SALUT

El virus del papil·loma humà en 10 preguntes

Com s'encomana, quina relació causal té amb el càncer i quan és recomanable vacunar-se segons l'administració

Una de cada tres joves d'entre 19 i 21 anys amb una vida sexual activa ha contret almenys una vegada el virus del papil·loma humà (VPH) i, segons l'Institut Català d'Oncologia (ICO), un 80% de la població mundial que manté relacions sexuals regulars el contreu un cop al llarg de la seva vida.

El VPH és, malgrat la seva incidència global, una infecció silenciosa i sovint desconeguda fins i tot per als que la pateixen. Amb motiu del Dia Internacional de la Conscienciació del VPH, l'ARA ha parlat d'aquest virus amb Magda Campins, cap de medicina preventiva i epidemiologia de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, i Antoni Tarrats, cap de ginecologia de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. 

El virus del papil·loma humà en 10 preguntes

El VPH només s'encomana per via sexual?

És un virus que s'encomana bàsicament a través del contacte íntim genital. Si bé les relacions sexuals de qualsevol tipus, com el coit o el sexe oral, son les vies més habituals per infectar-se, l'ús compartit d'objectes que estan en contacte amb secrecions de mucoses infectades, com ara les joguines sexuals, també suposa un risc.

Utilitzar preservatiu pot eliminar el risc de contagi?

L'ús del condó és la manera més segura de mantenir relacions sexuals sense risc de contreure malalties de transmissió sexual, i l'únic mètode anticonceptiu a què té accés la majoria de la població. Amb tot, això sol no elimina el risc de contreure el VPH. El preservatiu redueix l'exposició al virus en un 70% dels casos, segons l'Institut Català d'Oncologia, però no és infal·lible. Hi ha zones que els condons no cobreixen, com ara l'escrot o la vulva, i queden desprotegides. "Probablement, a més, la gent no sap fer-los servir prou bé", assenyala Antoni Tarrats, cap de ginecologia de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.

Com pots saber si estàs afectat pel VPH?

El virus és asimptomàtic en un 90% dels casos. Això significa que la persona que el té no presenta cap símptoma i, per tant, desconeix que pateix la infecció. Altres afectats –en una proporció més baixa– sí que descobreixen que el tenen per l'aparició de berrugues o la sensació de picor a la zona genital. Son, però, unes lesions que tenen molt poc risc per a la salut. 

Pots quedar-te embarassada si estàs infectada del VPH?

Sí. La infecció, per si sola, no afecta la gestació ni disminueix la fertilitat de cap dona. El virus no té potencial per produir alteracions fetals o congènites i, per tant, una mare que ha patit o pateix el VPH no pot transmetre el virus als seus fills. La propagació, doncs, no és mai vertical. En el moment del part natural, el risc de contagi també és molt baix, fins i tot en els casos en què la mare presenta berrugues genitals.

Els homes poden contreure el VPH?

Creure que els homes només són portadors del virus és un mite. Tant si mantenen relacions sexuals amb dones com amb altres homes, estan tan exposats a contreure el virus com les dones i, per tant, a assumir un paper actiu en la transmissió de la malaltia.

Per què l'administració no recomana o finança la vacuna per als homes?

És una qüestió econòmica. La vacuna contra el VPH la financen els governs a edats primerenques amb l'objectiu d'administrar-la abans que els joves comencin a explorar la seva sexualitat. L'Organització Mundial de la Salut reivindica que es vacuna sistemàticament del VPH en uns 80 països del món. La majoria, però, només administren la vacuna a les noies. Que les administracions públiques concentrin esforços en les dones respon a un criteri d'eficiència. "L'alta incidència dels càncers associats al virus afecta les dones en un 94% dels casos", raona Campins. Vacunar únicament les noies, però, fa que la prevenció tingui un abast limitat: només arriba, en principi, a noies que tenen sexe amb altres noies o a nois heterosexuals o que tenen sexe amb elles. Amb tot, ja hi ha països com Austràlia que inclouen els nois de 12 anys en el programa de vacunació.  

En quins supòsits es recomana la vacunació a Catalunya?

La recomanació de les autoritats sanitàries mundials és que els països vacunin sistemàticament les noies adolescents d'entre 11 i 14 anys, ja que es considera que són els anys previs a començar a tenir relacions sexuals. Catalunya compleix aquesta pauta i, a més, l'amplia a diversos grups d'alt risc, entre els quals els homes homosexuals de fins a 26 anys, les dones i els homes VIH positius fins als 26 anys i les dones que han superat un càncer de cèrvix, de qualsevol edat, per tal d'evitar recaigudes oncològiques. També es recomana a persones amb una vida sexual molt activa, sigui perquè son treballadors sexuals, sigui perquè tinguin múltiples companys sexuals. També les víctimes d'abusos sexuals poden accedir al vaccí.

Contreure una vegada de VPH implica arrossegar conseqüències per a tota la vida?

El VPH és un dels virus de transmissió sexual més freqüents a escala global i la immensa majoria dels contagis es produeixen en els primers anys d'exploració sexual. "En pràcticament tots els casos les defenses eliminen el virus de manera espontània i sense necessitat de sotmetre l'afectat a tractaments", explica Magda Campins. Ara bé, hi ha un 10% d'afectats que, una vegada contagiats, queden infectats de manera crònica i poden acabar patint algun tipus de malaltia. Campins assenyala que, d'aquesta minoria de casos, l'1% pot acabar desenvolupant un càncer.

Quins son els càncers associats al VPH?

El papil·loma humà és l'avantsala d'aproximadament tots els casos de càncer de coll uterí. "Epidemiològicament, té més relació causal el VPH amb el càncer de cèrvix que el tabaquisme amb el càncer de pulmó", assegura Tarrats. El virus, però, també és el causant del 85% dels càncers anals, del 50% dels càncers de penis, del 45% dels càncers vulvars i del 25% dels càncers d'orofaringe, segons el Centre d'Informació en VPH i Càncer, un organisme liderat per l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i l'Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) de l'Organització de les Nacions Unides. En el cas de Catalunya, els càncers que s'associen al virus representen l'1,4% del total de càncers en la població, i afecten un 3% de dones i un 0,3% d'homes.

Fer-se revisions ginecològiques periòdiques pot reduir el risc de patir càncer de cèrvix?

"La majoria de dones no van a la revisió ginecològica quan els toca. De fet, bona part dels pacients que presenten un càncer a conseqüència del virus, sobretot de coll uterí, no havien anat al ginecòleg a fer-se una revisió periòdica o una prova de detecció precoç de VPH abans del diagnòstic", explica Antoni Tarrats. Sovint les dones no se senten còmodes a la consulta del ginecòleg, però els professionals adverteixen que fer el seguiment preventiu salva vides. En el cas dels càncers de cèrvix, estretament relacionats amb el VPH, detectar la infecció és primordial per tal de fer altres proves més exhaustives, com una colposcòpia per examinar el coll uterí. 

L'estratègia catalana de cribratge de càncer de coll uterí recomana una citologia cervical (el test de Papanicolau) cada tres anys a dones d'entre 25 i 65 anys. Ara bé, en el cas de la sanitat pública depèn exclusivament de la dona trucar al seu centre d'atenció primària per demanar visita i, tot i que Catalunya és una de les regions del món amb menys casos de càncer de coll d'úter, la voluntarietat implícita en aquest programa fa que només dos de cada cinc catalanes es faci una revisió periòdica.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF