Xeringues i ionquis en un barri amb vuit escoles

PalmaLa Policia va anar a l’escoleta d’infants Sant Josep Obrador de Palma per comunicar que havia mort un home de sobredosi al costat del centre educatiu. D’això en fa dos mesos, va ser a final de març, segons recorda Joana Gual, directora de l’escoleta. “Aquell dia no ens n’assabentàrem fins que no ens ho varen dir. Però el tema és constant. Fa poc vaig veure un home a prop de l’escola que s’estava punxant dins un cotxe. Tot i que vaig avisar la Policia ràpidament, quan varen arribar ja no hi era”. Gual arrossega la preocupació sobre la presència de la droga tan a prop del centre dia rere dia. L’afecta. “Deman a les dones de la neteja que revisin cada matí que no hi hagi xeringues. I també que facin netes les voreres on hi ha vòmits”, diu. Als carrers del barri de Son Gotleu no costa veure-hi rastres de vòmits que, tot i que ja s’han fet nets, han deixat marca en una vorera al costat l’aturada del bus, en una cantonada, davant una botiga, etc.

Una de les treballadores d’EMAYA explica que cada matí troba entre dues i cinc xeringues als carrers de Son Gotleu. Les guarda en una capsa especial per a aquest material. “Hi ha dies que no en recull cap de terra, però normalment sí que n’hi ha”. Cada cop se les troba en un lloc diferent. Explica que qui s’injecta heroïna o cocaïna no es preocupa de si ho fa més o menys a prop d’una escola. “Van allà on els conviden o on els fa ganes, als parcs que hi ha devora els col·legis o en un carreró sense sortida” on diu que ha agafat les darreres xeringues (les de la imatge de la dreta). La treballadora de la neteja parla sota condició que no es publiqui el seu nom, té por. Una de les professores d’un altre centre educatiu de Son Gotleu té la mateixa por i tampoc no vol donar el seu nom. “No saps si el que dius en un mitjà de comunicació pot arribar als grans”, diu fent referència als caps del narcotràfic de la zona. “Es parla de tres famílies que controlen la droga”, afegeix. Té molta experiència com a professora i pensa que Son Gotleu “és la cara B del turisme”. “Molta de la gent que viu aquí està fent feina a escarada als establiments hotelers”, assegura. “Com més rics són a una banda, més pobres són a l’altra”, remata.

En aquest context de vulnerabilitatsocioeconòmica, els que més ho paguen són els menors. “Els nins, amb set i vuit anys, saben i et descriuen perfectament qui ven droga, com i on. Et diuen: ‘Mira aquest home que puja i després baixa’ o ‘mira com fa una volta o passa amb bicicleta”. Tot i això, sobre aquest tema, el que més sovinteja, al barri, és el silenci. Ni els pares ni els veïns, diu, s’atreveixen a parlar de la droga. Alguns comerciants sí que s’aventuren a queixar-se, sempre sota condició de mantenir-se anònims. “La gent que no ven droga, que és la immensa majoria de la que viu al barri, no vol parlar. No volen tenir problemes”, explica la professora. La realitat del narcotràfic i el consum de drogues s’està normalitzant i els veïns no veuen el futur amb cap esperança de canvi, admeten diferents professionals que treballen a Son Gotleu. “No passarà res. Es continuarà venent. Això no s’arreglarà” admet, resignada, la docent.

Més de 2.500 nins i nines

Son Gotleu és un dels barris més joves de Palma i hi viuen milers d’infants, segons un informe de l’Ajuntament de Palma. Als vuit centres educatius que hi ha a la zona hi assisteixen aproxidament uns 2.500 alumnes, assegura Llorenç Coll, educador social de l’Ajuntament de Palma i coordinador de la comissió educativa de la Plataforma de Son Gotleu. La Plataforma planteja des del març que cal resoldre l’augment de consum de droga que els membres perceben als carrers del barri. S’han reunit amb la Policia Local, centres educatius, serveis socials i amb el centre de salut, on els convocaren a parlar sobre la remuntada de la droga al barri .

Llorenç Coll explica que a la plaça de Joanot Colom, entre l’escola Sant Josep Obrer i el Pont, i també al carrer de Joan Coll, que dona a la plaça de l’institut Sureda i Blanes, “es va detectar un augment del consum de drogues i de gent que abans no es veia al barri i que hi quedaven a consumir”. “La imatge és la dels ionquis dels anys vuitanta”, afegeix. També lamenta que al pati de l’institut i del Pont s’han trobat xeringues i que també es veu consum d’alcohol al carrer, sobretot de dijous a diumenge. Recorda que, fa dos mesos, els dissabtes, que era el dia que anaven a fer activitats, “hi havia qui es picava a la porta del centre Joan Capó, i això els nins, ho veien”.

La percepció de l’increment de la presència de droga entre els diferents treballadors començà l’agost de l’any passat, i ho varen notar fins a principi de maig. Les darreres setmanes la situació ha canviat, segons diu Capó que li ha comentat la mateixa Policia Local. “S’han desplaçat a una altra barriada, no hi ha la mateixa intensitat. Sembla que han anat cap al Secar de la Real, a Ca na Verd”, diu. Tot i això, es mostra pesimista amb vista a l’estiu, ja que cada any durant aquests mesos hi ha un increment de consum al carrer. La Plataforma vol que es tingui en compte la vulnerabilitat d’aquest barri, sobretot per la gran quantitat de nins i joves que conviuen amb la realitat de la droga.

Fonts de la Policia Nacional informen que no s’ha detectat un augment significatiu de consum ni de venda a Son Gotleu. Afirmen que des que el novembre Gonzalo Espino va prendre possessió del càrrec de cap superior de Policia s’han intensificat les actuacions a determinades zones, entre elles Son Gotleu. “Intentam recuperar el barri i fer baixar l’índex de criminalitat”, diuen les fonts. Aquestes intervencions, afegeixen, “formen part de la política del nou cap de policia”. La Policia Local no ha volgut fer valoracions respecte d’aquesta problemàtica perquè és competència de la Policia Nacional.

SALUT ESTUDIA INCIDIR EN LA PREVENCIÓ EN BARRIS CONCRETS

La directora general de Salut, Maria Ramos, assenyala que en temes de prevenció cal canviar l’actual “cafè per a tothom”. Ramos explica que l’Observatori de Salut, pel que fa a la desigualtat, està recollint dades per veure si seria més efectiu actuar en grups de població concrets i en barris on es detecten unes problemàtiques determinades.

“Un dels nostres objectius és lluitar contra les desigualtats en salut., ja que la població més pobra és la més vulnerable”, assegura. També assenyala que és important adaptar les estratègies per poder arribar a la població necessitada d’assessorament.