Els tractaments per cocaïna repunten, mentre que l'alcohol es manté com la droga més problemàtica

BarcelonaCreixen els casos per recuperar-se del consum de cocaïna. En els últims dos anys s’ha incrementat en més d’un 20% el nombre de persones que han demanat atenció per refer-se de l’ús habitual de cocaïna. Una tendència que havia anat a la baixa en els sis anys anteriors i que s’ha interromput fins a arribar a representar el 22% del total de casos en tractament per drogues a Catalunya. Tot i així, la principal droga en demanda de teràpia continua sent l’alcohol, que representa gairebé la meitat (43%) i confirma la seva normalització al capdavant d’aquesta classificació durant els últims vint anys.

Són dades que es desprenen de l'informe presentat per la subdirecció general de Drogodependències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya corresponents al 2017. Segons aquest recull, només en quatre de cada deu inicis del tractament per cocaïna seria la primera vegada que cursarien la petició. Un índex que fa una dècada era notablement més elevat (6 de cada 10) i que suposaria que no s’estan incrementant a un ritme excessivament alarmant els nous consumidors de cocaïna.

L'heroïna, estable

En el mateix informe, que gràcies a les dades del Sistema d’Informació sobre Drogodependències (SIDC) ha copsat la informació dels 13.716 inicis de tractament analitzats, es visibilitza el repartiment de la resta de drogues freqüents. El tercer motiu més habitual en la demanda de tractament per drogodependència és el consum d’heroïna (13%), seguit de molt a prop pel cànnabis (12%) i el tabac (4%).

La incidència del tabac, “tot i ser una de les principals preocupacions pel que fa a salut pública juntament amb l’alcohol”, segons ha destacat el subdirector general de Drogodependències del departament de Salut, Joan Colom, té una incidència baixa en les dades recollides pel SIDC per la seva particularitat.

D’una banda, per la tasca que es fa des dels centres d’atenció primària, per evitar haver d’arribar als serveis especialitzats. I, de l'altra, per la pràctica socialitzada d’abandonar el consum de tabac a través de mètodes que no requereixen la visita mèdica, com els pegats i les pastilles.