Aliments sans als menjadors públics

Preu de l’ametla

Oscil·la entre 4,4 i 5,20 €/kg

El preu de l’ametla a les llotges peninsulars continua pujant, amb increments que es mantenen des de fa uns mesos, encara que amb situacions diferents segons cada llotja (Albacete, Múrcia o Reus). Però encara és prest per saber com evolucionarà el preu del bessó amb vista a la propera campanya, perquè no es tenen dades fiables de previsions de producció a l’estat espanyol, pendents d’avaluar els efectes dels darrers episodis de fred, ni tampoc se sap quin serà el resultat final als Estats Units. De moment, els preus de l’ametla comuna oscil·len entre els 4,4 i els 5,20 €/kg, amb un preu bastant més elevat per a l’ametla ecològica, que està entre els 6,3 i els 7,2 €/kg. Sembla que els resultats de la campanya nord-americana seran l’element decisiu a l’hora de determinar els preus.

Majors ajudes

La proposta: d’un màxim de 15.000 a 25.000 euros

La Comissió Europea proposa canvis a les normes que regeixen els ajuts en el sector agrícola, augmentant les quantitats que les autoritats estatals poden usar per donar suport als agricultors, sense autorització prèvia de l’administració comunitària. La proposta vol passar les ajudes de mínims d’un màxim de 15.000 a 25.000 euros, durant tres anys, i per a explotació agrària. L’import màxim estatal d’aquestes ajudes seria el 1,5 % de la producció agrícola anual. És a dir, es pretén donar més funcionalitat a les ajudes estatals que, sovint amb caràcter excepcional, pretenen fer front a crisis sobrevingudes en el sector primari com podrien ser sequeres, inundacions, crisis generades per malalties dels animals o els vegetals, etc. Aquestes mesures excepcionals de suport, per ser efectives han de ser àgils i amb poca càrrega administrativa, per això aquesta proposta, si s’aprova, serà positiva.

Contractació ecològica

El pla de l’Estat afectarà prop de 20 camps d’actuació

El ministeri ha presentat un esborrany del Pla de contractació pública ecològica de l’administració general de l’Estat. En aquest pla, es determinaran els productes, obres i serveis en els quals es promou un consum públic que tingui en compte criteris mediambientals. Afectarà prop de 20 camps d’actuació entre els quals destaca l’alimentació i la restauració pública, la construcció i la gestió d’edificis, la construcció i el manteniment de carreteres, el subministrament d’electricitat, els equips d’impressió i ordinadors, el paper i el transport. S’hi incorporen criteris d’eficiència energètica, de reducció i utilització dels residus i reducció d’emanacions, entre d’altres. Són criteris de caràcter voluntari que podran ser incorporats com a criteris d’adjudicació o selecció del contractista. En els serveis de restauració d’escoles, hospitals i altres menjadors públics es podrà valorar la compra d’aliments de producció ecològica, de producció integrada o equivalents, aliments produïts amb alts nivells de benestar animal o els productes de temporada.

Gestió de la Serra

El problema de Tramuntana és l’escassa rendibilitat

El problema de la serra de Tramuntana és l’escassa rendibilitat i l’extinció de les activitats tradicionals. Fins ara han sortit diverses línies d’ajuda, des del Govern i des del Consell, per intentar fer front al problema. Aquestes iniciatives han tingut bons resultats i han ajudat a suavitzar el problema, però no n’hi ha hagut prou per frenar les tendències negatives. Sorprèn la inconsciència social generalitzada. La gent no percep l’estat d’abandonament dels espais agraris i forestals de la serra de Tramuntana; en canvi, sí que reacciona davant els incendis. Però els incendis són, sobretot, una conseqüència, i no es podran evitar ni controlar si no es treballa sobre allò que els facilita. Ens hauria de preocupar és què feim per evitar-los. I, en aquest sentit, pens que les polítiques agràries, ramaderes i forestals, són allò més important. Sense gestió del territori no hi haurà una eficaç prevenció dels incendis.

Producció de llet a Menorca

Ha passat de 69.666.652 litres el 2014 a 74.848.963 el 2016

La producció lletera a les Illes Balears dels darrers anys, pendents encara de les dades de 2017, tendeix a augmentar, ja que ha passat de 69.666.652 litres el 2014 a 74.848.963 el 2016. Aquest increment s’ha d’atribuir a la ramaderia de vacum de llet a Menorca, que ha evolucionat positivament. Actualment, a Menorca hi ha 350 explotacions de boví i una cabana de més de 10.000 vaques. A Mallorca, en canvi, l’evolució és extremadament recessiva, ja que en tres anys se n’ha perdut gairebé un 25 %. Les estadístiques són contundents.