Trobat: "El mallorquinisme progressista té un projecte realment per a tots o per a només una part?"

El periodista Antoni Trobat presentà aquest dimecres a Calvià el seu llibre Un país anomenat nosaltres

El periodista Antoni Trobat presentà aquest dimecres a Calvià el seu llibre Un país anomenat nosaltres (Illa Edicions) al centre cultural de Can Verger. L'exdiputat i exportaveu de MÉS per Mallorca David Abril fou l'acompanyant de l'autor, el qual  descrigué com  una persona que "comparteix la mirada des de la perifèria i la voluntat per construir un horitzó d'emancipació". L'acte va ser organitzat per l'Assemblea Joves de Calvià, un col·lectiu amb dos anys de vida que "reivindica la cultura, la memòria històrica i les festes populars".

La  presentació  va ser  introduïda  per Marina Ribot, membre de l'Assemblea, qui va destacar que "nosaltres com a grup entenem la complexitat mallorquina i la dificultat per definir-la, per això és un orgull que hagi accedit a venir aquí, amb l'objectiu de qüestionar i repensar pluralment la nostra realitat", d'aquesta manera declararen l'entesa mútua amb l'obra de Trobat.

David Abril va descriure el periodista com un "heterodox" i "indisciplinat", i va afirmar que "no és fàcil apel·lar a categories de conceptes nous, perquè fan trontollar les conviccions que tenim". D'ell també digué que és "gent discreta però no menys compromesa" que  Samir  Amin i Josep Fontana, dos referents  intel·lectuals  morts fa poc.

A més, afirmà que "s'ha de ser  valent quan  saps que  els plantejaments  que  publicaràs  no cauran bé entre els teus, però de vegades és necessari superar-ho per construir un 'nosaltres' tan inclusiu com sigui possible que arribi a tenir entitat de país i sobirania plena". Així mateix, va declarar que Trobat i ell comparteixen "determinats posicionaments que es poden veure com una traïció", com quan reivindica "menys estelades i més  kellys ".

Abril assenyalà la intencionalitat de Trobat per "reivindicar el llegat islàmic i jueu com a part de la nostra cultura mallorquina" i una "identitat mestissa que s'ha anat conformant aquests darrers cinquanta anys i que, si no són considerats com un 'nosaltres', tenim un problema", digué.

En relació amb el seu llibre, el periodista explicà que són una recopilació de "textos d'urgència" i que "no tenien intenció de crear teoria però que, vists ara en perspectiva, ofereixen una manera de veure Mallorca molt concreta".

Per ell, el llibre surt d'una "triple convicció": el capitalisme de mercat és molt injust per a moltes persones de tot el món i per això hauria de ser superat; el nostre país compartit és Mallorca i està sotmès per un estat retrògrad com és el Regne d’Espanya; i la tercera i més importan  és que totes les realitats han de ser qüestionades.

El col·laborador de l'ARA Balears va expressar que sent un "gran respecte" per la classe mitjana catalanoparlant i progressista amb arrels rurals, però considera que "no ha entès el que està passant d'ençà de la crisi de 2008". En aquest sentit, creu que la seva idea de 'nosaltres' és reduïda perquè "aquest ha de ser més ample, ja que és l'única manera de seguir aquell llegat dels colons empordanesos que arribaren –per exemple– a una alqueria calvianera". Considera que sense aquesta revisió no es podrà fer front "al feixisme social" que ja és aquí,  apunt  que va ser comentat també pel seu company de taula.

Trobat va concloure demanant-se si el mallorquinisme progressista té un projecte realment per a tots els mallorquins o per a només una part concreta, i quin model defensa realment aquest projecte polític, el de  Terraferida , el d' Aptur  o un de mixt.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF