament Émile Baudot, on s’han documentat comunitats de gorgònies i coralls.