L’ús de l’aigua a les Illes és urbà i es dispara a l’estiu

PalmaLa revisió del Pla hidrològic ha hagut de recalcular la pressió sobre els recursos d’aigua, tenint en compte que en temporada alta la població pràcticament es dobla. Pel que fa als usos de l’aigua, la majoria són urbans, és a dir, per a abastiment de la població.

Cal no oblidar aquesta pressió sobre els recursos hídrics i pensar que un turista gasta molta més aigua i energia que un resident, al voltant de 3,5 vegades més.

Per tant, és també necessària alguna campanya de conscienciació en aquest sentit. Se n’han duit a terme algunes, però els turistes continuen gastant aigua a les totes. L’any passat la situació a Palma recomanava prudència en el consum d’aigua i no es varen tancar les dutxes de les platges.

La situació general a les Illes Balears és relativament bona per l’índex de sequera habitual.

A principi i mitjan anys noranta la situació es va agreujar i fins i tot es va haver de dur aigua amb vaixells de Tarragona. Davant aquella situació, el Ministeri d’Obres Públiques -Borrell n’era el ministre- es va decidir a construir a la Platja de Palma un dessaladora amb tanta capacitat que aquesta infraestructura bastava per assegurar l’abastiment d’aigua en aquell temps -mitjan anys noranta- per a tot Mallorca.

Però aquesta gran obra va acabar aturada. Com que tampoc no se’n va fer un manteniment acurat, la dessaladora no estava en condicions per continuar en servei. Es va haver d’invertir un dineral perquè tornàs a funcionar.

La política de construir dessaladores no és bona per al medi ambient, perquè consumeixen molta electricitat; només en un cas excepcional es poden fer servir. No obstant això, una vegada construïda, no s’ha de fer malbé.

Un altre cavall de batalla és la millora de la xarxa de distribució; és a dir, s’han d’acabar les fuites d’aigua. Fa anys, a Palma, un 50% de l’aigua que venia dels embassaments es perdia. Ara això ha millorat molt.

La xarxa de distribució a Mallorca continua registrant fuites i un dels objectius que ha de tenir el nou Pla hidrològic és planificar com es poden aturar aquestes fuites. Tal vegada cal que es facin canalitzacions més modernes o bé un sistema que doni en temps real l’estat de la canalització.

Es calcula que en alguns punts de distribució d’aigua les fuites poden ser properes al 50%.

L’altre tema és deixar reposar els aqüífers subterranis. De com més avall s’extreu l’aigua, més salinitzada. Un nivell alt de clorurs fan l’aigua no potable. Els pous del Llevant s’han de recuperar.

I és necessari aprofitar l’aigua de les dessaladores per pal·liar la situació del Pla i el Sud de Mallorca. El nou Pla hidrològic i l’actual preveuen noves canalitzacions per millorar l’abastiment d’aigua als pobles. Felanitx, Sineu i Costitx són alguns dels que tenen problemes de salinització i no potabilitat de l’aigua.