SOCIETAT
Societat 08/02/2020

Wadih Maalouf: “El problema no és la droga, sinó les vulnerabilitats no tractades”

L'expert en drogodependència de les Nacions Unides assenyala que l’estratègia clau en el tractament de persones potencialment addictes és centrar-se en l’individu

Alba Tarragó
4 min
Wadih Maalouf “El problema no és la droga, sinó les vulnerabilitats
 No tractades”

PalmaCom a coordinador del programa de prevenció de drogues de l’Organització de Nacions Unides, Wadih Maalouf assenyala que l’estratègia clau en el tractament de persones potencialment addictes és centrar-se en l’individu. De res serveix focalitzar el problema en la substància si no es té en compte per què n’hi ha una demanda, defensa el doctor en Psicologia sobre salut mental i drogodependències per la Johns Hopkins School of Health. Wadih Maaoluf ha impartit aquest divendres la lliçó inaugural del curs d’‘Expert universitari en prevenció de drogodependències’ de la Universitat de les Illes Balears.

Quina és l’estratègia de Nacions Unides en prevenció de drogoaddicció?

Des del departament de Salut de l’oficina de les Nacions Unides especialitzada en drogues i crims treballam amb els estats membres en dos nivells. Per una banda, feim entendre als polítics què és el que funciona i què no en prevenció perquè facin servir eines basades en evidències científiques. I, per l’altra, els explicam que la prevenció és més que parlar de drogues i dels seus perills. Cal que els infants es desenvolupin des del seu naixement en un entorn sa i segur i que se sàpiga socialitzar.

Diferenciau entre drogues dures i blanes?

En el camp de les convencions no existeix això de drogues dures i blanes. Les drogues es classifiquen segons el seu ús mèdic i el seu abús potencial. Les convencions no intenten ajudar els estats membres a aturar les drogues, sinó a mantenir-les confinades per a l’ús mèdic i científic. Qualsevol substància que tingui un ús mèdic ha de ser accessible per a les persones que ho necessiten.

Seria bona idea prohibir completament les drogues?

Et respondré amb un exemple. El 2001 i 2002 a Austràlia varen fer estudis sobre el consum d’heroïna. Hi va haver un període en què el 100% de l’heroïna venia de l’Afganistan i, durant el primer atac a aquest país, es va aturar l’arribada d’aquesta droga i, per tant, el seu consum. Al mateix temps, es va detectar que, mentre que l’ús d’aquest relaxant davallava, pujava el d’un estimulant, la qual cosa no té sentit. Això és un clar indicador que la droga no és el problema, sinó les vulnerabilitats no tractades. No cal prohibir les drogues, hi ha substàncies que tenen usos medicinals i no pel fet que hi hagi un cert grup que hi tingui un problema cal prohibir-les. No és blanc o negre.

Quin tractament cal aplicar a les persones que tenen més d’una addicció?

No existeix un model que vagi bé a tothom. És clar que estan basats en les substàncies, però també en les vulnerabilitats. Aquí és on els professionals de la salut han de ser jutge i jurat per escollir el millor procediment.

I en els casos de persones amb malalties mentals derivades de les drogues?

En aquests casos hi ha persones que, pels seus problemes de salut mental, s’han automedicat amb substàncies i és aquesta condició inicial la que dona lloc a l’addicció. Però també pot passar que el consum de substàncies hagi provocat un problema de salut mental. En qualsevol cas, cal parlar de persones que pateixen un desordre en el consum de substàncies i no de drogoaddictes.

La clau és centrar-se en l’individu.

Sí. Cal centrar-se en la persona, els seus problemes, el seu entorn, la seva família... Si et focalitzes només en el desordre, oblides que hi ha molts factors que no tractes. Hi ha polítics que diuen que cal fer estratègies per les noves substàncies, però no pots dissenyar un pla de prevenció només al voltant de les substàncies. Cal centrar-se en per què, davant la presència de la substància, hi ha demanda i com ajudar la població, independentment de la droga.

També cal abordar el context personal.

És molt important la institució social que hi ha al voltant dels infants per fer-los acceptar les regles, per exemple. No consisteix a fer que els pares siguin policies a casa. Podria tancar el meu infant en una habitació, però preferesc que tingui l’habilitat de respectar les regles en la meva absència. Per això intentam treballar amb la família més enllà de les escoles. Ens intentam focalitzar en els primers anys d’escola i en l’adolescència, ja que són una finestra important per al consum de substàncies.

Quin factor juguen les classes socials i l’economia en la drogoaddicció?

Les desigualtats socials estan esdevenint un aspecte molt candent amb relació a això. Hi ha aspectes, basats en les característiques individuals, que fan que l’individu reaccioni de manera diferent a l’entorn. La família, l’estrès, l’escola... i també el nivell de pobresa, el conflicte o desplaçament. Aquest nivell d’interacció és molt important i fa que les desigualtats socials deixin en desavantatge social algunes persones. Si jo tenc la mateixa vulnerabilitat individual que una persona que viu amb avantatges socials, aquesta tindrà més facilitats per sobreviure d’una manera normal.

Es tracta de privilegis.

Quan miram el context d’una persona consumidora de substàncies, és obvi que si pateix desavantatges socials, tindrà un accés més pobre a l’assistència sanitària. Per exemple, durant la crisi d’opioides als Estats Units dels darrers anys, es parlava de 70.000 persones que es morien cada any. Però quan es va analitzar amb detall, varen veure que hi havia més morts entre persones amb un nivell més baix d’educació que els que en tenien un de més alt. Si tens en compte que és la mateixa substància, com pot ser que hi hagi grups que moren més que altres? Aquí és quan els polítics haurien de tenir en compte les desigualtats socials.

stats