Europa sacrifica els pagesos
La UE vol impulsar un model agrari de tipus industrial
Els pagesos tenen la sensació que la Unió Europea no els té en compte. N’hi ha que diuen que els pagesos britànics han fet bé de votar a favor d’anar-se’n, ja que si continuassin dins la Unió aviat no en quedaria cap ni un. La raó de tot això és la desprotecció dels mercats i la pràctica d’oferir avantatges a les exportacions agrícoles de tercers països a canvi de beneficis per a altres sectors. Que la Unió Europea fa temps que ha sacrificat la seva pagesia és un fet estadístic, no és un fet d’opinió. El que vol fer Europa, si de cas, és impulsar un model agrari de tipus industrial i sense pagesos, que pugui competir amb els preus baixos, sacrificant l’agricultura i la ramaderia de base familiar. En aquest panorama, la PAC és sols una política per ajudar “a ben morir” sense vocació de resoldre problemes.
Doblement sacrificats
La renda agrària de les Illes és més baixa que a la resta de llocs
Però què passa a les zones amb desavantatges físics (zones de muntanya, insulars o llunyanes)? En aquests casos, a les dificultats generals s’hi afegeix una impossibilitat seriosa de competir, tant amb les produccions de països tercers com amb les de la mateixa Unió Europea. Els superiors costos de producció, les dificultats per a la mecanització i organització dels productors, la manca de volum, l’existència de mercats poc transparents i, moltes vegades, la coincidència amb zones d’intens desenvolupament turístic expulsen acceleradament els agricultors de l’activitat agrària. Però mentre que les zones ultraperifèriques com les Canàries tenen almenys un suport pal·liatiu, les Balears no tenen res. Aquesta és la raó que explica que la renda agrària sigui més baixa a Balears que a la resta de comunitats autònomes, que les ajudes siguin menors i que la destrucció d’actius agraris sigui més ràpida.
Taronges, a preu regalat
La gran presència de fruita de tercers països, la causa principal
La situació del sector cítric és delicada. L’anyada és bona, però els preus són desastrosos. La crisi de preus està motivada per la massiva presència de fruita de tercers països (Sud-àfrica) a causa de l’accés lliure a Europa de les mandarines i les facilitats per a les taronges, segons l’acord comercial del 2016. A finals d’any, milers de tones de mandarines i clementines quedaren als arbres, ja que no compensava collir-les. Ara la campanya de taronja pinta malament, tot i que se n’ha aprovat la retirada de 50.000 tones per fer-ne suc o per repartir als bancs d’aliments. Els agricultors diuen que a Sud-àfrica es permeten fitosanitaris prohibits a la UE i que hi ha altres normatives laborals, per això els costos de producció són més baixos. El cas és que el preu per als pagesos ha davallat més d’un 30% i el preu per als consumidors no s’ha modificat.
Brexit i patates de sa Pobla
Preocupa que hi hagi dificultats administratives en l’exportació
La implementació del Brexit es preveu immediata i les conseqüències per a l’agricultura balear i, en particular, per a la poblera, són incertes. La patata mallorquina té una acreditada reputació en el mercat britànic, ja que és una patata de qualitat i competitiva en tots els terrenys. Així com en altres sectors agraris l’entrada a la Unió Europea no va dur res de bo, en el sector de la patata d’exportació no va ser dolenta. Avui la patata mallorquina extraprimerenca, que representa més d’un 20% del total espanyol, conserva posicions importants en el mercat britànic. Allò que preocupa és que a les dificultats de la insularitat s’hi afegeixin dificultats administratives a l’exportació que returin el pas dels camions a les fronteres. S’entén que per a un producte fresc qualsevol obstacle fronterer, derivat de certificats, de permisos o de controls per a països tercers, pot ser un problema si no es preveu amb temps.
El pebre de tap de quartí
El producte va camí d’aconseguir la denominació d’origen
En aquesta lluita de mercats i d’interessos, sempre tenim les de perdre. Per això és important la qüestió de les polítiques d’acreditació de la qualitat, que, entre altres mesures, passa per les denominacions d’origen. En aquest escenari és on l’existència de varietats vegetals o races d’animals úniques, al costat de tradicions d’elaboració que venen de lluny en el temps, es pot convertir en un actiu de primer ordre. Aquesta és la situació del pebre bord mallorquí, elaborat amb la varietat ‘pebre tap de quartí’, el dolç, i amb la varietat ‘pebre de cirereta’, el coent. Els estudis realitzats per la Universitat de les Illes Balears han demostrat les propietats d’aquest pebre bord i la seva idoneïtat per a l’elaboració d’embotits i per a altres usos culinaris. Ni en color, ni en sabor, ni en propietats conservants no és comparable a altres pebres bords. Per això la denominació d’origen es va obrint camí i aviat pot ser una realitat.
