Zambrini: “El sostre de vidre no es pot superar”
Zambrini treballa en la línia de física quàntica i també exerceix com a docent del Màster de Sistemes Complexos de la Universitat de les Illes Balears
Palma“Treballar en l’àmbit de la ciència proporciona llibertat i permet expressar creativitat. De cap manera una al·lota hauria de pensar que no pot”, assegura Roberta Zambrini, científica titular del CSIC.
Zambrini treballa en la línia de física quàntica i també exerceix com a docent del Màster de Sistemes Complexos de la Universitat de les Illes Balears.
Segons ella, el futur de la dona en el món de la ciència “és lent, però progressa”, cosa que és bon senyal. El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) es va crear l’any 1907 i, després de 21 directors, Rosa Maria Menéndez ésla primera dona al capdavant de l’entitat.
Però queden moltes passes per fer i poder desfer la bretxa que separa la igualtat entre els gèneres, tan en la ciència com en molts altres aspectes.
Tan a escala europeu com a escala estatal, a les carreres de física, informàtica o enginyeries gairebé no s’hi matriculen dones. “El fet que no hi hagidones entre els referents genera desconfiança”, explica Zambrini. La manca de seguretat en l’entorn és un dels principals problemes amb què es troben les dones que es volen dedicar a la ciència. “S’hauria de fer molta feina per normalitzar-ho des de les escoles”, afirma. “També és important fer jornades com les que organitza la plataforma 11FBalears, per reunir totes les energies”, afegeix Zambrini. Aquestes donen visibilitat i un cert reconeixement a les científiques de les Balears.
El que més preocupa a les dones científiques és l’anomenat ‘sostre de vidre’. “És un obstacle que no es pot superar per arribar als càrrecs de més responsabilitat”, apunta Zambrini, i afegeix que és un clar exemple que “les dones, en alguns casos, continuen estant discriminades”.
La problemàtica del sostre de vidre deriva en el fet que els tribunals són generalment ocupats per homes. A partir de la llei del 2015 s’intenta que hi hagi més igualtat en l’adjudicació de tribunals.
D’estudiant a física
La seva carrera com a estudiant va començar a Itàlia, va passar per la UIB com a estudiant de màster i doctorat. Va basar la seva tesi en les fluctuacions quàntiques de la llum en patrons espacials. Després de doctorar-se, va fer una estança de tres anys a Escòcia, on també va dur a terme investifacions sobre el moviment angular de la llum.
Finalment s’estableix a l’Institut de Física Interdisciplinar en Sistemes Complexes (IFISC), en què és una de les dues dones que hi ha entre els 18 professors permanents.
