Societat 09/11/2018

Lluny de la normalitat i amb molta feina a fer un mes després de la riuada

Els veïns de Sant Llorenç i Artà fan balanç de la situació actual als municipis

Constança Amengual
3 min
"Estam lluny de la normalitat però no estam sols"

Palma9 de novembre. Fa un mes de la torrentada que va inundar el Llevant de Mallorca. Un mes del fenomen impredictible que va suposar un gir radical en la vida de centenars de llorencins, artanencs, serverins, gabellins i manacorins i que ara intenten reconstruir. Cases que ja no hi són, carrers que s'han transformat, carreteres que han tancat, ponts desapareguts... Tot un paisatge arrasat al qual encara s'han d'acostumar.

"La destrossa dels primers dies, amb els carrers plens de materials i fang, evidentment ja no hi és, però estam lluny de la normalitat", afirma Catalina Mas, veïna de Sant Llorenç que col·labora amb l'Espai 36. Aquest, juntament amb l'Escaleta i l'Ajuntament de Sant Llorenç del Cardassar, ha ajudat a organitzar les ajudes i s'encarregà de repartir els productes bàsics, com alimentació, roba, aigua i mantes, els primers dies després de la tragèdia.

Mas explica que hi ha gent del poble que, un mes després, encara no dorm. Per a aquestes persones, que varen quedar atrapades a casa mentre veien com l'habitatge s'inundava i pensaven que moririen, és molt dur i costa recuperar-se'n, explica. "Cada vegada que plou, el meu cor s'estreny", li reconeixia una altra veïna dijous. "Ha estat una devastació que ha arrasat amb tot", hi insisteix, i destaca que ha estat impactant no poder anar a comprar res perquè no hi havia on anar durant les primeres setmanes. Aquest divendres, a la fi, celebra la reobertura de la fruiteria.

Enmig de la desgràcia, també la llum. Encara s'emociona davant les ganes, la valentia i l'esforç de tots els llorencins per sortir-se'n i mantenir-se optimistes. A més, "no estam tots sols", destaca, i torna a agrair l'ajuda de tants voluntaris que convertiren la feina de setmanes en qüestió de quatre dies.

Les ajudes encara no han arribat

Sant Llorenç, com és sabut, no fou l'únic municipi afectat. Portocristo, la Colònia de Sant Pere, s'Illot i Artà també van sofrir les conseqüències del desbocament dels torrents. Pedro Vaquer, resident d'Artà, explica que els efectes al seu poble no són comparables amb els de la zona zero. Tret del tall de carretera que connecta amb la Colònia de Sant Pere, allà han pogut continuar fent vida normal. Vaquer recorda el 9 d'octubre com un "caos", ja que aquell vespre no pogué arribar a casa ni localitzar els familiars durant diverses hores. Ni ell, de 47 anys, ni el seu pare, de 83, no havien vist mai res semblant. "No només era l'aigua, sinó tot el material que transportava i l'enorme força i velocitat", explica. De les 1.500 oliveres de més de 13 anys que tenia a la finca, 300 han desaparegut, no en queda rastre i en el seu lloc ara el terreny és totalment pla. Amb tot, però, remarca que "hi hauria pogut haver una desgràcia encara més greu".

Tolo Gili, batle d'Artà durant els dos primers anys d'aquesta legislatura i un afectat directe perquè la riuada va provocar la mort del seu pare i exbatle del municipi, Rafel Gili, aporta també el seu punt de vista sobre la situació actual. Segons Gili, queda molta feina pel que fa a les ajudes i els peritatges de les cases i els vehicles. Per una banda, es mostra especialment preocupat per la gestió de les assegurances privades, perquè un mes després encara no saben quan arribaran els doblers. Per altra banda, les ajudes públiques tampoc no estan clares. "La gent està despistada i no sé fins a quin punt quedarà satisfeta perquè les ajudes varien segons les històries i les necessitats de cada família", afegeix.

Finalment, informa que l'Ajuntament ha aturat altres gestions i destina el 100% dels esforços a millorar la situació arran de la torrentada. Aquest divendres comencen les obres de neteja de les finques i en aquesta qüestió sí que s'ha actuat amb rapidesa, destaca. A més, es preveu que abans de Nadal s'hagi instal·lat un pont militar en substitució del pont derruït. Mira en retrospectiva per fer-ne balanç i conclou que "queda molta feina a fer". Quant a la situació personal, reconeix que "el cop per la mort d'un familiar és molt dur i la situació no hi ajuda". Arreglar els papers administratius, tramitar les ajudes o haver de fer mudances són fets que compliquen el dia a dia i no alleugereixen el dol.

Un mes després de la tragèdia, es treballa encara intensament a Llevant per recuperar el paisatge i la normalitat. La millora material, però, camina a un altre ritme que la recuperació personal.

stats