Troben una substància relacionada amb la vida a Venus

Tot i que els científics no saben explicar-ne l'origen, no hi ha proves concloents que procedeixi d'éssers vius

Un equip d'astrònoms internacional ha publicat un article a la revista Nature Astronomy en què anuncien la detecció d'una substància coneguda com a fosfina a l'atmosfera de Venus. Abans que es publiqués l'article corrien rumors a les xarxes, i fins i tot han proliferat articles en blogs, que asseguraven que la fosfina de Venus podria procedir d'alguna forma de vida present al planeta. Tot i l'interès innegable del treball, la comunitat científica, inclosos els mateixos autors, s'ha mostrat prudent davant aquesta possibilitat.

La fosfina és un gas tòxic que put com un peix molt (però molt) podrit i que a la Terra la produeixen bacteris que descomponen matèria orgànica en absència d'oxigen. Se'n genera als pantans, a les aigües residuals i als budells d'alguns animals. Fa alguns mesos, la investigadora Sara Seager, que també signa el nou treball, va publicar un article a la revista Astrobiology en què situava aquesta substància pudent com un bon indicador de la presència de vida en altres planetes, fins i tot de manera més determinant que l'oxigen, que es pot produir sense la intervenció de cap ésser viu.

A partir d'això, i del fet que els autors de la troballa no poden associar la presència de fosfina a processos geoquímics o atmosfèrics, es podria fer un raonament llaminer segons el qual l'única explicació de la fosfina venusiana sigui la presència de vida. Això és el que ha passat a les corredisses habituals de les xarxes. La cerca de vida fora de la Terra, però, és un treball detectivesc d'una gran minuciositat. Sherlock Holmes ja advertia que quan s'ha descartat l'impossible, el que queda ha de ser la veritat. Però realment, en aquest cas, s'ha descartat l'impossible?

El problema és que quan es parla d'altres planetes ni tan sols se sap del tot què és possible i què no. "A l'atmosfera de Venus hi ha gotetes de condensats i el que passa a la seva superfície és completament desconegut", explica Ignasi Ribas, director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i expert en l'estudi d'exoplanetes. Ribas utilitza l'exemple de les gotes per constatar que a Venus hi ha processos que encara no es coneixen i que caldria investigar per descartar-los com a font de fosfina. "I no els coneixerem fins que no hi enviem una sonda per fer mesuraments in situ", afegeix.

Extraterrestres: l’odissea de la cerca de vida fora de la Terra

Per altra banda, els autors de l'article defensen la presència de fosfina a partir de la detecció d'un sol dels colors de la llum que emet aquesta substància. Totes les molècules i elements químics emeten llum de diversos colors que els són propis, de manera que quan s'observen aquests colors se'n pot assegurar la presència. Es tracta d'una mena de petjada digital que permet identificar a distància de què estan fetes les coses. Seguint aquest símil, Ribas és del parer que detectar un sol dels colors "és com tenir només un solc d'una empremta dactilar", amb la qual cosa associar-lo inequívocament a una substància concreta pot ser arriscat.

Segons l'ecòleg de la Universitat de Barcelona Andrea Butturini, expert en ambients extrems, "hi ha qui especula que hi podria haver microorganismes flotants adaptats als ambients àcids de l'atmosfera de Venus": "Però no sé com s'ho farien amb l'excés de radiació ultraviolada ni amb la falta d'aigua o de nutrients com el nitrogen". "Si fos veritat, seria una revolució, però encara som molt lluny de poder fer aquesta afirmació tan categòrica", conclou Ribas.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF