SOCIETAT

L’ametla illenca continua enfonsant-se

Aquest cultiu ha caigut el 2020 als preus de fa vuit anys, seguint una tendència causada per l’abandó del camp, la ‘Xylella fastidiosa’ i la competència californiana

El preu de l’ametla ha caigut enguany a nivells del 2012, en una davallada que alarma els agricultors després d’un lustre de recessos. La plaga de Xylella fastidiosa, l’abandó del camp i la competència amb la producció d’ametla a Califòrnia han duit els ametlers de les Illes a una situació d’escassa rendibilitat. L’espectacle dels ametlers florits que caracteritza molts dels paisatges hivernals de Mallorca i d’altres zones de les Balears corre perill de desaparèixer.

Miquel Gual, president de la Cooperativa Camp Mallorquí, pensa que l’abandonament del camp ha estat un dels motius principals de la “mala situació” d’aquest cultiu. Els ametlers duren entre 80 i 100 anys i “s’han fet molt poques ressembres”, de manera que “ara la majoria són arbres vells amb poca rendibilitat”, assegura. A més, els arbres vells són més vulnerables a les plagues. L’abandonament del camp també implica “l’escassa pràctica” del regadiu, assenyala. Optar pel secà quan el canvi climàtic fa que hi hagi més sequera i que quan plou ho faci de manera torrencial no fa gens de bé a l’ametler, remarca.

La Xylella fastidiosa també en té part de culpa. D’ençà que va aparèixer a les Balears el 2016, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha comptabilitzat 280 positius entre els ametlers. A Mallorca, l’any passat 44 ametlers s’infectaren d’aquest bacteri i enguany, de moment, 38. Formentera, per ara, no n’està afectat i a Menorca és poc comuna; tan sols s’hi localitzaren set ametlers infectats l’any 2017.

El preu de l’ametla ha variat molt des del començament de la dècada. Segons dades de la Llotja de Reus, referència a les Balears, el 2012 el quilogram d’ametla en gra anava a uns 3 euros; el 2013, a 5,1; el 2014, a 6; i el 2015, a 7,4. Aquesta tendència a l’alça es podria explicar per un seguit de males temporades a Califòrnia, apunta Pep López, gerent de la Cooperativa d’Inca. L’ametla de Califòrnia és la gran competidora de la mallorquina, ja que l’estat nord-americà és el principal productor d’ametla del món. Representa el 80% de la producció mundial i, en canvi, segons previsions d’Almond Board, enguany s’espera que arribi a una producció rècord d’1.361.000 tones.

A partir de 2015 el preu començà a davallar progressivament. El 2016 el quilo ja es pagava a 5,5 euros; el 2017, a 4,5; el 2018, a 4,3; i el 2019, a 4,8. Aquesta tendència a la baixa s’ha confirmat el 2020, quant el quilo s’ha tornat a pagar a 3 euros, com fa vuit anys. Com s’explica aquesta davallada després de preus que fins ara eren tan positius? Pep López diu que aquests darrers anys han coincidit “l’abandonament del camp mallorquí” i “la bonança i superproducció de l’ametla de Califòrnia”. No obstant això, també s’ha de tenir en compte “l’efecte del canvi climàtic”, afegeix.

El covid-19 ha agreujat les condicions dels ametlers. Tancaren i es tanquen hotels, botigues, restaurants, gelateries i la venda d’aquest fruit davalla. La demanda d’ametles ha baixat durant la pandèmia i, per tant, el preu també. Uns dels sectors que tenia més demanda era el del torró, però ara els productors “no s’atreveixen a comprar de més per por d’haver de fer front a grans quantitats d’estoc”, afirma Miquel Gual.

Davallen les preus i la producció

No només han baixat els preus, també ho ha fet la producció. Segons dades de la Mesa Nacional de Fruits Secs, el 2012 la producció d’ametles a les Balears fou de 2.150 tones i el 2013 de 2.375. De sobte, el 2014 la producció passà a ser de 1.378 tones. És una davallada important i que es podria haver produït per “la longevitat dels ametlers”, que tal vegada es començà a notar aquell any, apunta Pep López. El 2015 la producció s’alçava tímidament fins a les 1.504 tones, però ja no es tornaria a xifres com les de principi de dècada. El 2016 se’n produïren 1.350 tones, i amb l’aparició de la Xylella fastidiosa les xifres no milloraren. El 2017 foren 1.000 tones; el 2018, unes 1.250; i el 2019, una altra vegada 1.000. La previsió de la Mesa Nacional de Fruits Secs per enguany és de 1.002 tones, però cal apuntar que les xifres dels darrers anys han estat sempre inferiors a les previsions del col·lectiu agrari.

Com a conseqüència a la davallada dels preus i de la producció, també minven els terrenys explotats. Les dades del Servei de Millora Agrària i Pesquera (Semilla) indiquen que el 2017 hi havia 21.109 hectàrees de superfície productiva d’ametles. El 2018 la superfície davallà a les 15.528 i el 2019 es mantingué sobre les 15.000/16.000 hectàrees. Enguany, la Mesa Nacional de Fruits Secs calcula que hi ha 12.217 hectàrees de superfície productiva. Ha davallat el preu, la producció i la superfície productiva d’ametla. La Xylella fastidiosa, tan sols, n’ha estat “el detonant”, segons Pep López. La situació de l’ametla estava sentenciada per l’abandonament del camp, el canvi climàtic, la competència amb l’ametla de Califòrnia i ara, a més, la situació provocada pel covid-19.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF