“Som addicta al Google Calendar: si no s’apunta allà, no existeix”

PalmaLa setmana que ve arribarà el moment desitjat: les vacances. Des de l’agost passat no en tenc. No em queix. Tota la feina que vingui és benvinguda i fa un parell d’anys que tenc molta sort. Mentre duri, en gaudim i ho aprofitam. De fet, amb una feina que sabré que faré d’aquí a un any, crec que em pegaria alguna cosa. Així que a partir de dilluns esper estar a la platja. M’agrada molt fer el llangardaix al sol. Primer aniré a veure una amiga a València i després ja venc a Mallorca.

Rutina en tenc poca. No estic gens avorrida. Som addicta al meu Google Calendar: si no s’apunta allà, no existeix. Els matins normalment els dedic a La Calòrica, sobretot dos dies, que són els que tenim reunió i estudiam text. Entre setmana també faig pilates els matins. Una rutina que sí que tenc és berenar d’un cafè i un smoothie de fruites i verdures. Per dinar, la pandèmia m’ha anat fatal, perquè jo era molt de menjar de la carmanyola pel metro o on em trobàs, i ara m’ho he de planejar tot més. En general, som poc de dinar a casa quan tenc feina. M’agrada molt cuinar per als altres; per a mi sola em fa peresa. També m’encanta menjar, de tot. Però la paella de la meva tia Lluïsa és dels meus plats preferits.

Els horabaixes normalment tenc assaig. Ara hem acabat la gira de De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda, que tornam a fer del 30 de juny al 7 d’agost al Poliorama de Barcelona, el teatre més gran que hem fet fins ara amb la companyia. És una peça produïda pel Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i la veritat és que feia una mica de respecte, però ha estat una experiència molt bonica. Ens han cuidat moltíssim, des del minut zero han jugat amb nosaltres i jo he vist una cara molt humana a una institució tan gran. Sempre he estat molt nocturna. Mai vaig al llit abans de mitjanit. Però des del confinament, amb el tema d’haver de ser a casa a les 22 h, m’ha canviat una mica. Potser també hi ha tingut a veure l’edat... Abans m’encantava els caps de setmana aixecar-me a les 12 i ara són les 10 h o les 10.30 h i ja estic disponible. Els meus amics flipen.

A banda del teatre, m’encanta anar al cinema, i em fa molta pena perquè s’està perdent molt. Està molt bé poder veure pel·lícules al sofà perquè és accessible per a molta gent, però el fet de ser a la sala veient-la en col·lectiu a mi m’encanta. Anar de concert també m’encanta. Necessit ballar i que hi hagi gent, ambient... Són actes que t’omplen de vida. Aquest estiu no tenim ni Sónar ni Primavera Sound, però hi ha el Cruïlla i ja he agafat l’entrada per anar-hi un dia. És un festival que m’agrada molt perquè hi ha música molt diferent i jo sempre descobresc molts de grups. A més, m’encanta escoltar música quan vaig per la ciutat: a peu, en bici, en transport públic... Que no em faltin els auriculars i el mòbil per anar per la city.u