Vacances d’estiu amb criatures

És el moment d’aprofitar per passar-hi més temps, divertir-se plegats i gaudir sense presses dels dies llargs

El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans defineix la paraula ‘estiu’ com a “estació de l’any entre la primavera i la tardor que, a l’hemisferi Nord, comença el 21 de juny i acaba el 23 de setembre”. Si en aquest mateix diccionari cercam la paraula ‘vacança’, ens aporta diferents accepcions, entre les quals trobam les següents: “3. Dret irrenunciable de tot treballador per compte d’altri a un quant temps de descans anual retribuït, que sol ésser de trenta dies, ordinàriament a l’estiu. 4 Temps de repòs concedit als estudiants, en la recurrència d’una festivitat o per altres circumstàncies, sobretot la calor dels mesos d’estiu, durant el qual estan tancades les escoles”.

Unim els dos conceptes i tenim ‘vacances d’estiu’. En aquest punt, us propòs una activitat: aturau la lectura un moment i parau esment a totes aquelles idees i pensaments que us venen a la ment llegint aquests dos mots.

Si no teniu fills, segurament haureu pensat en: descans, diversió, festes, desconnexió total, tal vegada viatges, platja, sopars que s’allarguen fins ben entrada la matinada, concerts, lectures pendents, etc.

Per als que tenim fills petits, segurament els pensaments anteriors són un record dolç d’abans de tenir-los. Possiblement, a les famílies, la primera idea que ens ve al cap són els malabarismes a fer per poder ‘conciliar’ les vacances dels adults amb les de les criatures. Ben segur que aquí entraran en escena solucions vàries: padrins, escoles d’estiu, algú que vindrà a estar amb ells... I després de tenir solucionat el tema de la conciliació, molts haureu pensat: “tres mesos amb ells: què farem? Saps que en tenen de vacances! Són massa mesos!”, i altres pensaments per l’estil que es podrien parlar i discutir i segurament tothom hi tindria part de raó. Aquest article, però, no pretén encetar cap debat, sinó simplement fer algunes reflexions sobre les vacances d’estiu amb criatures:

- Els infants necessiten passar estones amb nosaltres, fer coses junts. Cal passar de la rutina estricta de l’hivern i dels horaris quadriculats al laissez faire, és a dir, al deixar fer, al deixar passar i aprendre a gaudir sense presses dels dies llargs, dels dies de platja i sol, dels dies d’arena als peus i sal a la pell. Després de la feina, fem-los aquest regal: estar amb ells. Serà el seu més bell record d’infantesa quan els demanin com eren els seus estius.

- Deixem d’organitzar la seva vida al mil·límetre. Si tenim solucionat el tema de la conciliació, és necessari que a l’estiu també facin activitats extraescolars? I, sobretot, en el cas que les facin, les han triades ells? Posem-nos al seu lloc i pensem que algú ens vingués amb un calendari d’activitats que nosaltres no hem ni demanat. Com ens sentiríem? Els infants també necessiten descansar i aturar. Tenen dret a no fer res. Han d’aturar per poder continuar, ben igual que les persones adultes.

- La creativitat i la imaginació són el millor antídot contra l’avorriment. Les criatures s’han d’avorrir. No passa res. No els ho donem tot fet. Deixem que sentin la necessitat de fer, de crear, d’imaginar, de pensar. Simplement posem al seu abast materials que puguin manipular i els ajudin a descobrir, per exemple, que amb una capsa de sabates i quatre tubs de cartró dels rotlles de paper higiènic buits poden fer un cotxe, i que, a més, el poden pintar com vulguin. O que amb aquesta mateixa capsa poden fer l’escenari d’un teatre i que amb varetes primes i llargues de fusta es poden construir titelles que facin un gran espectacle.

- Llegim aquell conte que fa estona que no hem mirat. Improvisem algun contacontes. Tornem petits amb els nostres fills: juguem a terra, aparquem les nostres cabòries per un instant. No passa res, les cabòries i els problemes continuaran al mateix lloc en acabar, però els nostres nins i nines un dia creixeran i ja no voldran sentir històries, ni enfilar macarrons en un fil i pintar-los de colors. El temps passa més aviat del que pensam.

- Obviem els rellotges per uns dies. Anem a la platja i construïm castells d’arena. Sortim a les festes populars de barriades i pobles. Quedem amb els amics de sempre, aquells que fa temps que no veim perquè les agendes són massa plenes. Posem alguna pel•lícula i mirem-la tot menjant crispetes.

- Deixem que juguin tots sols. Els infants també necessiten el seu espai. Han d’aprendre a regular el seu temps i que, de vegades, els grans també necessitam espai per a nosaltres i per fer les nostres coses.

En definitiva, gaudim de l’estiu amb els menuts de la casa. Deixem de ser tan exigents amb ells i amb nosaltres mateixos. Agafem banyador i tovallola i capbussem-nos en els dies de no fer res, d’estimar sense límits i naveguem per nits a la fresca fins a caure esgotats fins l’endemà, quan el sol tornarà a sortir.

RECOMANACIONS:

- Reduir el temps de les pantalles. Podem ser més flexibles amb el temps d’ús, però no s’haurien de convertir en l’únic passatemps de l’estiu. Canviem les tauletes per jocs de taula tradicionals.

- Recuperar hores de son. Descansar més i millor.

- Si en duen, establir un temps per fer les feinetes o deures d’estiu i ajudar-los en aquesta tasca.

- Gaudir de la platja i anar-hi carregats de poals, pales i rampins.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF