“Vull que els científics de l’Oceanogràfic es dediquin de ple a la recerca i no a lluitar cada dia contra la burocràcia”

Antoni Quetglas és director del Centre Oceanogràfic de Balears - Institut Espanyol d’Oceanografia (COB-IEO)

Antoni Quetglas és investigador del COB-IEO des del 1995 i està especialitzat en l’estudi i la dinàmica de poblacions pesqueres, ecosistemes demersals i ecologia. Properament és publicarà el seu nomenament al BOE com a nou director d’aquest centre i substituirà en el càrrec l’anterior directora, Salud Deudero, que el passat més de juliol va dimitir perquè estava en desacord amb les “traves administratives” que pateix aquesta institució.

Des de quan sou director de la institució i com afrontau aquesta nova etapa?

El passat 14 de setembre vaig començar a exercir-hi de director accidental, però des de l’1 d’octubre ja en soc director amb totes les funcions. Els darrers anys ja era director accidental del COB-IEO, conjuntament amb una altra persona, que ara està a punt de jubilar-se. Hem fet totes les passes i tràmits preceptius i properament el meu nomenament serà publicat al BOE. Fa molts anys que em dedic a la recerca en aquest centre i ara n’assumesc la direcció amb responsabilitat i il·lusió. Fa just una setmana vaig ser a Madrid i li vaig comunicar al director general de l’IEO que havia acceptat el càrrec, per responsabilitat i perquè crec que ja s’ha parlat prou malament del centre i és ben hora de posar-nos a fer feina, entre tots. D’altra banda, he vist predisposició i comprensió per part d’altres institucions i centres de les Balears envers el meu nomenament.

Quines seran les vostres prioritats al capdavant del COB-IEO?

Fins ara, el que he fet, bàsicament, és prendre contacte, escoltar la gent. No es tracta de fer una carta als Reis Mags, sinó de ser realistes. La meva intenció és fer-ho al més bé possible. I per aconseguir-ho tindré molt en compte l’opinió de la gent. Fa dies que em reunesc amb els grups de recerca del nostre centre i els escolt, no per controlar-los, sinó per fer-me una idea de les seves dificultats i saber què puc fer per ells. Primer és important saber què feim, perquè pens que no sabem prou què feim. Més endavant serà l’hora de prendre algunes decisions, que lògicament hauré de prendre jo com a cap.

Fins ara, la direcció estava en mans de Salud Deudero. No és molt habitual que una dona estigui al capdavant d’una institució.

Sincerament, no veig molta diferència entre el fet que sigui un home o una dona qui està al capdavant del COB-IEO. En altres àmbits potser és important reivindicar el paper de la dona, però, afortunadament, al nostre centre això ho hem assumit de manera natural, i des de fa temps. Pensau que a la plantilla del centre el percentatge total de dones supera el 60%. Valoram la gent per les seves aptituds i no per una qüestió de gènere.

Les dificultats de gestió i la manca de suport a escala estatal varen motivar la dimissió de Deudero. No us fa por trobar-vos en la mateixa situació?

És molt frustrant tenir bons projectes de recerca i després no poder gastar els diners i, en conseqüència, quedar sense poder executar-los. Comprar aparells i equipaments, fins i tot coses bàsiques com un ordinador, suposa mesos i mesos de temps, a vegades anys. El que hauria de ser un tràmit ordinari es converteix en un suplici, i així és molt difícil fer feina. És molt trist tenir la voluntat de voler desenvolupar coses i no poder-ho fer per culpa d’aquesta burocratització del sistema. El COB-IEO és molt competitiu, sovint aconseguim formar part de projectes europeus, i mai no hem vist que als grups de recerca de al resta dels països els passin aquestes coses. Al final, si continuam així, ningú no voldrà fer feina amb nosaltres i perdrem competitivitat. Hi insistesc, és molt frustrant la situació en què ens trobam.

El vaixell oceanogràfic Francisco de Paula Navarro té la base a les Balears, però està inoperatiu. Quins en són els motius?

Aquest és un altre dels problemes principals que tenim ara mateix. No pot ser que un vaixell de l’IEO estigui aturat des de fa quasi dos anys per una avaria del motor. Fa una setmana vaig ser a Madrid i vaig exposar clarament la situació: el vaixell és al moll Vell de Palma degradant-se cada dia un poc més. Havíem aconseguit el suport de la Direcció General d’Innovació i Recerca, hi havia fons FEDER... s’hauria pogut arreglar el Francisco de Paula Navarro en pocs mesos amb 200.000 o 300.000 euros. Ara, la reparació costarà bastant més. En resum: hi ha la voluntat i els diners per reparar-lo però, un cop més, la burocràcia ho impedeix. I així van passant els anys. Mentrestant, no podem emprar el vaixell ni fer campanyes.

Hi insistesc: què voleu potenciar, a partir d’ara, des del vostre càrrec de director?

Una de les meves tasques com a director del centre serà ajudar a aconseguir més projectes i lluitar contra aquesta inoperativitat de la burocràcia administrativa que frena la nostra competitivitat. Pens que al COB-IEO feim una recerca d’excel·lència. Tenim bastants projectes i participam en nombroses convocatòries, tant a escala estatal com a escala europea. També publicam en revistes científiques i assistim a congressos.

Quines són les principals línies de recerca del COB-IEO?

Al nostre centre som forts en desenvolupament de pesca sostenible, anàlisi del canvi climàtic, efectes dels plàstics, ecosistemes bentònics, estudi d’espècies com la tonyina, la llagosta, el moll, la gamba vermella, el lluç, la llampuga, la nacra... En l’estudi de la nacra som pioners, en col·laboració amb altres centres de recerca de Balears. Continuarem per aquest camí i incorporarem noves línies de recerca innovadores com el modelatge i la computació per fer prediccions oceanogràfiques. També continuarem treballant en el desenvolupament de sistemes de pesca més selectius i menys agressius, sempre en col·laboració amb el sector pesquer. Tradicionalment ens hem dedicat a l’estudi de la pesca i l’oceanografia en general, però ens hem anat adaptant a les necessitats de la societat, que alhora tenen a veure amb els impactes de l’home sobre els ecosistemes, l’esgotament dels recursos pesquers i la contaminació. En aquest sentit, convé no oblidar que les resolucions europees s’han de complir i que hi ha unes Estratègies Marines que serveixen per avaluar l’estat de salut dels nostres mars. Nosaltres, des de la nostra demarcació, hi contribuïm activament fent informes. Globalment, la nostra funció és la recerca i l’assessorament; després, són els gestors els encarregats d’executar les coses. D’altra banda, també continuarem endavant en el nostre afany d’arribar a la gent per mitjà de la divulgació, que consider fonamental.

Heu crescut en personal però no en espai. Què fareu respecte d’això?

Hi ha un compromís per part de la Direcció General d’Innovació i Recerca de reserva d’espai per a nosaltres en el nou complex científic que s’estrenarà aviat al Parc Bit. Així, el proper any hi traslladarem una part del personal. Encara no us puc dir quins grups s’hi desplaçaran, ho estam discutint, però en total seran entre 20 i 25 persones. El que tindria més sentit, a parer meu, és dur al Parc Bit grups que hagin de muntar nous laboratoris des de zero, com per exemple un laboratori de microbiologia oceanogràfica. La direcció, però, quedarà aquí, a la seu del moll de Ponent.

No hi havia un projecte de construcció d’un nou edifici, a més d’aquest trasllat?

Efectivament, en el moll Vell de Palma. Tenim el suport de Ports de Balears, que ens cedeix un solar, i de la Direcció General d’Innovació i Recerca, que s’ha compromès a ajudar-nos a desenvolupar aquest projecte mitjançant fons FEDER. La idea era que al 2023 ja estiguéssim traslladats completament al nou edifici, però això no serà possible. Un cop més, la lentitud i la burocratització ho impediran.

L’Estació d’Investigació Jaume Ferrer de la Mola de Menorca continuarà endavant?

Per descomptat! La primera reunió des que soc director del COB-IEO la vaig fer a Menorca per interessar-me per la feina que fan allà i conèixer les seves necessitats. Aquesta estació continuarà sent una prioritat en la nostra recerca, m’hi compromet. Ara mateix estam desenvolupant el segon conveni de col·laboració amb el Govern. En aquest sentit, hem creat una comissió d’assessorament i seguiment formada per sis persones. Ja ho he comunicat a Madrid, on també he vist predisposició respecte de l’estació menorquina. Continuarem definint monitoratges i potenciarem línies de recerca a la Mola, com una sobre l’estudi de les llagostes que actualment està fent David Díaz, un investigador de l’IEO.

Els joves oceanògrafs tindran una oportunitat al COB-IEO?

Fa temps que la tenen i la continuaran tenint. Apostam pels joves, no només per als treballs de final de màster, sinó a través de les diferents convocatòries amb la participació de personal tècnic, tesis doctorals, postdoctorals, etc. Convé destacar el fet que la mitjana d’edat de la plantilla del nostre centre ha baixat molt en els darrers anys.

Un desig, per acabar aquesta entrevista?

Som un dels centres més potents del Mediterrani tant en recerca com en producció científica i col·laboració estatal i internacional. El meu desig és que el nostre centre aconsegueixi ser més àgil, sense les traves administratives que estam patint ara mateix. Vull que els científics puguin dedicar-se de ple a la recerca i que no hagin de lluitar cada dia contra la burocràcia, que ja s’ha carregat dos directors: Enric Massutí i Salud Deudero. Pel que fa a la darrera directora, en vull destacar la lluita, que hauria de servir per a alguna cosa.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF