ENTREVISTA

Vicenç Vidal: “Faré un decret de zones humides; feim 20 anys tard”

Vicenç Vidal és conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca

Torna a ser la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca. Es tornarà a donar als temes ambientals el pes que els correspon?

És clar. Jo no faria aquesta separació, però és ver que s’ha de tornar a donar al medi ambient el pes que té. No vull que s’entengui com que es llevarà pes a agricultura, però és que s’ha de retornar la importància, sobretot als espais naturals protegists.

En l’acord de governabilitat, hi figura la creació del Parc Natural del Salobrar-es Trenc i l’ampliació del Parc Nacional de Cabrera. Com i quan es materialitzarà?

No és l’únic repte que tenim per endavant. També tenim l’ampliació de Cabrera i posar en valor el que ja hi ha. Si els espais naturals protegits s’han utilitzat com la carta de presentació de les Illes Balears al món, s’han de cuidar com a tals.

I pel que fa al Salobrar?

Primer hem de fer un acord d’inici. En aquesta terra hi ha el mal costum que els plans d’ordenació dels recursos naturals (PORN) marquin els límits dels espais naturals. Primer s’ha de fer l’estudi i després ja es delimitarà l’àrea a protegir. Això requereix temps, tot i que és ver que ja hi ha molta feina feta. Després s’haurà de dur a aprovació o via acords amb els propietaris, com estableix la LECO, o via Parlament. Depèn de com vagi amb els propietaris haurem d’optar per una via o per l’altra. De tota manera, jo crec que els espais naturals s’han de delimitar pels seus valors, els propietaris no han de determinar si és un espai protegit o no.

A Cabrera, la retallada en vigilància feta per Company ha propiciat que s’hi facin coses impensables fa 10 anys. A més, hi ha un Pla Rector d’Usos i Gestió que permetrà usos criticats fins i tot per les mateixes companyies de barques turístiques...

El PRUG no està aprovat encara. Nomenarem una nova junta rectora del parc que determinarà els canvis que s’hi hauran de fer. Evidentment, la vigilància s’ha d’incrementar i ho farem. Ningú tindria una joieria al Born oberta sense ningú que la guardàs.

Mantindreu la retallada que va fer Jaume Matas al Parc de Llevant?

Una de les meves preocupacions és que protegir és molt complicat: la LECO estableix uns procediments llarguíssims, complexos... però, en canvi, desprotegir és molt fàcil. Tenim una llei que prohibeix que s’estudiï que un àmbit entri dins un parc, amb noms i cognoms, citant una finca cadastral... cosa que és una vergonya. Per tant, aquestes coses han de canviar. Pel que fa a l’ampliació, és un objectiu engrandir el Parc de Llevant, però hem d’anar amb agenda. En el seu moment hi va haver propietaris que s’oferiren per entrar. No és una via tancada, però reconec que tenim els mitjans que tenim i primer hem de prioritzar la gestió dels espais que ja tenim.

Per poder-ho fer, revertireu les retallades en personal que va fer Company en els espais naturals?

La fusió de l’Ibanat i Espais de Natura no va ser tal, sinó un engoliment. Ara hem de veure de què disposam. Estam estudiant com reestructurar l’Ibanat. Així com la secció d’incendis funciona perfectament i n’estic molt orgullós, la secció d’espais naturals l’hem de reforçar i reestructurar. Crear és molt complicat i destruir és molt fàcil. De moment feim feina amb el que tenim, reassignant recursos dins la mateixa casa, com hem fet amb la vigilància dels party boats a les Pitiüses.

En el cas que arribin més sentències de treballadors acomiadats per Company i que obliguen l’Administració a readmetre’ls, els readmetreu? També n’hi ha que cobren per estar a ca seva, es podran reincorporar?

S’ha de mirar cas per cas. L’Advocacia de la Comunitat Autònoma és la que ho duu. A mi m’agradaria tornar a recuperar els mitjans que varen tenir en el seu moment, però això no és feina ni d’un dia ni de dos ni de tres. És una meta i un objectiu a llarg termini, no seria honest dir ara el contrari.

Continuarà havent-hi directors de parcs naturals que duguin dos espais alhora, com és el cas del que dirigeix Mondragó i el Parc de Llevant?

Els espais naturals són on són gràcies a aquests directors que han fet una feinada. Tenen tota la meva admiració per fer tot el que han fet amb el que tenen.

Es mantindrà aquesta duplicitat?

Allò òptim seria que no. Ho estam estudiant. Hem de mirar quines són les prioritats. Tot aquest procés de retallades ha estat molt dur i hem de veure com ho tornam a aixecar.

Tornaran a tenir potestat per fer informes, els directors?

Sí. I els Agents de Medi Ambient podran fer denúncies i cadascú podrà fer la seva feina.

Els Agents de Medi Ambient eren considerats un cos que molesta?

Els Agents de Medi Ambient (AMA) han de fer la seva feina i són una peça clau dins el sistema. El que no pot ser és que la Conselleria de Medi Ambient no tingui ulls sobre el territori. Els AMA són els nostres ulls.

Se’ls impedia actuar per motius polítics?

Els AMA tindran, com ha de ser, la independència per fer les denúncies que considerin.

La serra de Tramuntana és un dels espais que aguanten més pressió.

La sensació que es té és que les figures que s’hi han aprovat l’han donat a conèixer més i això és bo per al moviment econòmic de la zona. Com a regidor d’Esporles he vist un canvi. Però també és ver que un dels eixos, a part de la reactivació econòmica, ha de ser la conservació i manteniment de la cultura. Hi ha d’haver investigació, i la gent que viu allà ha de poder gaudir del seu entorn. Veig molt positives les iniciatives de custòdia del territori per a aquesta zona, a part del paper que l’Administració no ha de renunciar a fer.

Després de 8 anys, encara no hi ha cap pla d’usos per a la Serra...

És un dels grans reptes que tenim, però potser abans hem de fer una passa enrere i revisar el PORN.

Balears importa un 90% dels aliments que consumeixen. L’Administració té marge per canviar-ho?

Si hi ha consciència social que la gent vol consumir producte local, el que hem de permetre és que la gent l’identifiqui. Un dels problemes que tenim és que quan la gent va a comprar no pot identificar quins són els productes produïts aquí. Aquest és un dels reptes. Si aconseguim que les explotacions agràries, familiars, siguin rendibles i puguin tirar endavant, serà via ingressos, i aquests arribaran si hi ha consum.

Es pot fer alguna cosa perquè el sector serveis ofereixi tomàtigues d’aquí i no de Xile?

El peix d’aquí és de qualitat i els restaurants l’ofereixen. És important que, si volem diferenciar la nostra destinació turística, ho fem de fer oferint qualitat, i la tenim aquí. El sector agrari hi juga un paper clau, no només de conservació del paisatge, sinó també produint els nostres aliments. La sobirania alimentària és una fita a la qual hem d’aspirar.

Canviareu la Llei agrària?

El sector agrari ha de tenir la seva llei i aquesta té coses positives, com la venda directa. El que em preocupa és que aquestes noves activitats complementàries desplacin els pagesos. Per exemple, si a un lloc de Menorca al senyor li convé més tenir turistes que tenir vaques, la Llei agrària haurà anat en contra del sector. El que no pot ser és que els temes urbanístics que inclou desplacin els pagesos del camp.

S’eliminaran les exempcions urbanístiques a les construccions agràries?

El sector agrari necessita instal·lacions dins el sòl rústic per fer la seva activitat, però el que no ha de ser és una porta falsa per convertir-ho en altres activitats que no tenen res a veure amb el món agrari. Això és el que s’ha de controlar.

El nomenament de Mateu Morro com a assessor d’Agricultura ha estat molt qüestionat. Com ho fareu per canviar la llei si ell fou un dels que més l’aplaudiren?

A mi m’agrada tenir totes les opinions. Un dels trets que em caracteritzen és el d’escoltar tothom. Per tant, escolt l’opinió d’una persona que té experiència i, fins i tot, en alguns temes no opinam igual. Però això no el desqualifica per dir: ‘molta part del sector pensa d’aquesta manera’. Jo vull tenir la informació. Crec que és una persona que pot donar uns coneixements i aportar idees que puc compartir o no. No és el conseller a l’ombra, el conseller som jo, i el que pren les decisions finalment som jo, tot i que m’agrada fer feina en equip.

La modificació del Pla Hidrològic per part de Company es va fer amb la intenció d’afavorir al màxim l’abús dels recursos naturals i va fomentar que es facin pous nous. El refareu?

Sí. La directora general, Joana Garau, està fent feina en això i té l’encàrrec de fer una revisió integral.

Aquest pla permet que els camps de golf es reguin amb aigua potable. Mentrestant, hi ha milers de persones al Llevant que no tenen accés a l’aigua potable.

No hi ha d’haver aquests canvis tan brutals d’un extrem a l’altre. Hi ha temes, com el de l’aigua, que són de futur i requereixen d’una bona planificació. Que al Llevant no tinguem una ANEI que ens permeti dur aigua a aquestes zones més de sequera no és normal. La planificació hidrològica necessita que s’hi faci feina amb vista a molts d’anys. Tenim herències enverinades com les dessaladores de Matas.

La rebaixa del catàleg de zones humides ha estat clau per urbanitzar les Fontanelles i sa Porrassa, a Calvià. Recuperareu el catàleg i hi incloureu les zones humides potencials com Maristany i Portopetro?

S’ha de fer un decret de zones humides i s’hi inclourien. No entenc com en un territori com Mallorca hi ha coses de planificació tan bàsiques que no quedin establertes i hàgim d’estar constantment amb aquest joc. Desgraciadament, potser feim 20 anys tard.

Toni Alorda serà el president de la Comissió Balear de Medi Ambient. Tornaran els criteris tècnics per damunt de tot?

Vaig ser tècnic de la Comissió Balear de Medi Ambient durant dos anys, crec que amb això responc. El català tornarà a ser la llengua vehicular i la gent podrà tornar a respirar. És un lloc dens on hi ha moltes pressions. És cert que hi ha molts temes que fins i tot no hi haurien d’arribar. La inseguretat jurídica sempre sol ser per conservar, per urbanitzar sempre hi ha seguretat. És l’hora d’establir d’una vegada les bases d’un model territorial que perduri en el temps.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF