TOCAR TERRA
Societat 17/01/2020

Els aliments tradicionals de les Balears

Mateu Morro
3 min
Els aliments tradicionals  De les Balears

Escorxador d’aviram a Inca

És l’únic de tot Mallorca habilitat per a aquesta activitat

Dijous passat, la consellera Mae de la Concha i el batle d’Inca, Virgilio Moreno, amb Jaume Estrany, gerent de l’empresa concessionària, varen assistir a la posada en marxa del nou escorxador d’aviram d’Inca. Podria semblar una anècdota més si no fos perquè aquesta és l’única instal·lació de Mallorca capacitada per al sacrifici d’aviram i conills. Fins ara tota la producció càrnia d’aquesta casta havia de procedir de fora de Mallorca, ja que el darrer escorxador va tancar fa uns anys. Per mi és destacable la bona sintonia i col·laboració entre l’Ajuntament i la Conselleria, única manera d’aconseguir tirar endavant iniciatives com aquesta, que són d’àmbit municipal però que van més enllà. També és una fita des de la perspectiva de la sobirania alimentària, ja que sense instal·lacions en el territori no hi pot haver aliments de proximitat.

Aliments de Menorca

Han estat inclosos en el Catàleg d’Aliments Tradicionals de les Illes

L’oli de Menorca i la tortada d’ametla s’han inclòs en el Catàleg d’Aliments Tradicionals de les Illes Balears, a iniciativa de l’Associació Oli de Menorca i l’Associació Professional de Pastissers, Forners i Afins de Menorca. La inclusió en el catàleg cerca preservar el patrimoni alimentari de les Balears. El requisit indispensable per aconseguir aquesta categoria és acreditar un mínim de 30 anys de producció, elaboració o comercialització del producte a les Illes. L’oli a Menorca té una llarga tradició, tot i que les oliveres varen tenir en el passat un gran retrocés. Ara hi ha 14 hectàrees d’olivar que produeixen 49 tones d’olives. La tortada de Menorca és un dels pastissos tradicionals de la rebosteria de l’illa i la seva presència en els receptaris data del segle XVIII. En l’actualitat hi ha 14 pastisseries que l’elaboren, amb una producció de 5,8 tones de tortada a l’any.

Formentera

L’illa ha aconseguit ser autosuficient en alimentació animal

A Formentera continua implantant-se el Fons de Terres, un sistema de gestió que, a través de la Cooperativa de Formentera, permet posar en conreu terres abandonades i produir farratges i cereals per alimentar la cabana ramadera de l’illa. El Fons conra unes 200 hectàrees, la qual cosa fa que la seva feina sigui observable a simple vista: l’illa ha passat de l’abandonament dels camps fins a la recuperació del paisatge pagès. A hores d’ara, Formentera ha aconseguit l’autosuficiència en alimentació animal, la qual cosa és un exemple i un model. Entre d’altres objectius, el Consell de Formentera impulsa un Pla forestal per lluitar contra els incendis, per gestionar les garrigues i ser autosuficients en biomassa d’origen forestal. Un altre objectiu consisteix a recuperar aliments tradicionals, com el peix sec i el formatge de l’illa de Formentera.

Caragols a Sant Jordi

Una associació vol promoure una Ruta Europea del Caragol

A Sant Jordi, l’Associació Prat de Catí continua impulsant la Fira del Caragol i la cultura gastronòmica que hi està relacionada. Un dels projectes d’aquesta entitat és la Ruta Europea del Caragol, que ajunta col·lectius i activitats caragoleres de Sant Jordi, Lleida, Toluges (Rosselló), Bonpàs (Rosselló), Barcelona i Odena (Anoia), un espai de col·laboració entre col·lectius que organitzen aplecs i diades caragoleres, que pretén, a partir de la cuina del caragol, tan arrelada a les nostres terres, afavorir la convivència i l’amistat entre les persones i els pobles, com a base d’una cultura popular viva.

Sant Antoni i Sant Sebastià

Aquestes festes estan íntimament lligades a la gastronomia

Parlar de les festes de Sant Antoni a Mallorca és parlar de sa Pobla, i des d’un punt de vista gastronòmic, s’ha de parlar de l’espinagada, tant de la tradicional d’anguila com de les altres versions que s’han fet populars els darrers anys. De ser una menja molt exclusiva de sa Pobla i una mica de Muro i Santa Margalida, la seva popularitat avança pertot arreu i es consolida com un producte conegut, elaborat i consumit arreu de l’illa. Tant, que cada any es genera una imponent importació d’anguiles de fora de Mallorca per satisfer la demanda illenca. L’altre component imprescindible de les festes són els embotits, i millor si procedeixen d’un elaborador artesà que treballi amb ingredients del país. Disposam de producció porcina a bastament per elaborar els millors botifarrons i les millors llonganisses. Si s’elaboren amb carn de fora és per una qüestió de preu, que incideix en la qualitat del producte.

stats