A l’aeroport de Menorca ja s’hi embarca per la cara

Aena pretén dur a tot l’Estat el sistema integrat de reconeixement facial de passatgers que ja prova a Maó

Ja hi ha més de 9.200 persones que s’han enlairat amb un avió des de l’aeroport de Menorca sense mostrar el DNI ni cap document identificatiu a la porta d’embarcament. Ho han fet, literalment, per la cara: a través del primer sistema d’identificació biomètrica d’embarcament que es posa en funcionament en un aeroport espanyol. Des del 29 de març, i durant un any, s’hi fa una prova pilot de reconeixement facial. Pretén accelerar el pas dels viatgers pel filtre de seguretat i el procés d’embarcament i, alhora, augmentar els nivells de seguretat dels viatges en avió. De moment tots els que han provat el sistema -desenvolupat per les empreses Everis ADS i Dormakaba- són clients voluntaris d’Air Europa. Però aquest projecte pilot és una visió d’un futur tan proper que ja gairebé és present, i Aena preveu que “s’estendrà ràpidament”. Així ho va afirmar dimecres, a Menorca mateix, el president de l’empresa pública estatal, Maurici Lucena, que va qualificar la prova d’“èxit sense pal·liatius”.

El procés automatitzat inclou les tecnologies més avançades en validació documental i biomètrica. Les màquines, ubicades als mostradors de facturació, al filtre de seguretat i a la porta d’embarcament, incorporen una càmera amb la qual es fotografia el passatger i un lector que escaneja el document d’identificació. Totes dues imatges es comparen i, si coincideixen, el passatger pot accedir al filtre de seguretat i a la porta d’embarcament sense haver de tornar a treure’s el document identificatiu de la cartera, tot i que sempre l’ha de dur damunt, per si de cas.

Identificació biomètrica

El de Menorca és el primer aeroport d’Europa que integra tots els passos, el filtre de seguretat i l’embarcament, en un sol procés. La biometria, un conjunt de tècniques per mesurar diferents aspectes dels éssers vius, com les distàncies entre punts del cos, fa anys que va arribar a terminals aèries europees, americanes i asiàtiques. La identificació biomètrica es basa en les nostres diferències corporals, que ens fan únics. I ja fa temps que es fa servir, per exemple, amb les empremtes dactilars. Però també es pot aplicar a la cara, mesurant distàncies entre els diferents òrgans i trets facials. Al nostre continent l’aeroport de Londres-Heathrow, amb 60 milions d’euros, lidera les inversions en biometria facial. El sistema començà a aplicar-se en vols domèstics, i després, d’acord amb el govern dels Estats Units, en connexions internacionals com la Londres-Orlando. Una quinzena d’aeroports dels EUA empren aquests sistemes per les entrades de passatgers i més de vint el fan servir per a les sortides.

Una tecnologia que avança malgrat els emperons

La directora de l’aeroport de Menorca, Eva Valenzuela, està satisfeta dels resultats de la prova pilot i insisteix que és excepcional que s’hagin integrat totes les passes en el procés d’embarcament. “L’experiència està obtenint molt bona acceptació. Si el funcionament continua igual de satisfactori com fins ara, la idea és que s’implanti a la resta d’aeroports d’Aena. La setmana passada es va iniciar la prova a l’aeroport Adolfo Suárez de Madrid amb la companyia Iberia”, assegura a l’ARA Balears. L’èxit fa que Aena es plantegi seriosament implantar prest el sistema a altres aeroports espanyols. “Estam davant una primera prova pilot que hauria de posar les bases del futur desenvolupament del reconeixement facial a l’entorn aeroportuari. El repte és ampliar-lo progressivament a tots els aeroports d’Aena”, explica Valenzuela.

L’agilitació dels tràmits i l’estalvi de temps són alguns dels avantatges del reconeixement facial, apunta la responsable de la instal·lació menorquina. “La biometria proporciona una manera de viatjar eficient i sense obstacles, i ajuda a accelerar i a fer més còmodes les passes a seguir per a l’embarcament a un vol, però mantenint sempre els nivells de seguretat”, hi insisteix.

Fiabilitat del sistema

Pel que fa a la fiabilitat, la direcció d’Aena a l’illa aprova amb nota els resultats de la prova, “el sistema és molt fiable, i una prova d’això és que ja s’està implantant a altres aeroports. Més del 95% dels enquestats assegura que és millor o molt millor que l’embarcament tradicional i no hi ha hagut queixes ni reclamacions”. Ara, explica Valenzuela, amb aquest sistema “més àgil” el passatger ha d’anar al quiosc situat a la zona de facturació per validar el seu DNI o passaport, del qual s’extreu la fotografia. Les dades biomètriques de l’usuari es vinculen a la documentació identificativa i a la targeta d’embarcament que Air Europa haurà introduït abans. “Aquí el passatger decideix si es guarden les seves dades en un gestor d’identitats biomètriques per a futurs vols. De tota manera, en qualsevol moment pot sol·licitar que s’eliminin les dades, com exigeix el Reglament General de Protecció de Dades”, afirma la directora.

Les dades que capta la màquina s’emmagatzemen al gestor d’identitats d’Aena, i Valenzuela insisteix que se’n garanteix la protecció: “Complim el nivell més elevat de ciberseguretat per protegir les dades personals i evitar-ne qualsevol mal ús”. Afegeix, a més, que quan s’acabi la prova pilot s’eliminaran totes les dades personals. Recorda que participar en la prova és voluntari i que qualsevol viatger pot negar-se que les seves dades biomètriques s’introdueixin en el sistema. “La mateixa màquina ofereix la possibilitat al passatger de guardar les dades o destruir-les”, remarca. A més, Valenzuela explica que la legislació espanyola no permet l’ús d’aquests sistemes en menors d’edat.

La ciberseguretat és un factor clau. Cal recordar que una de les empreses que han desenvolupat el sistema, Everis, va patir el mes passat un ciberatac via ransomware -un tipus de programari maligne que xifra la informació dels ordinadors, segrestant-la i alliberant-la només si es paga un rescat-, segons van publicar diversos mitjans especialitzats. No s’ha fet públic que el ciberatac hagi pogut afectar la plataforma de reconeixement facial.

Amb l’actual sistema les dades biomètriques dels passatgers es guarden, xifrades, en una xarxa interna de seguretat. La informació dels documents d’identificació es passa per una operació matemàtica de la qual surt un resum hash, una matrícula única que identifica l’usuari però que, encara que algú hi accedeixi, no permet recuperar les dades que s’han fet servir per generar-la. Només la Policia Nacional, assenyala Valenzuela, sap qui passa per la màquina de reconeixement facial.

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF