Viatge en el temps a la Serra amb el satèl·lit Landsat-1

GeògrafEl satèl·lit Landsat-1 fou el resultat d’un projecte comú entre la NASA, el Departament d’Interior dels Estats Units d’Amèrica i el Servei Geològic del mateix país. Fabricat per l’empresa General Electric’s, es va enlairar dia 23 de juliol de 1972 i deixà de ser operatiu dia 6 de gener de 1978. Amb una òrbita a 917 km d’altitud, enregistrava imatges d’un mateix punt de la Terra (temps de revisita) cada 18 dies.

Aquella llavor sembrada fa 47 anys actualment continua donant fruit amb el Landsat-8. Saber que el programa Landsat continua enregistrant imatges de la Terra de manera interrompuda, ajudant-nos a entendre’n el tarannà, desperta admiració i, per què no, una certa enveja, sana.

El Landsat-1 anava equipat amb dos sensors: el Return Beam Vidicon (RBV) i elMultispectral Scanner (MSS), aquest darrer amb quatre bandes, dues a la regió de l’infraroig proper, una a la del vermell i una a la del verd. La resolució espacial (la mida del píxel) era de 80 m.

Fets els merescuts honors a l’enginy -el programa Landsat s’ho mereix-, dirigirem la mirada cap a la figura principal amb una imatge enregistrada fa 43 anys, concretament dia 16 de maig de 1976, en el moment en què el satèl·lit orbitava sobre l’illa de Mallorca. La figura, enregistrada pel sensor MSS, representa una composició a partir de les bandes de l’infraroig proper, el vermell i el verd, i, per tant, una composició a color fals. La interpretació que hem de fer d’aquest tipus de combinació és que la vegetació es veurà representada en color vermell.

Per analitzar la imatge, en primer lloc destacarem dos sectors etiquetats amb els números 1 i 2, en què les tonalitats blanquinoses indiquen una presència escassa de vegetació, dibuixant dues ‘illes’ que contrasten amb un entorn vermellós, signe de presència de vegetació. També hi he incorporat el perímetre de dos grans incendis forestals relativament recents: l’incendi de la Trapa del juny del 1994, amb 1.247 ha cremades, i l’incendi d’Andratx del juliol del 2013, amb 2.138 ha cremades.

Recordem que la imatge del 1976 forma part d’una dècada marcada pels primers grans incendis forestals a les Illes Balears. El matís de ‘grans’ és important, sempre hi ha hagut incendis forestals -són propis del nostre clima mediterrani-, però agafen el paper de ‘pertorbació’ arran del procés de transició forestal, definit com el punt d’inflexió que separa la contracció de l’expansió dels boscos a partir del desenvolupament econòmic, amb la substitució dels combustibles d’origen vegetal (carbó i feixines) pels combustibles d’origen fòssil (butà i gasoil), de la crisi de l’olivar, amb l’entrada dels olis de llavor d’altres mercats i d’un traspàs de la mà d’obra del sector primari al sector dels serveis.

Tornant la mirada a la figura, els punts 1 i 2 dibuixen àrees que recentment havien sofert un incendi forestal. El número 1 correspon a l’àrea del Galatzó, que l’estiu del 1975 patí un important incendi forestal. El punt 2 representa un sector de la Trapa on es pot observar una zona afectada d’unes 800 ha i que també apunta a un incendi recent, probablement de l’estiu del 1974. Si us hi fixau, l’àrea afectada per aquest darrer incendi coincideix amb la zona que, anys després, el 1994 i el 2013, patí dos incendis importants. Per tant, estaríem parlant d’un indret visitat pel foc cada 20 anys, cosa que estableix una recurrència que dificulta el procés de successió vegetal. Fins fa dos dies, a la dècada del 1960, Mallorca dibuixava un paisatge en forma de trencadís de clara signatura antròpica, en què els usos residencials, turístics, industrials, agrícoles i forestals es miraven de coa d’ull, en una cursa marcada per una expectativa de rendes majors i així, fins avui i sense nostàlgia per part d’aquells que ho visqueren.