“Trobar-me amb la família el cap de setmana és sagrat”

L'actriu Agnès Llobet explica la setmana que li espera

Com que tenc una setmana molt moguda, dilluns serà un dia per acabar de preparar el pregó de la Setmana del Llibre en català. Farem assaig amb Javier Barrera, amb qui hem preparat una cosa molt performativa. Després, faré la maleta, perquè dimarts i dimecres seré a Madrid per rodar Mentiras, una nova sèrie d’Antena 3. És la segona setmana de rodatge, que s’allargarà fins a mitjan desembre.

Quan som a Madrid, sempre vaig a berenar a Martina Cocina, el restaurant d’una bona amiga meva. També aprofit per visitar altres amics que hi viuen. Després descans, perquè una part dels rodatges es fa al vespre i hi ha una part del meu cos que es desordena.

Dijous tornaré cap a Mallorca i a les 19.30 h és el pregó. En els darrers dos anys he tingut l’oportunitat de fer actes com aquest, com per exemple la presentació del premi Ramon Llull i el pregó del meu poble, Marratxí. I em fan il·lusió, els estic agafant el gustet. És una oportunitat per investigar sobre un llenguatge escènic diferent, multidisciplinari. Intent també trencar les barreres del protocol. Divendres tractaré de dormir un poc, no posar-me el despertador. En aixecar-me, repassaré Senyoreta Júlia, perquè tenim funció a Binissalem. Aniré al teatre prest a fer la preparació física i tècnica. A cada funció el que feim abans d’entrar a escena és diferent. En aquesta obra feim un escalfament amb la tècnica body weather, amb què treballam el cos d’una manera molt holística. Amb la Malcontenta, sempre posam una cançó de Nick Cave, Hold on to yourself, que justament es posava Sebastià Alzamora per escriure l’obra. Ja s’ha instaurat com a ritual.

Dissabte faré un dinar familiar, encara no sé si a casa meva, dels meus pares o dels sogres. Trobar-me amb la família el cap de setmana és sagrat, perquè, si no, les setmanes es van convertint sempre en dies de feina. Finalment, diumenge participaré en una taula rodona a la Llibreria Lluna com a actriu d’ Amor de cans, una activitat orientada a la relació entre literatura i ficció que forma part de la Setmana.

El més difícil de tot és gestionar els imprevistos. Perquè sí que és cert que els espectacles es tanquen, però sempre hi ha proves, viatges, algun rodatge inesperat, petites activitats que van sortint, tasques de promoció lligades a la feina o assajos, que és el gran treball invisible dels actors. Ara, amb dues funcions en paral·lel, hi ha moltes hores de repàs de text.

Quan puc, escric. Fa molts mesos que se m’ajunten els projectes i duc rèmores de projectes d’escriptura. Tenc un poemari a mitges, i fa poc em van donar un estímul per intentar centrar-me i acabar-lo, però no hi estic submergida. És una obra a la qual fa més de mig any que vaig donar vida, però em falten aquells vint dies de poder aprofundir en la darrera etapa, i ara mateix no sé quan passarà.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF