L’aire que ens envolta
Amb l’ajuda del satèl·lit dibuixarem la presència de gasos a l’atmosfera
GeògrafUna de les múltiples aplicacions de la teledetecció és el seguiment de diferents gasos i aerosols presents a l’atmosfera. Avui en mostrarem un exemple a partir d’una imatge recentment capturada pel satèl·lit Sentinel-5P de l’Agència Espacial Europea. Un satèl·lit equipat amb el sensor Tropomi, acrònim d’Instrument de Monitoratge de la Troposfera, dissenyat de manera específica per a aquesta tasca.
El Sentinel-5P fou enlairat dia 13 d’octubre de 2017 i té l’òrbita a 824 km de la Terra. La seva resolució espacial -costat de cel·la- és de 7 km x 3,5 km. Amb una dallada de 2.670 km pot abastar diàriament la totalitat del planeta.
Entre els gasos que el sensor del satèl·lit analitza destaquen l’ozó, el monòxid de carboni, el metà i el diòxid de nitrogen. Per a l’exemple d’avui, analitzarem les dades de diòxid de nitrogen (NO2) a partir d’una imatge enregistrada pel satèl·lit el passat dia 25 de febrer a les 12.21 h UTC.
Per cartografiar el rang entre els valors mínims i màxims d’NO2 he utilitzat una paleta de colors de blau a vermell i he representat les zones amb major concentració del gas en color vermell. L’NO2 és un gas contaminant, que genera problemes respiratoris i que té el seu origen sobretot en la crema de combustibles fòssils.
Anirem seguint la imatge latitudinalment, de nord a sud, cercant els indrets amb major concentració del gas. Podem començar per l’enorme franja visible al sud de la Gran Bretanya (1), que s’estén sobre el canal de la Mànega (2) i sobre els Països Baixos (3) i acaba a la ciutat de Düssledorf, en territori alemany (4). Continuam amb una segona passada, una mica més al sud, en què destaca la ciutat de París (5) i l’eix que continua paral·lel al curs del riu Rin (6) entre les ciutat de Frankfurt i Basilea. Tancaria aquesta segona línia el NE de Txèquia (7).
Anant una mica més al sud, trobam la ciutat de Lió (8), i una gran franja a la plana Padana, a la conca del Po (9) entre els Alps i els Apenins. Una immensa vall on les situacions anticiclòniques dificulten la circulació de l’aire i en provoquen l’estancament, cosa que disparan els índexs de contaminació i converteix la vall en una de les zones d’Europa amb major contaminació atmosfèrica.
Dorsal europea
Una particularitat de la major part dels indrets anteriors és que formen part de l’anomenada dorsal europea, topònim agafat a partir de la forma que agafa una xarxa de conurbacions que va del nord-oest d’Anglaterra al nord d’Itàlia, travessant zones densament poblades i altament industrialitzades del Benelux, França, Alemanya i Suïssa.
Cap al sud, els patrons canvien, ja no hi ha grans franges i els valors elevats d’NO2 es concentren en les grans ciutats: Marsella (10), Bilbao (11), Madrid (12), València (13), Barcelona (14) o Alger (15). Com a curiositat, aquell dia el nivell màxim d’NO2 sobre les Illes Balears es registrava a Palma, amb 0,000131 mol m-2.
No oblidem que la imatge d’avui representa les dades enregistrades pel satèl·lit en un moment determinat, agafar una sèrie serà imprescindible per poder dibuixar patrons i tendències. El satèl·lit complementarà les estacions de monitoratge repartides pel territori, fonamentals gràcies a la seva capacitat d’obtenir dades de manera continuada. Per acabar, hauria pogut representar les dades del satèl·lit sobre un mapa polític, indicant les fronteres entre els diferents estats, però m’ha semblat més adient prescindir-ne atès que l’atmosfera, aquesta fina capa gasosa que ens envolta, no entén gaire de fronteres polítiques.
