Societat 20/09/2018

Alternativa per Artà torna a presentar al·legacions a la variant nord del poble

Demanen que les carreteres de l’ermita de Betlem i cala Torta siguin considerades "vies parc" i passin a titularitat del Consell

Ara Balears
3 min
Vista de la zona on es pretén fer la variant.

PalmaL'agrupació d'electors Alternativa per Artà torna a presentar al·legacions a la variant nord d'aquest poble, encara que l'assumeixen com una "necessitat". Demanen que les carreteres de l'ermita i cala Torta siguin considerades "vies parc" i passin a titularitat del Consell. A més, volen que es tingui en compte la zona de risc d'inundacions de la Síquia i es "renaturalitzi" aquest torrent.

Aquesta variant connectarà la carretera de l'ermita de Betlem, Ma-3333, amb la carretera de Capdepera en una nova rotonda que es construirà entre la ja existent a la carretera de Canyamel i la benzinera de les Pesqueres.

Segons informa el comunicat, aquesta variant és "necessària" per facilitar la circulació de trànsit pesat, sobretot agrícola i ramader, que actualment té moltes dificultats per accedir a la Ma-3333, i també "donarà un accés més còmode a la carretera Capdepera-Palma als vehicles dels barris de Na Carretó i la Clota", afirmen.

La carretera de l'ermita de Betlem és la via principal d'accés al Parc Natural de Llevant, molt freqüentada per cicloturistes i senderistes, i travessa les zones LIC (Lloc d'Interès Comunitari) i ZEPA (Zona d'Especial Protecció de les Aus) de les muntanyes d'Artà. Per aquesta raó, defensen que la velocitat màxima dels vehicles sigui de 30 quilòmetres per hora, vies de molt baixa velocitat, per fer compatible la circulació viària amb el respecte a la fauna, els cicloturistes i els vianants.

La formació municipalista denuncia que la proposta del Consell "deixa per a un futur sense concretar els carrils reservats per a ciclistes". D'aquesta manera tornen a reclamar-ho, a més de les voravies per a vianants segregades de les dels ciclistes.

La formació sol·licita que la carretera de cala Torta, cala Mitjana i cala Estreta (cales Veges d'Artà) que actualment és de titularitat municipal i té unes característiques ambientals i d'ús públic en tot similars a la carretera de l'ermita, però amb un elevat trànsit de vehicles turístics durant l'estiu, agreujat per un pèssim estat de conservació del paviment a la zona de cala Mitjana i cala Estreta, passi també a ser de titularitat del Consell, atès que "té un claríssim interès supramunicipal", expliquen.

Aquesta via, a més, dona accés a les instal·lacions d'Abaqua, com són la depuradora de les Pesqueres i la bassa del Racó i la finca pública de la Duaia de Dalt. L'agrupació ecologista recorda que aquesta demanda es va fer al ple de l'Ajuntament d'Artà, per unanimitat, en sessió ordinària de juliol del 2016.

Risc d'inundacions

La via travessa la zona inundable del torrent de la Síquia, on la darrera inundació es va produir el passat 17 de setembre. Per això, Alternativa per Artà demana que se solucioni aquesta deficiència, que es tingui en compte al projecte constructiu, que s'aprofiti l'avinentesa per "renaturalizar" i ampliar aquest torrent des de la sortida del poble fins a la desembocadura al torrent dels Cocons i refer el passeig de fusta que actualment cobreix la Síquia, millorant la qualitat ambiental de tota la zona inundable i facilitant un millor cabal d'aigua.

Finalment, reiteren que tota la documentació tècnica exposada públicament per a al·legacions fins a data de termini d'ahir, dia 19 de setembre, "torna a presentar-se pel Consell únicament en castellà, sense versió en català, tal com estableix la normativa lingüística de la mateixa institució insular".

Al·legacions també per part del GOB

El col·lectiu ecologista demana al Consell que paralitzi els projectes de rondes fins a l'aprovació del Pla de mobilitat del Govern, en referència a les obres de la variant de l'Alqueria Blanca i Campanet, a més de la ja esmentada a Artà.

El GOB afirma que "són noves carreteres de grans dimensions dins sòl rústic, allunyades del nucli urbà, que responen a un model obsolet (PP-UM 1998) que condiciona les millores de mobilitat". D'aquesta manera veuen incoherent que fer-les quan el nou Pla de mobilitat té com a objectius "minvar la presència de vehicles a les carreteres, generar opcions de transport públic i apostar per la gestió de la mobilitat de manera integral", segons expliquen.

stats