Zhao Yilin, 15 anys, Pequín (Xina): “L’epidèmia no canviarà el món, els humans de seguida oblidem”

La crisi del covid-19 no li ha fet replantejar-se la seva vida

El brot de coronavirus va aturar la vida de la Zhao Yilin a finals de gener i, després d’una llarga hibernació, igual que la resta dels joves xinesos, a poc a poc ha començat recuperar la seva quotidianitat. Ara es mostra optimista, vital i sense por al futur.

La Yilin és una estudiant de secundària de classe mitjana. La seva mare és traductora d’anglès i el seu pare empresari. Viu a Pequín, la major part del temps a casa dels seus avis per estar a prop de la seva escola i centrada en els estudis.

A la capital els bons col·legis públics, que obren la porta a les millors universitats, són al centre de la ciutat, als barris antics. Per això és molt comú que se censi els nens a casa dels avis o es llogui un pis a prop de l’escola, perquè la proximitat permet optar a una plaça. A la Xina els estudis són molt competitius i les famílies fan tota mena d’esforços per accedir a una bona educació.

La Yilin explica que, encara que ha passat molt de temps tancada a casa i ha seguit les classes online, “l’experiència ha sigut bastant divertida” perquè ha tingut “temps lliure”. Assegura que, com que ha tingut menys pressió i menys deures, ha pogut fer altres activitats. Per exemple, ha provat de fer rebosteria i se sent orgullosa d’haver elaborat “pastissos com els que es venen a les botigues, amb un acabat perfecte”, en referència a la pastisseria d’estil occidental que s’ha posat de moda a Pequín.

I sobretot s’ha mantingut en contacte amb els seus amics, ja que reconeix que “estava tot el dia parlant amb ells” a través de WeChat. Precisament el que tenia més ganes de fer al reprendre una certa normalitat era això: “Passar temps amb els meus amics. Poder passejar junts, fer excursions, preparar barbacoes, treure les mascotes…”

La crisi del covid-19 no li ha fet replantejar-se la seva vida: “No crec que la pandèmia tingui cap impacte en els meus plans de futur. Continuo volent tenir la meva pròpia floristeria i dedicar-me al negoci de conrear plantes i vendre-les”. I, amb la mateixa seguretat, afirma que l’epidèmia no canviarà el món: “No hi haurà cap gran canvi, perquè els éssers humans de seguida oblidem, en cas contrari no estaríem ara patint la pandèmia. Ja hauríem d’haver après la lliçó del SARS, millorar la salut pública i deixar de menjar animals salvatges”.

Però la crisi i els mesos que ha hagut d’estar a casa li han ensenyat coses sobre ella mateixa. La Yilin explica que, amb les classes virtuals, el paper dels professors ha sigut menys rellevant: “Vaig aprendre que la feina o els estudis depenen de la pròpia motivació i la força de voluntat per fer-los”. A la Xina les vacances llargues i importants són les de l’Any Nou, en què coincideix tota la família. A l’estiu, en canvi, els pares treballen. La Yilin espera poder anar de campaments i viatjar amb la seva mare a Xangai, on també treballa. Viatjar… no li fa por.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF