Vallgornera, porta d’entrada a un altre món

La Federació Balear d’Espeleologia edita un llibre que desvetlla els secrets geològics d’aquesta cova singular i prepara unes jornades de divulgació i conservació

Fa 10 milions d’anys, a la zona on avui s’ubica la plataforma o marina de Llucmajor es va començar a formar un talús d’esculls i diverses capes de sediments a les conques de les serres, igual que va passar en d’altres indrets del llevant de Mallorca. En aquella època, el clima era molt més tropical i el nivell de la Mediterrània es trobava 50 metres per damunt del nivell actual. Així, els esculls coral·lins estaven molt afectats per les pujades i baixades del nivell de la mar, cosa que en facilitava l’erosió i feia que es dipositessin capes de sediments procedents tant de l’erosió continental com de les formacions de llacunes amb manglars i restes de fauna i flora aquàtica d’aigua dolça. La plataforma continental va quedar molt condicionada per l’existència de falles, que varen provocar que l’aigua termal començàs a fluir d’entre les esquerdes, cosa que va afavorir una dissolució de les parts més toves de roques en les quals es trobaven les estructures coral·lines. Els petits forats es convertiren en grans galeries i l’eixamplament de les esquerdes va provocar la formació de molts laberints.

Així es va formar la cova del Pas de Vallgornera, considerada pels espeleòlegs com la “catedral” de totes les coves d’Europa, per la seva majestuositat i singularitat. Es tracta d’un espai d’origen càrstic amagat sota una urbanització a la costa del migjorn del municipi mallorquí de Llucmajor. És una cavitat única no només per les seves dimensions (80 quilòmetres de galeries), sinó per l’abundància d’espeleotemes (dipòsits minerals a les formacions), molt poc freqüents. La cova està protegida per la Conselleria de Medi Ambient i declarada Lloc d’Interès Comunitari (LIC), i l’accés, en teoria, està restringit a treballs tipogràfics i de caire científic.

Ara, just 50 anys després del seu descobriment, la Federació Balear d’Espeleologia és a punt d’editar un llibre amb les feines duites a terme en aquesta cova en els darrers anys i un recull d’espectaculars fotografies, fins ara inèdites, de les seves sales i llacs, fetes per alguns dels membres d’aquesta federació: Guillem Mulet (president), Joaquín Pérez (vicepresident) i Alicia Gallardo (secretària). L’obra, que compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad, inclou una explicació del procés geològic de formació de les cavitats i de la gestació de les diferents galeries gràcies a l’aflorament de l’aigua, una extensa informació topogràfica, els sistemes de seguretat en cas d’accidents, les exploracions que s’hi han fet els darrers vuit anys i els fòssils que s’hi han trobat. El llibre té un caire molt divulgatiu i didàctic “amb l’objectiu de mostrar aquesta bellesa natural, perquè la gent entengui com es va formar aquesta cova i, sobretot, s’adoni de la necessitat de conservació d’aquest espai”, explica Joaquín Pérez, espeleòleg i un dels tres autors.

El llibre sobre la cova del Pas de Vallgornera es presentarà en el transcurs de les Jornades de Divulgació i Conservació de Cavitats que es faran al refugi de Binifaldó del 19 al 21 d’octubre, organitzades per la Federació Balear d’Espeleologia, on també es farà una taula rodona, xerrades, cursos, visionat de filmacions i altres activitats, encaminades totes elles a fomentar el respecte per aquest patrimoni, d’incalculable valor, i en suport d’una pràctica esportiva que, encara que minoritària, fa importants contribucions a la ciència. En aquest sentit, Pérez puntualitza que “nosaltres no feim ciència com a tal, però aportam coneixement científic mitjançant les nostres exploracions i estudis, ja que descobrim noves formacions que ens agrada donar a conèixer a tothom i, especialment, compartir-les amb els científics”.

Actualment hi ha prop de 500 federats, tots ells amb un perfil molt divers: treballadors, universitaris, però també geòlegs i estudiosos que en la topografia i l’espeleologia han trobat “nous reptes”, també hi ha esportistes que fugen dels anomenats esports clàssics i que descobreixen un “nou món” on el més important no és la competició, sinó la tranquil·litat i el descobriment d’un patrimoni que volen contribuir a difondre i conservar. Tot i que només uns pocs es dediquen a explorar coves, la majoria fa tasques de divulgació, conservació i estudi de coves, galeries i simes. També participen en cursos, jornades i fan entrenaments vinculats a l’espeleologia, terrestre i subaquàtica, que generalment requereix un material bastant sofisticat i costós. D’entre unes 5.000 coves catalogades a Mallorca només n’hi ha mig centenar de conegudes espeleològicament parlant; la resta gairebé no estan ni explorades o, en tot cas, són freqüentades per molts pocs espeleòlegs. “Segur que encara n’hi ha moltes més perquè Mallorca és com un formatge de Gruyère, aixeques una pedra i a sota hi ha una cova”, apunta al respecte Pérez.

