Troben les restes de tres represaliats més a la fossa de Calvià

CalviàEls cossos de dos represaliats pel franquisme i el peu d'un tercer han aparegut aquest dimarts matí a la fossa de Calvià, on fa només tres dies que aparegueren les de Joana Vaño Morales, militant de la UGT i del PSOE assassinada el 2 d'octubre de 1936 al coll dels Cucons, entre Palmanova i Calvià. Els tècnics que treballen en l'exhumació han assegurat que "es tracta al 100% de víctimes de l'opressió". La "posició dels cossos" i els "traumatismes" que presenten no deixen lloc als dubtes. Després de deu dies de feina, ja són quatre les víctimes del franquisme que han aparegut al cementiri calvianer.

"Estan un damunt l'altre i capgirats", ha explicat a l'ARA Balears Jaume Servera, un dels coordinadors de les tasques. Un d'ells presenta una ferida de bala al crani. El que serà molt complicat saber per ara és qui són, encara que les proves posteriors en podran facilitar la identificació.

"Les restes que hem trobat avui pertanyen a persones que no figuren en el registre. Es varen executar persones de les quals tenim documentació, però no és el cas d'aquestes víctimes", ha assenyalat Almudena García, de Sociedad Aranzadi, l'empresa adjudicatària del pla d'exhumacions del Govern. A més dels dos cossos, també s'ha trobat la resta d'un peu que pertany a un tercer represaliat.

Dificultats

Els tècnics s'han trobat amb la dificultat que els nínxols que es varen construir als anys 50 han fet malbé molts enterraments anteriors. A més, encara que el total de víctimes documentades és de 14 persones, 13 homes i una dona, els testimonis orals donen fe que n'hi ha moltes més. I la troballa dels dos cossos aquest dimarts és prova de la certesa de les fonts orals.

Les tasques s'allargaran fins a l'1 de novembre, dia de Tots Sants. Durant els propers dies s'obriran els terrenys que hi ha en un dels cantons del cementiri de Calvià i l'anomenada fossa de terra.

Gràcies a les investigacions d'anys i anys del professor Manel Suárez, qui va coordinar el Mapa de fosses elaborat per Memòria de Mallorca, s'ha pogut determinar on es trobaven els cossos dels assassinats pel franquisme que foren enterrats a Calvià. "Trobar aquestes persones emociona, però ara és molt important contrastar les dades en el banc d'ADN", ha apuntat. Malgrat que se cerquen 14 persones identificades, Suárez recorda que "els testimonis orals parlen de moltes més". "Portaven els morts el més lluny possible de casa seva, per provocar l'eliminació completa de les persones assassinades i l'aïllament social dels seus familiars. Els enterraven sense nom, perquè és així com deixes d'existir".

Visita de les autoritats

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha visitat aquest dimarts la fossa de Calvià, acompanyada per la consellera de Cultura, Fanny Tur, el director general de Participació i Memòria Democràtica, Manel Santana, i el batle de Calvià, Alfonso Rodríguez.

"Hem obert una fossa per tancar una ferida. Aquesta ha estat una de les polítiques més importants de la legislatura", ha dit Armengol, qui també ha destacat que "no hem d'oblidar el que va succeir en aquesta terra, que va ser molt maltractada pel feixisme". Per la seva part, Alfonso Rodríguez ha considerat que recuperar els cossos no serveix només per restituir la dignitat de les famílies, "sinó de tota la societat". Fanny Tur ha volgut fer una crida a tots aquells "que cerquen familiars" perquè vagin a la Conselleria de Cultura i "deixin proves d'ADN per contrastar".

També han volgut estar a la fossa els familiars Joan Ferrà, el batle de Puigpunyent assassinat pels franquistes que, encara que està documentat a la fossa de Calvià, encara no s'ha trobat.