Els eiswein són vins dolços amb moderada graduació alcohòlica que se solen presentar en petites botelles, ja que amb dues copetes n’hi sol haver prou. No són els més indicats per a una partida de Fortnite, però sí que és extraordinari combinar-lo amb un pa torrat amb foie i confitura, amb diversos tipus de formatges cremosos o bones tallades de meló amb formatge blau tipus rocafort; però, sobretot, amb la companyia de la parella i d’amics fent una llarga xerradeta. Podeu trobar-ne la botella per un mòdic preu de 39 euros en una petita botiga de vins de Llucmajor anomenada Sa Vinya. Es tracta d’un e iswein austríac d’una varietat anomenada Grüner Veltliner de potència daurada amb mels, fruita pansida i fruits secs amb una delicada i extraordinària dolçor en boca.
EnòlegCap de setmana ple d’escrits, entrevistes, articles, reflexions, debats, dossiers i fins i tot algun senzill però meditat assaig sobre els presents, els absents, els solemnes monòlegs a dalt de la tarima, els informals diàlegs mentre durava el refrigeri, les paraules més repetides, les declaracions off the record i el llenguatge no verbal dels que se senten poderosos en un petit però majestuós congrés de Madrid el matí del dijous 6 de desembre. Però en aquell mateix moment succeïa un esdeveniment molt més important i majestuós per a un nombre incalculable de joves que no havien nascut l’any 1978. A les 10 h es col·lapsaren servidors, ordinadors i moltes mentalitats adultes esperant l’inici de la setena temporada d’un joc interactiu que ha seduït i captivat més de 125 milions de persones a tot el món i amb un potencial de creixement astronòmic anomenat Fortnite.
Construir, ballar, descobrir, destruir, córrer, ocultar, botar, apuntar, salvar, xerrar i matar són alguns verbs que s’activen quan et trobes a dos pams de la pantalla, amb uns auriculars amb micròfon i els comandaments a les mans. Joc virtual en una illa imaginària on es llancen 100 persones i has de fer el que calgui perquè tu o el teu equip pugui sobreviure a una tempesta que et va encerclant i uns enemics amb els mateixos desitjos de guanyar. Molts pensen que no aporta cap novetat en relació amb altres esdeveniments que han sorgit durant els anys, però així com la Carta Magna que delimita la nostra realitat resta immòbil sense aparença de cap canvi, el joc virtual va evolucionant per continuar captivant el personal més juvenil, tot copiant el model de les exitoses sèries de televisió que tant agraden als pares. Dijous matí a casa meva s’esperaven amb força impaciència els canvis d’aquesta nova temporada i, després de més d’una hora d’expectació, bona part de l’illa virtual va aparèixer enfarinada de neu amb gestos de complicitat nadalencs i un bon grapat de novetats que els feren embogir amb crits que encara retronen dins el meu cervell.
Mentre baixo per una muntanya gelada dins el menjador de casa, em ve a la memòria que alguns companys vinyòvols del nostre hemisferi encara no han acabat de veremar, ja que falten unes quantes setmanes per collir uns raïms que sobreviuen al pas de la tardor i que ens donaran uns vins especials que sorgeixen del fred anomenats eiswein. El nom ja és una bona pista que el lloc de naixement i la fama provenen de zones vitícoles amb accent germànic on tradicionalment alguns viticultors deixen una petita quantitat de vinya sense veremar, a l’espera que el raïm pugui sobremadurar i aguantar sanitàriament mentre les fulles van caient fins que les baixes temperatures de final de desembre i principi de gener en congelin els grans, fet que marca el moment de la recol·lecció. El veritable vi de gel prové del raïm congelat de manera natural quan la temperatura ambiental és de l’ordre de -10ºC durant uns quants dies. Quan això es produeix, ben abrigats i amb tisores de podar es veremen els raïms sans i es premsen tan aviat com és possible; s’aconsegueix extreure’n molt poc suc, però amb una elevada concentració de sucres i aromes.
L’explicació d’aquest procés és ben senzilla: a baixes temperatures, l’aigua que està dins els grans del raïm se solidifica en forma de cristalls de gel que desorganitzen els teixits; i mitjançant una forta pressió feta per una premsa, s’aconsegueix extreure la resta del líquid del gra, que conté una alta concentració de sucres, d’àcids i l’alliberació de multitud de composts aromàtics de la pell. Sembla senzill, però només es pot realitzar en zones amb climes vitícoles freds i on no hi hagi excés d’humitat. S’ha de ser conscient que una calabruixada o un atac de podridura abans d’arribar Nadal ho pot destrossar tot i que el rendiment és molt baix. Per tot això, i perquè són d’una especial qualitat, solen ser vins amb uns preus una mica alts.
Si volem acostar-nos a aquest estil de vins i no volem pagar-ne una morterada, és relativament senzill, ja que en plena època tecnològica es pot fer vi de gel a qualsevol part del món amb un congelador, una premsa i ganes d’experimentar. Ben segur que ben aviat arribarà el fred i dins la seva gelor hi podreu descobrir aquests tresors.
