Els aliments de quilòmetre zero tornen a ser prioritaris

El tancament d’hotels, bars, restaurants i menjadors escolars durant les pitjors setmanes del confinament va fer que molts pagesos no poguessin vendre els animals o l’hortalissa que ja tenien sembrada. Es varen cancel·lar centenars de comandes i els productes frescos no podien aguantar gaire temps. “Aquest va ser l’impuls que ens va fer llançar-nos de cap a la venda directa de la fruita, la verdura, l’hortalissa i els productes alimentaris que feim”, explica el gerent de la cooperativa Camp Mallorquí, Miquel Gual. “No teníem estructura, però sí les ganes, i vàrem passar de tenir els magatzems i els camps plens a vendre-ho tot amb les cistelles que cada dia repartim”, afegeix Gual per explicar el canvi de negoci que ha suposat la revalorització dels aliments que se sembren i es recullen a les Balears. “Ara ja n’hem repartit unes 30.000 i en surten unes cent cada dia, per això ja cercam aliances amb establiments on els clients puguin passar a recollir-les, perquè ja no són tot el dia a ca seva”, afegeix Gual.

Es Merca és un dels principals majoristes d’aliments frescos de Balears. Abans de la crisi sanitària prop del 80% de les vendes d’aquesta comercialitzadora de productes de l’hort anava a parar a hotels, bars i restaurants. “Hem hagut de reduir sembres per no haver de tudar aliments, però gràcies a la demanda dels nostres productes a les botigues de proximitat i als mercats hem pogut mantenir els cultius en actiu i esperam que les coses millorin encara més a partir d’ara”.

Els productors d’agricultura ecològica, tot i que consideren que existeix una nova sensibilització envers el producte local “que ha fet pujar la demanda de productes ecològics fets aquí, ja veníem d’una gran demanda i d’uns consumidors fidels que compren tot allò que produïm”, explica Nofre Fullana, el coordinador de l’Associació de Productors d’Agricultura Ecològica de Mallorca (Apaema). Però, segons Fullana, “aquesta gran demanda de productes ecològics fa que importem més o menys el 50% dels aliments eco que es venen a les Balears i aquest fet fa reduir dràsticament els preus d’aquests productes i la sostenibilitat dels nostres pagesos”, lamenta.

Per això, el sector primari de les Illes aposta per augmentar la superfície cultivada i per introduir nous pagesos al sector. “La gent es pensa que al camp feim feina de manera precària, però no és cert, és una feina molt digna, que la maquinària fa fàcil en el cas de les finques modernitzades i que permet cobrar sous ben normals”, diu el responsable d’Es Merca, Joan Méndez. De fet, en aquesta distribuïdora d’aliments reincorporen joves sense feina al camp mitjançant un programa del SOIB i aquesta setmana ja s’han incorporat presencialment a l’empresa per fer-hi les seves pràctiques acadèmiques.

“L’única manera de fer créixer la producció agrària és la formació. Volem veure créixer nous projectes agrícoles, ramaders i alimentaris que tinguin el convenciment que el respecte a la salut, a l’alimentació, a la sostenibilitat i al medi ambient poden fer unes illes més justes”, conclou el coodinador d’Apaema, Nofre Fullana.