Viure sol, cara i creu d'una tendència creixent

BARCELONAOcupar el millor lloc del sofà, comprar el menjar que més t’agradi, convidar els amics de manera improvisada o entrar i sortir de casa sense haver de donar explicacions són alguns dels avantatges que solen tenir les persones que viuen soles. Una situació que cada vegada és més freqüent, o almenys això indica l’última enquesta anual de llars feta per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que assegura que el 2017 ja hi havia 4.687.400 habitatges unipersonals a tot Espanya. A més, està previst que aquesta tendència augmenti, fins al punt que es calcula que el 2033 s’arribarà a la xifra de 5,8 milions de cases amb només un habitant, segons l’estudi Projecció de Llars 2018 de l’INE.

Per a Rocío Treviño, sociòloga del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), aquest fenomen és degut principalment a l’envelliment de la població. "Gran part d’aquesta xifra correspon a viudes", assegura l’experta, que creu que, a diferència d’altres països, aquí els joves s’acostumen a emancipar amb la parella o en pisos compartits per una qüestió econòmica. Tot i això, els últims estudis estan començant a treure a la llum noves formes de viure en què ser l’únic habitant de la casa pot arribar a ser, en alguns casos, un nou estil de vida.

'Living apart together'

En general, els estudis destaquen tres tipus de persones que viuen soles: les dones grans que s'han quedat viudes, els homes o dones joves amb una condició socioeconòmica mitjana, i els homes i dones adults separats o divorciats amb estudis professionals. Un altre fenomen és el de les persones que decideixen viure soles, encara que tinguin parella. És el que en el món anglosaxó es coneix com a 'living apart together’ [viure per separat, però estant junts]. Aquesta situació, per exemple, li resulta molt còmoda a la Rosa (que no vol dir el seu nom real), una dona de 60 anys que, després d’anys de matrimoni i d’un divorci complicat, es va acostumar a viure sola. "Al principi em va costar molt, però després li vaig agafar el gust i ara m’encanta", confessa. Quan va refer la seva vida amorosa, fa tres anys, va arribar a la conclusió que no volia perdre la llibertat i tranquil·litat que havia aconseguit, de manera que va decidir tirar endavant amb la relació, "però cadascú a casa seva". De fet, aquesta situació també la viuen persones més joves, com la Clara, de 32 anys. Tant ella com la seva parella viuen sols cada un al seu propi pis, i es van alternant per dormir a casa de l’un o de l’altre. "Sabem que algun dia haurem de viure junts per provar la convivència, però ara estem molt còmodes amb aquesta situació", confessa.

Un altre perfil que creix és el dels homes i dones solters de mitjana edat amb nivell socioeconòmic més aviat alt. També coneguts com a ‘singles’, el seu estatus és un gran generador de negoci i, segons els experts, potencia la individualització i la cerca del benestar personal en una societat en què, segons Montserrat Lacalle, professora de psicologia de la UOC, creix cada cop més l’individualisme. "Ara s’està veient més que mai que a la vida hi ha diferents camins i etapes, i abans el que era normal era un matrimoni per a tota la vida", explica Lacalle. Segons la psicòloga, la tendència serà que cada vegada hi hagi més gent vivint sola, com la Maria, de 38 anys, que viu sola i, cansada de no trobar una parella adequada, ha decidit iniciar els tràmits per ser mare soltera. Un segment de la població que, segons la professora de la UOC, també creix cada vegada més.

Soledat involuntària

Si una cosa té clara la psicòloga, és que el fet de viure sol sempre serà positiu si és una decisió buscada. En cas que una persona hagi de començar a viure sola després d’una separació, divorci o defunció, la cosa canvia. "Mentre que si una persona que ha decidit viure sola ja compta amb recursos i una xarxa familiar o d’amics de suport, qui es queda sol involuntàriament sovint els ha de començar a construir des del principi", alerta. "En aquestes situacions les persones se solen veure obligades a espavilar-se i fer l’esforç de sortir més i socialitzar-se per compensar la soledat de casa", matisa. Amb tot, també és una situació que es pot complicar segons l’edat en què comences a viure sol. Segons Lacalle, normalment les persones més joves tenen més recursos, com els amics i la família, però a mesura que et fas gran cada vegada hi ha una xarxa social més estreta. Aquesta situació s’agreuja amb les persones d’edat avançada, com les dones que es queden viudes després d’una vida dedicada al matrimoni. De fet, segons dades de la Fundació Amics de la Gent Gran, de les més de 300.000 persones de més de 65 anys que viuen soles a Catalunya, 175.000 afirmen que pateixen diferents graus de soledat no volguda. Com a conseqüència, la fundació afirma que aquestes persones són més propenses a trobar-se "barreres físiques i emocionals", que els fan sentir "vulnerabilitat", fins al punt que "perden l’autoconfiança". D’altra banda, un estudi fet pel Telèfon de l’Esperança assegura que l’any 2018 s’ha superat un nou record de vint-i-cinc mil trucades. D’aquestes, un 15% de les converses estaven relacionades amb la soledat i la necessitat de parlar, encara que eren trucades fetes per persones de totes les edats.

El cas és que també hi ha estudis que afirmen que viure sol és perjudicial per a la salut, tant física com mental. Fa uns anys uns investigadors finesos van fer un estudi amb més de tres mil persones i van arribar a la conclusió que les persones en edat de treballar que viuen soles tenen un 80% més de probabilitats de patir depressió que les que viuen acompanyades o amb família. Per la seva banda, la Fundació Espanyola del Cor (FEC) també va fer un estudi en què advertia que les persones que vivien soles a partir dels 45 anys tenien més risc de morir d’una malaltia cardiovascular. Lacalle és del parer que la vida en solitari no és bona per a la salut. "Pots tenir trastorns afectius com depressió i cuidar-te menys, per exemple descuidant l’alimentació", matisa. També destaca els estudis que indiquen que quan mor un membre de la parella la persona que es queda sola a casa té un risc més elevat de morir durant el primer any després de la defunció.

Tot i això, també destaca com tot depèn de la xarxa de suport i de la vida social que té cadascú al darrere. "Som animals socials. Esclar que també és cert que pots sentir-te sol i estar envoltat de gent, i al revés", així que viure sol no ha de ser, en cap cas, sinònim de viure en soledat.