Publicitat
Publicitat

TURISME

Venècia aprova un codi de conducta i multarà els turistes que no el compleixin

La ciutat dels canals, de 54.000 habitants, rep cada any 25 milions de visitants

Prohibit passejar pel carrer en vestit de bany, anar en bicicleta, donar menjar als coloms, llançar escombraries a terra o banyar-se als canals. L’Ajuntament de Venècia acaba d’aprovar un codi de conducta per als turistes i qui ho incompleixi serà sancionat. Les multes van dels 25 als 500 euros, i hi ha cartells d’avís per tot el centre històric des de finals de juliol. Aquesta setmana fins i tot 29 agents suplementaris s’hi han desplegat perquè es respectin les noves normes. Perquè els venecians, abans que molts barcelonins, estan farts dels turistes. Amb tot, a la ciutat dels canals dubten que passi el que ha passat a la capital catalana: “Aquí no tenim una altra font d’ingressos. Difícilment pot haver-hi atacs contra interessos turístics”.

A la farmàcia Morelli, situada a Campo San Bartolomeo -a quatre passes del turístic pont de Rialto-, han col·locat un comptador a l’aparador que indica el nombre d’habitants que hi ha al centre històric de Venècia. Aquest divendres marcava 54.127. És la xifra de veïns que continuen vivint a la mítica ciutat dels canals. Res a veure amb la població de fa sis dècades: el 1951 era de 174.808 persones. “Només en una ocasió Venècia ha patit un descens de població comparable a l’actual: va ser durant la pesta bubònica del 1630. Aleshores va necessitar més d’un segle per recuperar el seu nombre d’habitants”, diu l’historiador italià Salvatore Settis al llibre Se Venezia muore [Si Venècia mor]. La nova epidèmia de Venècia són els 10 milions de turistes que rep cada any i que pernocten a la ciutat una mitjana de dos o tres dies. A aquesta xifra cal afegir-hi les persones que visiten la localitat una única jornada i que sumen uns 15 milions més a l’any, segons dades del consistori.

Botigues només per a turistes

“Tanquen una ferreteria i al seu lloc obren una botiga de màscares”, es queixa Matteo Secchi, del grup de ciutadans Venessia.com, que lluita per evitar la despoblació de la ciutat. “Ja tenim centenars de comerços de màscares, no en necessitem més!”, exclama. El mateix passa amb els forns de pa. Per trobar-ne un cal recórrer gairebé mitja ciutat.

Com frenar l’excés de turistes?

Almenys Secchi es mostra satisfet amb l’última iniciativa de l’Ajuntament, encapçalat per una llista cívica de centredreta: llançar una campanya de sensibilització sobre què es pot fer i què no a Venècia. “Ni menjar a les escalinates de les esglésies ni pixar a les cantonades”, enumera com a exemple d’algunes prohibicions. I afegeix: “Hem demanat a l’Ajuntament que cobri als visitants infractors de manera immediata, amb targeta de crèdit”. La incògnita és saber si hi haurà prou agents a la ciutat.

“Estem seguint amb passió el que passa a Barcelona”, confessa Michela Scibilia, del col·lectiu We are Here Venice, en referència als atacs contra interessos turístics protagonitzats per les organitzacions juvenils Arran i Endavant. “Aquí, a Venècia, els grups que resistim som pocs i malauradament només ens desfoguem a internet”, es lamenta. I, a més, aclareix: “La gent que viu del turisme és molta”. “Si perdem el turisme, ho perdem tot”, corrobora el representant de Venessia.com. “A Barcelona hi ha indústries i altres fonts d’ingressos, però a Venècia no”, declara.

Balears no tanca el debat tot i limitar les places

Antonio Guderzo, que regenta una agència immobiliària, explica que disposa de 80 apartaments a Venècia per llogar a turistes per dies o setmanes. “Només tenim dos apartaments per a arrendaments de llarga durada. Un, d’una habitació, que costa 1.000 euros al mes. I un altre, de dues habitacions, per 1.200”, detalla. “A qualsevol altra agència de la ciutat trobarà la mateixa situació”, aclareix.

Reset Venezia, un altre grup ciutadà, va comptabilitzar a finals de l’any passat que la plataforma Airbnb oferia 4.076 lloguers turístics al centre històric venecià. “Molts apartaments els gestionen societats que controlen fins a 80 cases”, diu Emanuele Dal Carlo, representant d’aquest col·lectiu. “Tot és pura especulació. Molts habitatges són de venecians, però d’altres estan en mans estrangeres”, assegura.

Fonts municipals justifiquen que els mateixos venecians hi contribueixen, perquè destinen casa seva al turisme. Al centre de Venècia hi ha centenars d’immobles públics buits, però s’han de restaurar i no hi ha fons. L’Ajuntament de Venècia arrossega un deute de 800 milions d’euros, heretat de l’anterior govern. Giampietro Galiardi, de l’organització Generazione ‘90 -es diu així perquè està formada per venecians nascuts a la dècada dels noranta-, també opina que és difícil que a Venècia es donin episodis d’atacs contra el turisme. Però adverteix: “Ningú sap què passarà en els pròxims anys. No posaria la mà al foc”.

La pressió turística també amenaça València

L'