Vigilar el maltractador i no la víctima, una nova proposta policial a Eivissa

La Secretaria d’Estat de Seguretat ja estudia la iniciativa del sindicat ASP

Diu Amnistia Internacional a l’informe L’Estat com a aparell reproductor de violència contra les dones que “els estats no només fallen en la prevenció i erradicació de la violència contra les dones a les mans de tercers, sinó que són ells mateixos generadors de violència institucional”. A la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona de l’Assemblea General de Nacions Unides del 1993, l’ONU tenia en compte per primera vegada la violència perpetrada o tolerada per l’Estat i en el seu article 4 recollia els deures dels estats per protegir de la violència la dona garantint la protecció de les víctimes. Però què passa quan aquesta protecció és la que genera violència institucional?Això és precisament el que s’han preguntat l’Alternativa Sindical de Policia (ASP) d’Eivissa. Els membres especialitzats en igualtat i treballadors en la Unitat de Família i Dona de la Policia Nacional (UFAM Protecció) asseguren que la protecció de les víctimes s’ha basat, tradicionalment, en un model de protecció d’escorta clàssica, segons el portaveu local del sindicat, Carlos Muñoz. I han fet una proposta que ho capgira: vigilar l’agressor.

El model actual “coarta la llibertat de moviments” de les víctimes de violència masclista amb ordre de protecció, les quals, segons Muñoz, “es veuen obligades a informar la policia en tot moment d’on són i amb qui i quins seran els seus moviments durant el dia”. Aquest model clàssic de protecció és molt similar al control que ja han sofert molt sovint les mateixes víctimes per part dels seus maltractadors. Han viscut com les seves parelles o exparelles les controlaven a tothora o com es veien obligades a explicar què feien, amb qui anaven o quins eren els seus plans a curt i mitjan termini. “Les víctimes de violència de gènere”, diu Muñoz, “el que volen després d’una situació com la que han viscut és sentir-se lliures”, una sensació que definitivament no senten quan porten un escorta aferrat en tot moment, fins al punt que moltes víctimes “demanen que es rebaixi el nivell de risc perquè no suporten que la policia els estigui controlant”, i això es deu, segons el portaveu local d’ASP, al fet que, amb la intenció de protegir, s’acaba exercint “violència de control institucional”.

Nou model

Per aquest motiu, i després d’observar el malestar que aquest tipus d’acompanyament causa en les dones maltractades, ASP a Eivissa ha dissenyat un nou model de protecció policial de les dones víctimes de maltractament basat a centrar els esforços de seguiment en els agressors i no en les víctimes. Per això, els membres de l’àrea d’Igualtat d’Alternativa Sindical de Policia a Eivissa han mantingut nombroses reunions disteses i informals tant amb víctimes de violència com amb experts de la judicatura i associacions feministes per recollir-ne les impressions fins a arribar a una proposta que ja han traslladat a la UFAM central i que s’ha duit a la Secretaria d’Estat de Seguretat perquè l’estudiï l’àrea de violència.

La proposta també l’ha acceptada la mesa tècnica del Ministeri d’Interior i pròximament es presentarà a l’Observatori de la Dona, al Consell General del Poder Judicial i a les diferents comissions d’Igualtat de les formacions polítiques de l’Estat. Però el que sembla clar és que difícilment serà viable executar un canvi tan radical en el model sense que hi hagi una correcta dotació de pressupost i efectius prou formats en les unitats especialitzades de la Policia Nacional. Segons les estimacions del sindicat ASP, si en l’actualitat hi ha uns 1.600 agents especialitzats a la UFAM Protecció, la xifra òptima per desenvolupar adequadament el seu treball hauria de ser del doble d’agents, els quals s’haurien de formar específicament en matèria d’igualtat.

137 víctimes per cada policia

Segons Carlos Muñoz, la mitjana estatal és de 137 víctimes per cada policia de la UFAM, un model que, en opinió seva, fa aigua des que l’any 2014 es va restar prioritat a aquests assumptes. A Eivissa són dos els policies especialitzats en protecció de víctimes que atenen prop de 60 o 65 víctimes cadascun, una mitjana inferior que la de Palma, on hi ha quatre policies per més de 750 víctimes.

Carlos Muñoz recorda que el nombre mínim d’agents especialitzats a la comissaria d’Eivissa dins la UFAM és de vuit agents, una xifra que no s’ha arribat a aconseguir mai: el màxim d’agents en la unitat va ser de sis persones abans que arribassin les retallades el 2014, quan la unitat va anar perdent els efectius fins a arribar als dos agents actuals i cap tipus de reforç. Amb tot, en l’actualitat Eivissa disposa, a més, del suport de tres policies, que estan a l’espera de rebre la formació específica que els capacitaria per ser agents especialitzats. La presència d’aquests policies que duen a terme tasques auxiliars ha estat possible, segons Carlos Muñoz, en bona part, per la pressió sindical exercida a Eivissa, però també gràcies a la bona predisposició del nou comissari de l’illa.

Una altra bona notícia avançada per Carlos Muñoz és que el director general de la Policia, Francisco Pardo Piqueras, en una reunió recent ha assumit de manera pública el compromís de millorar el nombre d’efectius a les UFAM, tant en la part de recerca com en la de protecció, en un màxim de sis mesos. Pardo Piqueras ha assegurat, així mateix, que aviat es veuran canvis importants també en matèria d’igualtat. Mentrestant, el sindicat ASP d’Eivissa espera que les promeses no quedin en paper banyat.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF