VINYÒVOL
Societat 23/06/2018

Fer de la necessitat virtut

Ja ha arribat l’estiu, època de vacances, de viatges, de festes, d’amors fugaços, de revetlles, de diversió, de menjar i beure a l’aire lliure

Andreu Majoral
3 min
Els experts en publicitat saben com tirar l’ham perquè els joves piquin.

EnòlegJa ha arribat l’estiu, època de vacances, de viatges, de festes, d’amors fugaços, de revetlles, de diversió, de menjar i beure a l’aire lliure, d’anar a la platja o a la piscina; en definitiva, de gaudir de la vida i dels amics. Tot això ho han sabut captar molt bé les empreses que fabriquen i venen cerveses amb uns anuncis que transmeten il·lusió, energia i bon rotllo i que aconsegueixen augmentar les vendes any rere any. Les noves generacions que pugen són l’objectiu de qualsevol sector i els experts en publicitat saben com tirar l’ham perquè piquin: aparcar les explicacions tècniques i les avorrides i indesxifrables descripcions organolèptiques i anar directament al cor de les emocions.

Ja hem dit alguna vegada que la publicitat i el llenguatge del vi s’estan apropant al món cerveser per captar noves fornades, i els darrers a fer-ho han estat els vins de Xerès. Fa pocs dies ha aparegut una enginyosa campanya del consell regulador dels vins de Xerès i manzanilla, que planteja que tot allò que ens sol sorprendre comença amb un ‘i si...?’. Joves d’uns 25 anys atrevits, divertits, estiuencs, que surten, entren, es banyen, riuen, improvisen i s’atreveixen a tastar uns vins que moltes vegades s’han considerat per a gent gran, per a gent entesa i estantissa, amb unes normes rígides i d’una antiga tradició que s’ha de dominar com qui juga als escacs. Ens proposen que ens hi atrevim, que no tinguem peresa d’entrar en una especial manera d’entendre el vi perquè el més important és gaudir-ne sense cap tipus de por. Observant la campanya, que es pot veure per les xarxes socials, un s’adona que la copa que ens ofereixen s’omple d’hedonisme i aquest n’és el principal argument, obviant els majestuosos cellers on s’elaboren els vins, la terra blanquinosa on arrelen els ceps, les tres varietats de raïm - la majoritària palomino, la moscatell i la Pedro Ximénez-, les explicacions exhaustives de la manera tan original de criar els vins, de com s’aconsegueixen les diverses classificacions de vins i dels misteris que envolten el triangle que formen Xerès, Sanlúcar de Barrameda i el Puerto de Santa María.

Podríem omplir totes les pàgines del diari parlant dels vins que s’elaboren per aquelles contrades, però ni tenc tant d’espai ni tampoc tenc la intenció d’avorrir-vos amb llargues explicacions, tot i que seria bo fer-ne una petita pinzellada per aconseguir que, com diu la campanya publicitària, sigueu atrevits i faceu un ‘i si... els tastam?’. No naixeren per un procés de disseny, sinó per la simple necessitat de solucionar un seguit de problemes que anaven sorgint: per solucionar els problemes de picats làctics i acètics que solien aparèixer quan els vins viatjaven es va decidir afegir-hi alcohol vínic fins arribar entre els 15 i els 19 graus d’alcohol i que, d’aquesta manera, la bota quedàs protegida; per aconseguir una qualitat similar i homogènia independent de les circumstàncies de cada any es varen començar a mesclar anyades i es desenvolupà un sistema dinàmic de criança amb les anomenades soleras y criaderas. Aquestes dues característiques, juntament amb el microclima humit de la zona i la capa d’aire que es deixa a les botes de criança, que provoca la formació d’un vel de llevats si no supera els 15,5 graus d’alcohol, o una oxidació del vi si aquest té més de 17 graus, és clau per aconseguir tot un seguit de tipus de vins generosos que enamoren una part important de la població anomenats fino, manzanilla, oloroso, amontillado i palo cortado.

La publicitat ens indica que volen públic jove, nova saba que no estigui encartonada i que s’obri a les noves experiències d’uns vinaters que també estan evolucionant i ens presenten nous projectes ben interessants, com els enòlegs que creuen en el terroir i estan elaborant vins de parcel·les; els que s’atreveixen a veremar raïms ben madurs per obtenir un grau major i no haver de fortificar els vins; els cellers que embotellen els finos o els manzanillas en rama, o sigui, sense haver passat pels processos de filtració, clarificació i estabilització; els vinaters que ens indiquen l’any en què es va embotellar un vi o d’altres que presenten vins d’una anyada concreta sense haver-hi mesclat ni una gota d’una altra collita. En definitiva, uns vins dels quals tothom ha sentit a parlar, que evolucionen per atrapar els nous consumidors.

Vi recomanat

El Tresillo Amontillado del celler Hidalgo (Xerès)

Un amontillat és un vi que durant una part de la seva vida ha tingut una criança biològica, és a dir, que ha envellit sota la capa de llevats que conformen el vel de flor, i en un moment de la seva evolució, un mínim de tres o quatre anys, l’enòleg decideix que n’acabi el període de criança biològica i això es fa afegint l’alcohol vínic fins un mínim de 17 graus. Llavors en comença la criança oxidativa. Per tant, té un peu a cadascun dels dos mons.

Un clàssic que no pot faltar, un vi d’un brillant color ambre amb una intensitat aromàtica de llevat, ametlles i avellanes torrades, amb notes cítriques. En boca, sec i voluminós. Produeix una sensació salina i persistent i uns records finals d’ametlles.

stats