Societat 25/05/2019

El segle XIX inicia el procés modernitzador de la ciutat

Aquest fet afectarà tots els ordres de la vida, impulsat per la industrialització i la Il·lustració

Revisat Per Pere Fullana Puigserver
3 min

P alma comença el segle XIX decidida a entrar en el procés modernitzador que afectarà tots els ordres de la vida, impulsat per la industrialització i la Il·lustració. Aquesta dinàmica afecta Europa i, més tard, Espanya, reforçada per la Revolució Francesa del 1789. La guerra política enfrontarà els seguidors de la Revolució Francesa, que pugnen per una constitució democràtica, amb els partidaris de mantenir la monarquia absolutista, primer, i després els conservadors, partidaris del Despotisme Il·lustrat. En aquest context, a principi de segle, el castell de Bellver acollirà un destacat il·lustrat de la política espanyola, víctima de la reacció de les forces absolutistes: Gaspar M. de Jovellanos. La seva estada a Palma es prolongarà més de sis anys i deixarà un grapat d’interessants reflexions que es poden veure a l’exposició que hi ha al mateix castell.

Palma experimentarà els efectes col·laterals de la Guerra de la Independència o Guerra del Francès, que afectà tot Espanya des de 1802 fins al 1814. La confrontació amb les tropes napoleòniques i els seus defensors es va estendre per la Península i va fer que moltes persones es refugiassin a les Balears, ja que quedaren fora del conflicte. S’estima que unes 40.000 persones es varen refugiar a Ciutat al llarg d’uns set anys, una quantitat enorme tenint en compte que la població de Palma en aquells temps no sobrepassava els 30.000 habitants. A banda dels canvis importants a la vida quotidiana, moltes finques urbanes varen haver d’aixecar nous pisos per poder acollir aquella multitud que s’acomodava com podia: en cases privades, en fondes, hostals improvisats, etc. La ciutat va créixer verticalment.

La Guerra de la Independència va impulsar un moviment nacionalista i progressista que desembocà el 1812 en la primera constitució democràtica d’Espanya -hereva de la francesa-, una constitució que provocà grans canvis en l’ordenament jurídic i també en la configuració del poder municipal. La lluita entre conservadors i liberals, entre tradicionalistes i progressistes, durà tot el segle XIX i una part del XX.

Amb la nova Constitució espanyola, l’Ajuntament de Palma va iniciar la seva ruta cap a la democràcia plena, amb molts d’obstacles que s’aniran dirimint al llarg del segle XIX. L’antic règim municipal es va desglossar en el poder municipal d’altres pobles i va néixer la Diputació Provincial de Balears com a òrgan de govern de l’Arxipèlag.

Òbviament es tracta d’un temps de gran dinamisme social i econòmic per part de sectors progressistes i democràtics, uns grups que tenien una gran capacitat de sociabilitat, com es pot constatar amb la xarxa de casinos, ateneus i cercles que es fundaren durant aquests anys, entre els quals excel·liren el Círculo Mallorquín i l’Ateneu Balear.

Les entitats de protecció mútua també varen emergir a mitjan segle XIX. Entre elles, és interessant remarcar La Protección, que va ser fundada per un important grup de xuetes, com també l’entitat cultural Casino La Paz, en la qual pràcticament tots els socis eren xuetes. Aquestes associacions demostren que els xuetes continuaven tenint una vida social diferenciada però al mateix temps tenien la voluntat d’exercir els drets i reivindicacions socials en el mateix nivell d’igualtat de la resta de la societat.

Aquesta metamorfosi de la ciutat abans del canvi de règim progressista del 1868 anà acompanyada de la creació de serveis públics i d’espais de lleure. El 1857 començava el servei municipal de cotxes fúnebres; es bastiren la plaça de toros (1858) i els cementeris a Gènova (1859) i la Vileta (1860); s’aixecà la important Casa de la Misericòrdia i es renovà el teatre de la Princesa, que va esdevenir el teatre Principal que avui coneixem. Al costat d’aquests centres culturals, d’oci o de beneficència sorgiren també un seguit de cafès i tavernes, cafès cantants i locals urbans que evidencien una vida associativa i d’una vitalitat clara, sobretot un cop la ciutat disposà d’enllumenat públic i un servei de serenos estable.

El naixement de la banca i de les caixes d’estalvi va ser a mitjan segle XIX una activitat intensa, ja que Palma no va ser una ciutat aliena al negoci bancari, especialment quan es repatriaven capitals de Centreamèrica, quan el problema de les colònies començà a fer-se evident.

Aquesta època és testimoni de la dinàmica de la història. Hem d’entendre la ciutat com un ésser viu, en moviment constant i en permanent estat de renovació. Allò que varia en l’actualitat respecte del passat és el ritme, cada vegada més ràpid, i el perfil dels canvis.

stats