“Sobreexplotació” de les coves

Per què unes jornades de divulgació i conservació? Aquest espeleòleg recalca que darrerament a la Federació han constatat un problema de “sobreexplotació” de les coves, motivat, en part, perquè a internet cada cop apareix més informació sobre les coordenades d’ubicació de les cavitats i agreujat pel fet que, d’un temps ençà, s’ofereixen més visites en aquests indrets per part d’algunes empreses hoteleres i d’empreses dedicades a les pràctiques de multiaventura. “Aquestes empreses inciten a visitar les coves però no posen l’accent en la conservació ni la protecció que requereixen i no tenen cura de l’entorn fràgil en el qual es troben aquestes cavitats de Mallorca, que estan suportant una gran pressió, i això en el futur podria tenir conseqüències nefastes”, adverteix el vicepresident de la Federació Balear d’Espeleologia. “No es tracta de tancar coves, sinó de conscienciar que són llocs fràgils que cal gaudir, però, sobretot, cal conservar, estudiar i preservar. Tenim 5.000 coves a Mallorca i és impossible vigilar-les totes, però és evident que cal un major control del que hi ha ara mateix”, es lamenta Peréz.

Així mateix, la Federació constata que algunes de les trenta coves mallorquines catalogades com LIC (Llocs d’Interès Comunitari) i ZEC (Zones d’Especial Conservació) no només no estan tancades, sinó que actualment s’hi accedeix sense cap mena de control ni cap permís especial, tal i com per llei seria preceptiu de fer. És el cas, diuen, de les coves de Pont, Pirata i Piqueta, a Manacor, que suporten mig centenar de visites cada dia.

Gràcies a un projecte de conservació subvencionat per la Fundación Biodiversidad, la Federació ha desenvolupat darrerament diverses campanyes de neteja en algunes coves, com a la de la Bassa Blanca, a Alcúdia, i a la cova de l’Estudiant, a Sóller. “Hem tret taques de carbur, hem esborrat fletxes de pintura i hem llevat fems i residus de tot tipus, des d’animals morts fins a preservatius, passant per fems, espelmes, miralls, menjar podrit, etc. També hi ha vessaments i aigües fecals que podrien provocar greus problemes de contaminació si traspassen la capa freàtica. No podem continuar maltractant les cavitats perquè les generacions venidores no les podran gaudir. Les hem de mantenir netes entre tots i no malmetre-les”, insisteix un i altre cop aquest espeleòleg.

Tornant a la cova del Pas de Vallgornera, Pérez destaca l’existència de restes de vertebres i mandíbules de Myotragus balearicus en diferents llocs de la cavitat, però que també hi ha “infinitat” de fòssils com Clypeaster (un gènere d’equinoderms) i Thalassinoides. “Per a mi -afegeix Pérez- aquesta cova és un regal, cada cop que hi entr aprenc una cosa nova. Les formacions fetes a través d’aigües termals i d’espeleotemes són espectaculars, però necessit entendre més coses... Una cova és una porta oberta a un altre món. Les coves ens diuen d’on venim, ens expliquen el passat geològic, però també el present i el futur, però cal saber mirar-les bé. A vegades estam catorze hores seguides dins una cova, ens és igual el temps, els diners i fins i tot la família, perquè vivim immersos en un món diferent, conscients que podem córrer un perill, però ens apassiona saber que sempre trobarem coses noves”, sentència el vicepresident de la Federació Balear d’Espeleologia.

A LA RECERCA DE MÉS COMPLICITATS

A les Jornades de la Federació Balear d’Espeleologia es donaran a conèixer algunes exploracions que des del punt de científic, segons creuen els seus organitzadores, han estat molt interessants i han aportat descobriments rellevants, com unes formacions de fòssils Thalassinoides (generalment cilíndriques) a les roques i que solen anar associades a fòssils molt antics. Els responsables de la Federació expliquen que no tenen subvencions de cap tipus i es lamenten que, tot i col·laborar amb entitats estatals com l’IGME i universitats d’altres llocs d’Espanya, per ara no han establert cap tipus d’acord amb la UIB. En aquest sentit, a la federació estan convençuts que l’espeleologia i la ciència “s’han de donar suport l’una a l’altra i treballar plegades” per avançar en tots els àmbits en què es pugui.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF