La UIB estudiarà com augmentar l’ús del català en els graus on està més marginat

PalmaL’enquesta sobre els usos lingüístics a la UIB, que la mateixa universitat va fer pública aquest dilluns, revela que el castellà predomina sobre el català en tots els àmbits menys en l’adminsitratiu. L’ús de la llengua pròpia només és majoritari entre els treballadors de l’administració, mentre que és minoritari tant en les assignatures de grau com en la relació entre els professors i els alumnes. Per això, el Servei Lingüístic de la UIB estudiarà com incrementar l’ús del català, sobretot en els graus en què la llengua pròpia està més marginada. “A escala social, tot i que el coneixement ha augmentat, hi ha l’hàbit de fer el canvi cap al castellà, i el que passa a la societat també es produeix en l’espai universitari”, diu la professora de Filologia Catalana i directora del Servei Lingüístic Rosa Calafat. I matisa: “Potser això no hauria de ser així, potser les universitats hauríem d’anar per davant”.

La filòloga assegura que tirar endavant aquest tipus d’estudis és important per poder dissenyar bones polítiques de planificació lingüística, “sense les quals és difícil que la llengua pròpia es mantingui, i més tenint en compte el fenomen de la globalització”. En el cas de la UIB, l’enquesta estava dins el Pla de llengues 2017-2020, i els resultats es tindran en compte per redactar el proper pla, que serà del període 2021-2024. “Amb aquest diagnòstic, la idea és aconseguir que les tres llengues que hi ha -la pròpia, la de l’Estat i la d’internacionalització- tinguin els seus espais, respectant el català”, afirma.

Marcar un mínim de matèries en català

L’enquesta -que no inclou els estudis de màster- diu que un 32,7% de les assignatures que imparteixen els professors de la UIB és només en castellà; un 32%, en català, i un 7,6%, en anglès, segons han admès els mateixos docents. En relació amb les respostes dels alumnes, la diferència entre llengües encara és més clara en favor de l’espanyol: han afirmat que un 42,2% de les matèries es fa només en aquest idioma; un 25,3%, en català, i un 4,2%, en anglès.

De les enquestes als alumnes també es desprèn que el castellà predomina en la seva relació amb els professors. Un 54,8% reconeix que s’hi dirigeix en aquest idioma; un 35,2% diu que ho fa en català, i un 5,2%, que empra l’anglès. De la mateixa manera, asseguren que un 53,1% de les respostes que reben és en castellà; només un 36,1%, en català, i un 5,8%, en anglès. També mostra que el castellà és majoritari en els exàmens, segons els alumnes: un 49,6% dels enunciats és en aquest idioma, un 26,4% és en català i, en anglès, un 6,8%. Els estudiants enquestats també diuen que contesten un 53,3% dels exàmens en castellà; un 22,8%, en català i un 6,4%, en anglès.

Amb aquestes dades a mà, la passa següent serà treballar per augmentar l’ús del català en formacions com Dret, Economia, Infermeria i Fisioteràpia, Medicina o Psicologia, en què predomina clarament el castellà. “És importantíssim garantir la presència de la llengua pròpia perquè estudis com els de Medicina tenen una repercussió directa en la societat, i la interacció és immediata”, reflexiona Calafat. I apunta com una possible directriu que es podria aplicar, establir un mínim d’assignatures en català en aquells graus on hi ha més desequilibri lingüístic.

“El fet que hi hagi poca docència en català en un grau fa que tot sigui com una cadena: s’habituen a l’ús del castellà i quan entren al món laboral continuen sense usar el català per comoditat”, reflexiona el filòleg expert en sociolingüística Joan Melià. Per a ell, l’enquesta és una evidència significativa però no del tot representativa, perquè no s’ha fet a partir d’una mostra, sinó que s’ha enviat a tothom i l’ha respost qui ha volgut. Amb tot, apunta que ja el 1992 es va fer un estudi similar -encara que no amb tantes variables- i els resultats situaven el català com la llengua de la docència en un 50% dels casos.

“Això significa que la unviersitat era un sector de l’ensenyament molt avançat, perquè llavors encara no s’havia generalitzat l’ensenyament del català com ara”, argumenta. I afegeix que “ha perdut la funció de liderarge que tenia en relació amb la presència del català com a llengua vehicular d’ensenyament”.

Polítiques efectives

Entre les raons que expliquen aquesta situació, Melià apunta l’augment de mobilitat tant entre els alumnes com entre els professors, i la manca d’una política efectiva per afavorir l’ensenyament en català per part de la universitat. Entre altres coses, no hi ha cap requisit lingüístic per exercir la docència. Reconeix que “en alguns casos és una barrera massa gran”, però creu que afavoriria l’ús de la llengua pròpia que, amb l’excepció d’algunes places de primers nivells, es requerís de manera generalitzada als docents que acreditassin coneixement de les llengües oficials.