Els adolescents creixen a cinc ritmes diferents
Un estudi de la Vall d'Hebron amb dades de 1.500 joves valida una nova classificació mundial
BarcelonaEls adolescents creixen a ritmes diferents i no per això tenen problemes de desenvolupament. Un estudi de l'Hospital de la Vall d'Hebron demostra per primera vegada que hi ha fins a cinc patrons de creixement considerats normals, i no només un com es creia fins ara. Maduradors, molt primerencs, primerencs, intermedis, tardans i molt tardans són les cinc velocitats de creixement "normal" que un equip d'experts liderats per Antonio Carrascosa, que va ser cap de pediatria de la Vall d'Hebron fins al 2015 i que actualment és catedràtic de pediatria a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha identificat després de fer seguiment a prop de 1.500 infants –743 noies i 710 nois– durant més de dues dècades.
Segons l'anàlisi, hi ha cinc patrons de creixement que venen marcats per l'inici de la pubertat. Els investigadors han recollit dades de talla, velocitat de creixement, pes i índex de massa corporal dels participants durant més de dues dècades (entre el 1995 i el 2017) i han conclòs que els diferents ritmes es classifiquen en funció de l'edat i el gènere dels joves.
Una noia que debuta en la pubertat amb 8 anys és una maduradora molt primerenca, mentre que una noia que debuta als 9 és una maduradora primerenca. Als 10 el ritme de creixement és intermedi, als 11 és tardà i als 12 és molt tardà. D'altra banda, un noi que debuta en la pubertat amb 10 anys és un madurador molt primerenc, mentre que un noi que debuta als 11 és un madurador primerenc, als 12 anys és intermedi, als 13 anys és tardà i als 14 anys és molt tardà.
Aquesta troballa desterra mites com ara que els nois i noies que comencen a créixer abans seran més petits que la resta, o que els que fan l'estirada més tard seran més alts. De fet, que la pubertat sigui el tret de sortida per al creixement adolescent revela que els maduradors primerencs –a partir dels 8 anys en les noies i dels 10 anys en els nois– guanyen més centímetres d’alçada de mitjana que la resta.
La classificació constata que les noies molt primerenques fan 129 centímetres d’alçada als 8 anys, mentre que les molt tardanes fan 126 centímetres. Ara bé, als 12 anys, les molt primerenques fan 157 centímetres mentre que les molt tardanes en fan 145. Tots dos patrons de creixement són normals i, simplement, els maduradors molt primerencs comencen a créixer abans.
Evitar diagnòstics erronis i tractaments innecessaris
El fet que els pediatres facin servir un únic patró de creixement, l'intermedi, com a comparador de la normalitat genera errors de diagnòstic, tractaments innecessaris i patiment per a les famílies, segons Carrascosa. En aquest sentit, l'estudi de l'hospital de referència de Barcelona servirà també per evitar aquests tràngols.
Un noi de 14 anys podrà ser el més baix de la classe i, tot i això, no caldrà preocupar-se perquè pot deure's al fet que acaba de debutar en la pubertat i és un madurador molt tardà. De fet, el pediatra assenyala que els nois i noies dels cinc grups arriben als 18 anys amb la mateixa estatura (al voltant dels 167,7 centímetres en les noies i dels 178 centímetres en els nois): "És a dir, cada nen creix al seu ritme i tots cinc patrons són normals".
Carrascosa diu que actualment es donen tractaments farmacològics per frenar la progressió de la pubertat en nens i nenes molt primerencs, quan no és necessari, perquè són nens que comencen a créixer més aviat perquè simplement la seva pubertat s'inicia abans. El pediatra reconeix que hi ha problemes de creixement però alerta que el creixement dels joves sempre s'ha de comparar amb altres del seu patró de creixement. Si es fa en relació al seu estat maduratiu, es pot evitar que se'ls administrin ''innecessàriament'' fàrmacs anabolitzants o inclús l'hormona del creixement.
