ENTREVISTA

Valentina Milano: “Està menys penat traficar amb persones que no amb drogues”

Professora de dret internacional de la UIB

“S’ha adoptat el Pacte mundial sobre migracions! És un moment històric atès que és el primer acord mundial que afronta la migració des d’un enfocament integral. No és perfecte, però és un bon text amb enfocament de drets humans i gènere. Ara només falta... aplicarlo!”, va piular Valentina Milano ahir des de la seu de l’ONU, tot just en concloure les reunions del Pacte mundial per tractar d’establir una migració segura, ordenada i regulada. Abans de partir a Nova York, havíem parlat amb qui és una de les grans expertes en tràfic de persones i que ha participat en les negociacions en representació de la UIB, d’on és professora de Dret Internacional Públic. Amb una llarga trajectòria professional com a jurista especialitzada en drets humans, la italiana resident a Mallorca presentà fa dos mesos la seva tesi doctoral: L’enfocament de drets humans en la lluita contra el tràfic de persones: una anàlisi des de la perspectiva de la protecció de les víctimes. Valentina Milano és persona que parla clar, molt conscient que hi ha massa vides en joc i una vulneració flagrant dels drets fonamentals.

Quan començau a treballar en la lluita contra el tràfic de persones?

Jo sempre havia treballat en cooperació i relacions internacionals en temes de drets humans, però gairebé no tenia present el tràfic de persones. Va ser quan, al voltant de 2009-2010, vaig fer feina a l’Alt Comissionat per als Drets Humans, amb la relatora sobre tràfic de persones, que em vaig adonar de la magnitud del problema. Vaig descobrir una situació gravíssima, àmpliament ignorada, del tot necessitada d’aportar-hi coneixement i de tractar-la des de la perspectiva dels drets humans. La situació és desastrosa a tots els països: hi ha més esclaus ara al món que quan l’esclavitud era legal. Parlam de quaranta milions de persones en situació d’esclavitud moderna, segons els darrers informes. I un dels grans problemes és precisament la seva invisibilitat, ni les autoritats se n’adonen. I, òbviament, les víctimes pateixen per culpa d’aquesta invisibilitat.

Com ho afronta el Dret internacional?

El Dret internacional ha afrontat tradicionalment el tràfic de persones amb estratègies de tipus penal i de control migratori, centrades exclusivament en la criminalització i el càstig, sense preocupar-se per les víctimes ni protegir-les. Aquest enfocament s’ha demostrat ineficaç, fins i tot contraproduent, i és per això que una part de la comunitat internacional ha canviat l’enfocament. Cal donar visibilitat a la víctima de tràfic de persones i afrontar el problema des dels drets humans. Si la víctima és invisible, està desprotegida. En trobar-se en aquesta situació de vulnerabilitat, amenaçada per les màfies i amenaçada també la seva família, no denúncia perquè la tornen al seu país i perquè seguirà en mans de les màfies. A més, amb massa freqüència se la criminalitza. És un despropòsit tot plegat. S’ha de canviar l’enfocament i s’ha de posar la víctima en el centre i amb les forces dels estats de la seva part.

Ho compararíeu amb la situació que han patit les víctimes de la violència de gènere?

Precisament, en aquest cas l’estratègia ha estat donar visibilitat a les víctimes de la violència de gènere, que se sentin escoltades i protegides per una regulació específica i per tot un sistema públic.

Per què els estats no afronten amb més contundència el problema del tràfic de persones?

Falta voluntat política. La gravetat dels fets té una resposta pública molt dèbil. El problema no es veu i no es vol veure. Popularment, es pensa que és una qüestió que ens és aliena, quan és present en tots els països i en totes les ciutats, i amb tendència creixent. S’ha de tenir en compte que al voltant del 80% de les prostitutes són víctimes de tràfic de persones, el 20% de les víctimes són menors i, a més, creix el nombre de bandes que recluten persones per a activitats criminals i, en un futur ben proper, Europa haurà d’afrontar un greu problema de tràfic humà per a l’explotació laboral. I el fet és que de cada vegada és més fàcil traficar amb persones. En realitat, és més fàcil i està menys penat traficar amb persones que amb drogues. Les sancions són més elevades per al tràfic de drogues quan, després de matar una persona, esclavitzar-la és el pitjor que se li pot fer. No es té en compte.

Creis que, si es conegués que darrere la prostitució hi ha de tràfic de persones, en baixaria la demanda?

La realitat és que Espanya és el país de l’entorn on hi ha més demanda de serveis de prostitució i això vol dir demanda de serveis de tràfic de persones. Em deman sovint si l’home que consumeix prostitució és conscient que provoca maltractaments, violència i vulneració de drets humans fonamentals. Cal fer una gran tasca de conscienciació i fer-ho també a l’escola, entre els joves, cal apel·lar a la responsabilitat. Al manco, ens hem de demanar si aquesta és la societat que volem.

Quin és el posicionament d’Espanya i de la legislació espanyola en matèria de tràfic de persones?

De moment, Espanya no té una llei específica sobre tràfic de persones. Hi ha un article, el 59bis, dins la Llei d’estrangeria. Després hi ha protocols, a nivell estatal i autonòmic. En canvi, altres països d’Europa sí que tenen una llei sobre tràfic de persones, com Itàlia i el Regne Unit. El cert és que Espanya hauria de donar una resposta més contundent. El sistema públic espanyol no garanteix la protecció de les víctimes ni els facilita cap sortida. Pedro Sánchez, en la seva darrera campanya electoral, va parlar del tema des del compromís. Ara podrem veure què es fa. Estam en un moment clau per fer una aposta i lluitar contra aquesta problemàtica. La tenim davant els ulls i no els podem tancar.

Es fa o es pot fer res en l’àmbit autonòmic?

És clar que es pot fer. Com deia, el problema és present en totes les comunitats. L’actual executiu balear ja ha manifestat la seva voluntat d’intentar posar-hi remei. De fet, ja s’hi treballa de valent. El Govern de les Illes Balears vol lluitar contra el tràfic de persones i prepara un pla i protocol autonòmic, que elabora una comissió en la qual jo hi particip. Es vol fer un pla innovador i realment operatiu, perquè involucrarà tots els actors que són necessaris, des dels serveis socials, fins als serveis jurídics, la policia i altres experts.

Vós participau en les negociacions del Pacte mundial sobre la migració. Fins a quin punt és estreta la relació entre migració i tràfic de persones?

Si als estats els costa afrontar el problema del tràfic de persones és, precisament, per la relació amb les migracions. Tenen por d’oferir una protecció a les víctimes perquè no hi hagi un efecte de crida. No volen acollir ni obrir portes. Això, a les passades reunions del Pacte, a Viena, es va veure clar i em va deixar preocupada la posició de la majoria dels països de la Unió Europea. Si no permetem migrar de manera legal, estam alimentant el tràfic de persones, i això és afavorir la vulneració de drets tan fonamentals com el de la llibertat, el dret a la salut, a la vida familiar, a l’educació, a tenir una llar... Les màfies, de fet, celebren, i molt, que Europa no vulgui obrir les fronteres, els afavorim enormement. Durant tota la història s’ha migrat. La gent s’ha de moure, sí o sí. Si no permetem el moviment legal i digne, afavorim el moviment il·legal i indigne.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 22/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF