AGRICULTURA

La recepta americana per combatre la ‘Xylella fastidiosa’

Una delegació catalanobalear integrada per agricultors, tècnics i científics visita les plantacions d’ametlers, oliveres i vinyes de Califòrnia per comprovar els avanços aconseguits en la lluita contra el bacteri

El bacteri Xylella fastidiosa es pot controlar en la mesura que els seus vectors estiguin igualment controlats. Una bona gestió agronòmica (sòl, fertilització, reg i poda) alenteix el desenvolupament del bacteri. La renovació de les plantacions i el foment de la biodiversitat són mesures que ajuden igualment a combatre’l. Es tracta de les principals conclusions extretes per una delegació catalanobalear desplaçada expressament a diverses plantacions de Califòrnia, als Estats Units, per saber de quina manera aquest país combat el bacteri. L’administració californiana ha creat un programa específic de vigilància per lluitar contra aquesta malaltia i d’altres que afecten els cultius. Els seus mètodes s’han demostrat eficaços per posar a retxa el bacteri en aquest estat nord-americà, zona on les condicions ambientals i meteorològiques afavoreixen la lluita contra la Xylella fastidiosa (per sota de 5 graus, el bacteri no subsisteix).

Amb l’objectiu de conèixer la situació agronòmica i econòmica del cultiu de l’ametler, un grup d’agricultors, productors i tècnics balears i catalans es varen desplaçar a principis d’abril a Califòrnia i així aprendre, de primera mà, les tècniques que utilitzen els productors i científics estatunidencs, els quals han trobat la manera d’aïllar la Xylella fastidiosa i conviure-hi combatent-ne els efectes de manera coordinada i sembla que bastant efectiva. El viatge també va servir per visitar les explotacions de vinya i d’olivera en aquest país i així poder analitzar la incidència del bacteri de manera global en els tres tipus de cultius: ametlers, vinyes i oliveres. Les companyies visitades varen ser: Raymond Vineyards, UC Davis Wolfskill, Almond Board Of California (ABC), Cooperativa Blue Diamond Growers, Corto Olive Company, Campos Brothers Farms, Burchell Nursery, UC Cooperative Extension de Kern County, SunnyGem i West Coast Grape Farming Company.

Entre la comitiva desplaçada als Estats Units, integrada per una cinquantena de persones, hi havia representants de la DO Binissalem Mallorca, la DO Pla i Llevant, Vi de la Terra Mallorca, Vi de la Terra Illa de Menorca; representants del sector de l’ametla, de l’olivera, sindicats agraris i tècnics de la Conselleria de Medi Ambient i Agricultura i de l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària de la Universitat de Lleida (IRTA). El viatge es va fer amb fons europeus, sota la coordinació del Govern de les Illes Balears i de l’IRTA.

Els cicadèl·lids, principals vectors

Josep Maria Natta és vocal tècnic de la DO Binissalem i ha format part de la delegació desplaçada a Califòrnia com a representant d’aquesta entitat vitícola mallorquina: “Pens que ha estat molt profitós anar-hi, tot i que són situacions diferents quant al clima, els sistemes de cultiu i de producció, fins i tot els insectes que transmeten el bacteri són distints”. En aquesta part dels Estats Units, els vectors són principalment cicadèl·lids, una família d’insectes hemípters picadors que xuclen la saba de les plantes. A les plantacions de Califòrnia, la identificació de l’insecte és bastant fàcil gràcies a la utilització de trampes (es col·loquen unes plaques de color groc adhesives a les plantacions) a les quals l’insecte queda aferrat. No només es posen trampes, també es fan fumigacions en grans extensions de terreny per tractar d’aniquilar l’insecte. Es tracta d’una tàctica difícilment aplicable a les Balears, perquè aquí els agricultors no volen perdre les seves certificacions ecològiques.

Natta, que també és professor d’enginyeria química al departament de Química de la UIB, constata que les plantacions visitades a Califòrnia eren “molt grans, totes fumigades i ben alimentades. Tenen el bacteri a les vinyes, però no als ametlers ni a les oliveres. Fan servir un sistema de degoteig amb adobs líquids i, per tant, les plantes agafen una gran força. A causa dels seus sistemes de producció, els efectes del bacteri són mínims”. Respecte dels consells rebuts dels científics i agricultors dels Estats Units, Natta enumera els següents: per damunt de tot, controlar el vector; després, tractar que la planta estigui ben alimentada i forta; netejar els camps i les finques eliminant les plantes favorables per als insectes al voltant de l’explotació agrària afectada; fomentar una major diversitat de plantes i animals a fi d’aconseguir un equilibri ecològic i, en darrer lloc, renovar periòdicament les plantacions. En aquest sentit, convé tenir en compte que a Califòrnia es renoven completament cada 20 anys. Com que les plantacions són de regadiu i molt extenses, aquesta renovació es pot fer per etapes. A Mallorca, les plantacions són molt més petites i de secà, i no només no es renoven, sinó que tampoc es netegen les que han estat abandonades, amb els perjudicis que això pot causar als arbres que encara no han estat afectats per la Xylella fastidiosa.

En el transcurs del viatge, la comitiva va tenir l’oportunitat d’assistir a una conferència del doctor Mohhamad Yaghmour, de la University of California Cooperative Extension Kern County, un científic agrònom nord-americà que treballa en l’estudi de les malalties que afecten les plantes i que els explicà que allà controlen totes i cada una de les plantes que entren a Califòrnia amb sistemes de bioseguretat, amb el suport de l’administració dels Estats Units. De vegades els agricultors necessiten material vegetal, procedent de països europeus, per poder fer empelts a la vinya. Yaghmour els digué que conèixer bé la biologia i l’epidemiologia és “crucial” per a un bon maneig de la malaltia, i remarcà la importància d’identificar-ne els símptomes amb precisió.

Natta està convençut de la necessitat “d’un canvi de xip; ens hem d’espavilar i obrir els ulls, la Xylella fastidiosa ens està passant factura i cal una visió més empresarial. Els americans ens han donat una lliçó de corporativisme”. En aquest sentit, explica que els viticultors de Califòrnia paguen ua taxa a l’administració per cada quilogram de raïm veremat. Amb aquests doblers, l’administració inspecciona contínuament els camps de vinya, fa les anàlisis pertinents, desenvolupa un pla d’R+D+i i promociona els productes. Quan es detecta un vector positiu, s’activa el programa de control, es posa en quarantena la parcel·la afectada i llavors s’hi apliquen productes insecticides.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF